Vida després dels confinaments

Stay Homas critica l’«obligatorietat d’adoptar un discurs polític per fer música»

Stay Homas critica l’«obligatorietat d’adoptar un discurs polític per fer música»

Ricard Cugat

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Els integrants de Stay Homas ja no viuen en aquell àtic del carrer de Balmes des del qual van amenitzar el confinament del 2020. S’han «divorciat», diuen cordialment, però es podria dir que porten aquell apartament amb ells allà on van. D’això va el seu segon àlbum, titulat ‘HOMAS’, així, en majúscules, posant l’accent en la llar com a estat mental. «Un disc al qual deixem entrar la gent a casa, o portem la nostra casa a la seva», resumeix un dels integrants del grup, Klaus Stroink. 

Han passat tres anys i ells no han parat: s’han ampliat en escena (allà en són sis) i han publicat nombrosos ‘singles’, així com un epé, de manera que ara ‘HOMAS’ no trenca un silenci precisament. Les seves 14 cançons són totes d’estrena i reflecteixen el caràcter del grup com a ‘melting pot’ d’estils i d’estats emocionals. La idea inicial, explica Guillem Boltó, era «unificar una mica el so», però després va passar el que va passar. «Al fer les cançons vam veure que continuàvem tenint moltes inquietuds diferents i que volíem mostrar-les totes». 

Perduts en la música

Així que ‘HOMAS’ combina miniatures acústiques i incursions electròniques més aparatoses, i fins i tot un número filo-punk-pop, ‘Me da igual’, delator del gust per bandes ‘dosmileres’ com Green Day o Blink-182. «És un tema una mica any 2000, sí, però vist des del 2023, perquè la veu està bastant rebentada d’‘autotune’», fa notar Stroink. Amb tanta diversificació de sons, ¿on és la identitat de Stay Homas? «És el que mirem d’esbrinar des que vam començar», admet Rai Benet. «Estem en això. La gent veu més connexió entre els nostres temes que nosaltres mateixos: el tipus de cançó, les veus... No ho sé. Crec que estem més perduts del que la gent percep».

Si, en els seus inicis, Stay Homas era abans que res portador de bones vibracions, amb el seu missatge de relativitzar la calamitat pandèmica (recordem aquella invitació, potser una mica innocent, a disfrutar del confinament al tema ‘Gotta be patient’), ara estimen que el nou repertori «no és tan summament ‘happy’» i que presenta «temes més emotius i melancòlics, i més profunditat», estima Klaus Stroink. Pot sorprendre que en aquests temps de duets i ‘featurings’, el disc només inclogui una col·laboració, la de The Tyets. «El disc ens ho demanava així. Ens semblava bé que fos una cosa molt nostra». 

Un bufet lliure

Tot i que els tres músics provinguin del circuit català de la revetlla (han format part de bandes com Doctor Prats i Búhos), el seu té un altre caire, i alhora no encaixa amb l’ara pròspera música urbana. Stay Homas ha trobat un espai propi, apartat dels corrents dominants. «I això ens porta dificultats, perquè la gent no t’ubica amb facilitat, però ens hem forçat a fer el que ens ve de gust fins a les últimes conseqüències», medita Rai Benet. Ens va el «pica-pica» i el «bufet lliure», apunta. «Hem menjat tant del mestissatge heretat dels nostres grups com de la música urbana i el rock per fer-nos el nostre plat combinat».

Notícies relacionades

El que queda fora del seu radar és la política, que ha sigut bastant present en l’ambient de l’última dècada, i ells hi han advertit signes d’oportunisme. «Veus amb claredat quan una consigna política té una finalitat que no és política, sinó de màrqueting», reflexiona Rai Benet. «Però algú em deia que moltes famílies s’han trobat aquests anys per activitats relacionades amb el procés i ara que s’ha acabat falta una excusa per ajuntar-se. Hi ha concerts als quals treus una bandera i saps que això serà ben rebut». Benet diu haver-se sentit «una mica atabalat per l’obligatorietat d’adoptar un discurs polític si volies fer música», i que, si no ho feies, «eres un venut».

Stay Homas afronta un estiu d’alta activitat festivalera, amb cites com Cabró Rock, Canet Rock, Sons del Món, Cap Roig i Cambrils. I, a Barcelona, el Cruïlla (8 de juliol), on cap la possibilitat que tornin a citar-se amb Rubén Blades, com l’any passat. «Ens cuida i ens vol molt», indica Benet. «Aquell dia al Cruïlla va ser el millor que ens ha donat aquest grup».