Jorge Carrión, escriptor i tecnòfil: «el ChatGPT4 ja pot guanyar premis literaris»

¿Qui escriu millor, el Carrión real o l’‘artificial’?

Objectivament, és millor el que he escrit jo sense l’ajuda de l’algoritme, però d’aquí un parell d’anys ja no estarà tan clar. Hi haurà textos escrits per GPT5 que rivalitzaran amb els de qualsevol humà, inclòs jo.

¿A qui pot emular ara mateix?

El GP3 pot escriure com Jorge Bucay o Marwán, o com Elvira Sastre en la seva dimensió de poeta d’Instagram. El que no pot fer és un Javier Marías o una Anne Carson. No fa literatura, si entenem per literatura un tipus d’escriptura que treballa en dos plans paral·lels: el del significant i el significat, el del sentit literal i la dimensió metafòrica. Per a això hi ha d’haver intenció, consciència, ironia, i els algoritmes encara no hi accedeixen. I, quan ho facin, crec que ho faran per casualitat.

¿Dona sorpreses?

El que més em va interessar va ser trobar moments d’esclat d’una cosa que no havia pensat ni imaginat. Els que van seguir les partides entre AlphaGo contra Lee Sedol diuen que van veure la bellesa en una jugada inesperada. En els meus textos van sorgir detalls molt bonics. El programa, per exemple, em ‘va dir’ que es deia Visions, una paraula que jo no havia utilitzat en els meus textos i que no sé d’on pot venir. I al final d’‘El habla del algoritmo ermitaño’ –‘remake’ del poema de Bretón ‘El ermitaño errante’– es va tornar boja i va començar a escriure alfanumèricament.

Ha sigut pioner. Un Marco Pol de la literatura algorítmica.

És el gran repte creatiu de la nostra època. Una ‘terra incògnita’ que estem explorant pocs. O ho fem nosaltres, o ho faran els creadors de contingut, els ‘influencers’ i els programadors.

Això anirà a més.

I molt ràpid. James Lovelock va parlar del Novaceno, un futur en què l’home artificial ha superat el natural. Ja som mig cíborgs, depenem de Google i Netflix, que utilitzen la IA per modelar les nostres vides. Atès que tenim aquest corpus d’imaginació de la ciència-ficció, que prefigura futurs distòpics, intentem prendre decisions cap a la convivència harmònica dels no humans i els humans.

Els popes de la intel·ligència artificial (IA) han firmat una carta per demanar frenar el desbocament.

És una carta raonable. No tenim possibilitat d’assumir socialment canvis tan profunds a un ritme tan accelerat. Faria falta deixar passar uns anys entre cada nou model de llenguatge natural, però és un gest més simbòlic que efectiu, perquè no es pot parar el que està passant. 

¿Anem cap a l’eclipsi de l’escriptura, de la humanitat?

En la meva novel·la ‘Membrana’ vaig recordar que som ‘tecnohumans’ des de sempre. Com a espècie, som el que som perquè vam conquerir el foc, vam pintar les parets i vam cosir. La nostra aliança amb la foguera o amb l’agulla ens porta a l’aliança amb la IA. És una conseqüència dels nostres somnis. El que està passant és que ens hi estem fusionant des d’un punt de vista creatiu, i generem imatges, text i música.

El Sindicat de Guionistes dels Estats Units permetrà la coescriptura amb IA. ¿Com ho veu?

Netflix ja et diu cada quants minuts ha de passar alguna cosa i de quin gènere cal fer les sèries perquè tinguin èxit. Aquesta idea que l’algoritme dirigeix la creació de continguts ja existia en l’època de les plataformes, però hi haurà més artesania algorítmica. Generarà 80 diàlegs i un equip humà els corregirà i adaptarà. Passarem de ser creadors a ser editors (en la seva idea més noble).

Les dades que ‘entren’ a la màquina tenen biaix.

Els humans amb més biaix i que han fet més mal, d’Adolf Hitler a Donald Trump, no eren algoritmes. Demonitzar la IA pels seus biaixos i no mirar-nos al mirall no és acceptable. El problema del GPT4, del 5 i de totes les xarxes neuronals de generació de llenguatge és l’accelerada producció de notícies falses. Però el concepte de ‘notícia falsa’ el va legitimar Donald Trump i el va propagar Facebook. La IA el que fa és industrialitzar la producció.

Té dos fills. ¿Com enfoca la seva educació?

Els vinculo molt a l’artesania, a la lectura de llibres, al que és natural, als cossos, als objectes. Això estructura el cervell per afrontar les pantalles. L’interessant –i difícil– del nostre moment és que el meu pare va viure fins que es va jubilar amb el que va estudiar als 16 anys, mentre que avui la carrera amb millor sou, les matemàtiques, serà la que menys futur tindrà d’aquí sis mesos. Menys que mai forçaria un nen a estudiar el que no vulgui. Sí que cal educar-los en la mutació, el canvi, l’adaptació, perquè, quan arribi, ho facin ben ràpid.

 ¿Com imagina la cultura de mitjans de segle XXI?

La gran característica de la nostra època és la convivència. Imagino que la literatura ‘clàssica’ continuarà existint; n’hi haurà una altra, algorítmica, i una zona híbrida, en la qual l’escriptor, el creador en general, s’assemblarà més a un ‘dj’. Barrejarà elements per a la seva creació. Una cosa que, per cert, ja feien Homer o Picasso, però s’extremarà. I aviat veurem algun escàndol.

¿Quin tipus d’escàndol?

Quan algú guanyi un premi, sigui un ‘best-seller’ i no l’hagi escrit ell. El GPT4 ja pot guanyar premis literaris.

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

Molts desitjaran l’apagada.

Hi pot haver una apagada per una tempesta solar o perquè l’estat hagi d’intervenir-hi i deixar-nos sense connexió. En tot cas, no podem continuar alimentant models naturals de llenguatge, perquè consumin un munt d’energia. És insostenible ecològicament. I si amb el GPT4 i el 5 els crims digitals es multipliquen, podria col·lapsar la justícia. Hi trobarem una solució.