La Contra | Assumptes Propis

Xavier Amatriain: «La intel·ligència no és el que ens defineix com a humans»

Aquest vallesà que resideix a Silicon Valley és el creador de l'algoritme de recomanació de Netflix

Xavier Amatriain: «La intel·ligència no és el que ens defineix com a humans»

FERRAN NADEU

Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Es relaciona d’igual a igual amb Adam d’Angelo –el crac que va ensenyar a escriure codi a Mark Zuckerberg– i amb altres déus de Silicon Valley, el Valhalla de l’economia digital. Xavier Amatriain (Barcelona, 1973) és l’autor de l’algoritme de recomanació de Netflix, la fórmula que empeny 139 milions de terrícoles a consumir 100 milions d’hores de sèries i pel·lícules cada dia.

–¿Què li recomana a vostè la plataforma?–Una

combinació eclèctica de sèries espanyoles –ÉliteLa casa de papelMerlí–, documentals i pel·lícules de l’estil de ‘Sundance’.

–¿L’encerta?–No

em puc queixar.

–¿No li fa vergonya ser el creador d’una addicció sideral?–Una

de les raons per les quals vaig deixar la companyia va ser veure que estàvem creant ‘couch potatos’ [persones endropides]. Volia treballar en alguna cosa que tingués impacte social i actualment, des de la meva «empresa emergent», Curai, intento aconseguir que milions de persones puguin arribar a tenir accés gratis a la medicina.

–Sempre a base de mineria de

dades.–Les dades són les que fan que la sopa quedi bona.

–Segur que vostè no deixa rastre.–Soc

bastant actiu a Twitter, però tinc una aplicació que esborra els tuits que vaig penjar fa tres mesos. I a casa utilitzo un navegador amb Virtual Private Network (VPN).

–¿Saben massa de

nosaltres?–Sí que en saben, però no em preocuparia tant per la privacitat sinó més aviat per la gran capacitat de manipulació dels algoritmes de les xarxes socials. N’hi ha prou amb saber una mica per poder crear ‘boots’ i propagar ‘fake news’. És com l’escalfament global dels algoritmes. Als EUA tots els candidats tenen el seu grup de ‘data science’ i ‘machine learning’.

«Col·legues de Silicon Valley  estan treballant per als demòcrates de cara al 2020. Hi ha una guerra digital entre candidats»

–¿Li han un lloc de treball en política?

–Sí, però no el vaig acceptar. Col·legues de Silicon Valley –hi ha consens en la necessitat de fer fora Trump– estan treballant per als demòcrates de cara a les eleccions del 2020. Hi ha un duel per veure qui té els millors. Hi ha una guerra digital.

–Això no passa al Vallès

Oriental.–[Riu] Soc vallesà. Vaig viure a Santa Eulàlia de Ronçana i a La Garriga.

–¿De família humil?–El meu

pare era director general de Sabons Camp. Va morir en un accident de trànsit –la meva mare va estar molts mesos en coma– quan tenia 6 anys. Vam passar dificultats econòmiques. Cada dos anys canviava d’escola en funció dels diners que teníem. Em van enviar un any amb uns familiars d’Idaho (EUA) i als 12 anys vaig començar a treballar. Vaig fer classes d’anglès a adults, vaig ser cambrer, paleta... Però m’agradava estudiar. Molt.

–¿Era el primer en matemàtiques?

–Ho vaig ser fins que, a Telecomunicacions, vaig descobrir altres interessos... Vaig formar un grup de rock, els Maijalas.

–¿Tot això defineix l’‘algoritme Amatriain per a

l’èxit’?–Diria que ho defineix la combinació de profunditat tècnica amb el do de gents. Soc capaç de gestionar equips molt diferents. Això a Silicon Valley és molt estrany.

–Disculpi, però sona poc

sexi. –Cal mantenir-se lluny dels ‘brilliants jerk’ [cabrons brillants] perquè acostument a ser gent perillosa. A Silicon Valley hi ha gent que, a més d’intel·ligent, creu que pot canviar el món.

–¿Cap a pitjor? Al seu barri batega el capitalisme avançat.

–La qüestió ètica és sobre la taula. Cada dia els treballadors de Google o Facebook aixequen la mà i qüestionen decisions. Cal fixar un marc ètic per a empreses i institucions, però és difícil. El Reglament General de Protecció de Dades europeu ha acabat afavorint Google. I amb la Intel·ligència Artificial (IA) la cosa es complicarà.

–¿Arribarem a ser tan irrellevants com les paneroles?–Els

humans sempre serem rellevants per a altres humans. És possible que quedem obsolets. ¿Serà en els pròxims mil anys? Potser no.

«És egoista pensar  que serem l’última generació d’éssers intel·ligents»

–Sort en tenim

. –Però és egoista pensar que serem l’última generació d’éssers intel·ligents. Quan tinguem Súper-IA ens adonarem que la intel·ligència no és el que ens defineix com a humans i podrem trobar l’autèntica essència.

–Potser millor no saber

quina és. –Ens equivoquem si pensem que la intel·ligència equival a la felicitat. Potser mentre les màquines fan una pila de coses, nosaltres podrem dedicar-nos a mirar partits de futbol.

–¿Què tal si ho frenessin?–No

pots decidir no desenvolupar una tecnologia a la teva zona perquè hi haurà algú que ho farà en una altra. Un exemple és la investigació de reconeixement facial. ¿Permetem que la Xina avanci 10 anys i deixem una potent tecnologia en mans del Govern de Pequín? L’única manera de lluitar contra la tecnologia és amb la tecnologia.

Notícies relacionades

–¿No li angoixa jugar en aquesta divisió?–Hi

lluito corrent maratons. Entreno dues hores al dia.