Crònica
Omar Sosa i Paolo Fresu o l’art de la conversa
El pianista cubà i el trompetista sard van oferir el primer plat fort del 42 Festival Jazz Terrassa
La primera vegada que van tocar junts va ser en plena muntanya de Sardenya. El cubà Omar Sosa, assegut davant un piano de mitja cua que ves a saber com va arribar fins allà. El trompetista sard Paolo Fresu, enfilat a les branques d’un arbre pròxim. Hi ha un vídeo a Youtube que ho testifica. Però és encara millor quan ho explica Fresu, narrador de primera amb la trompeta i sense. Ho va explicar divendres a la Nova Jazz Cava, dins el 42 Festival Jazz Terrassa. Una anècdota amb ganxo que explica molt bé què és el que es porten entre mans Sosa i Fresu. La seva relació es basa en el joc, en la improvisació i en l’escolta més que en un llenguatge musical concret. Són dues persones parlant de les seves coses a través de la música.
¿I de què parlen Sosa i Fresu? De l’ànima, de la pulsió eròtica, del menjar. Són els temes dels seus tres discos junts fins avui. «Amb la música es pot parlar de tot», va defensar el trompetista sard. I quan toquen, allò sublim i allò sensual s’entremesclen. La trompeta i el fiscorn reverberants de Fresu enuncien melodies cristal·lines i Sosa les envolta en arpegis de piano i capes de sons electrònics que els donen un to sacramental. És música melancòlica, emparentada amb ‘Time after time’ en versió de Miles Davis. Però també és música vital, amb un pols d’aires africans que de vegades només s’intueix i de vegades està en primer pla, però sense convidar del tot al ball. Un ‘tumbao’ que no ho és tant, un batec funk que va més al cap que als peus, un folklore que no és d’enlloc. Per a Sosa i Fresu els llocs comuns són un terreny a evitar.
El seu espectacle, això sí, ve amb gestos dels que agraden a la galeria. Fresu remata una peça amb una nota infinita. Sosa remarca un moment calent donant un parell de cops de genoll a les tecles del piano. Però l’emoció no semblava fingida. Quan el músic cubà, resident a Barcelona des de fa dècades, va voler explicar per què aquesta era una nit especial –el seu fill i la seva filla eren a la sala per veure’l, ell gairebé mai toca a Catalunya–, se li va fer un nus al coll que va semblar molt de veritat. Com les coses que s’expliquen Paolo Fresu i Omar Sosa a l’escenari.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- Quatre morts en l’accident d’un bus que tornava a BCN
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme
- La política catalana Mal vent a ERC
- Les dades dels visitants Els hotelers reclamen al Govern que esmeni el registre de viatgers
- Catalunya tindrà una altra plataforma per a turistes que lloguin cotxes
- Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"