Lucinda Childs: «‘Dance’ s’aprecia millor avui que quan la vam estrenar als 70»

El minimalisme que ha marcat el treball de la coreògrafa Lucinda Childs (Nova York, 1940) és objecte d’una sèrie de propostes al Mercat de les Flors, una interessant retrospectiva que comença aquest dijous amb la recuperació de ‘Dance’ una obra de 1979 creada amb música original de Philip Glass que va marcar un abans i un després en la manera de treballar de Childs. El Mercat la recupera i l’ofereix per primera vegada a Barcelona amb 17 intèrprets del Ballet de l’Òpera de Lió. «‘Dance’ s’aprecia millor avui que quan la vam estrenar als 70», ha assenyalat aquest dimecres al Mercat, agraïda per la constel·lació d’activitats organitzada pel centre per donar a conèixer la seva dilatada trajectòria.

La repetició, la puresa de línies i la dualitat dels moviments dels ballarins en escena, amb altres d’idèntics filmats i projectats sobre una pantalla translúcida amb una mida molt més gran, es va convertir en un referent de la dansa postmoderna. «La gent que va veure ‘Dance’ quan la vam estrenar es preguntava: ‘¿Però què fan? ¿Per què repeteixen tota l’estona el mateix?’. Avui dia, no obstant, es fixen no només en el que passa sinó en com està tractat el material, s’aprecia la part conceptual». ‘Dance’ va influir les generacions posteriors com la de la mateixa Àngels Margarit, directora del Mercat.

La pel·lícula original que l’artista Sol LeWitt va crear per a l’espectacle filmant els ballarins que van estrenar l’obra des de diferents angles ha sigut canviada per una nova versió en la proposta del Ballet de Lió. Childs aplaudeix el treball fet el 2016 per Marie-Hèléne Rebois en un nou film que calca pla a pla el que al seu dia va realitzar LeWitt, aquesta vegada amb els ballarins de Lió, la tècnica dels quals és molt més depurada que la dels intèrprets originals. Amb ells aquest clàssic arriba com a nou al Mercat.

‘Dance’ és la primer obra que Childs va crear amb Philip Glass, compositor minimalista, després de debutar amb ell a l’òpera com a ballarina i coreórafa a ‘Einstein a la platja’, amb posada en escena de Bob Wilson. Cadascun d’ells ha deixat empremta en les seves respectives àrees: la dansa, la música i el teatre. Van ser uns visionaris.

Exposició

Completen la constel·lació Lucinda Childs l’exposició Nothing Personal (1963-1981), que permetrà veure en el Foyer del Mercat treballar la creadora a partir de dibuixos i diagrames que utilitza Childs per elaborar les seves coreografies. Es podrà visitar fins al dia 11. La mostra és un resum d’una gran exposició que es va realitzar després que la creadora donés els seus arxius al Centre Nacional de Dansa de França. Childs s’ha sentit sempre millor compresa a Europa que al seu propi país. «He creuat més vegades l’Atlàntic que el riu Hudson», assenyala Childs amb ironia. «Quan vam estrenar ‘Einstein a la platja’ al Festival d’Avinyó el 1976 va ser tot un esdeveniment. Després d’allò em van convidar a tornar a Europa com a solista amb la meva companyia i no he deixat de fer-ho», recorda la creadora, que va estar als seus començaments lligada al col·lectiu del Judson Dance Theater, bressol de la dansa postmoderna dels EUA, que reunia a Manhattan artistes visuals i alternatius.

‘Actus’, homenatge a Ucraïna

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

La constel·lació dedicada a ella permetrà descobrir des de la seva última creació, ‘Actus’, un homenatge al poble ucraïnès estrenada al desembre, un solo que balla Noëllie Conjeaud, que també participa a ‘Dance’. La peça s’inspirada en el desig de l’ésser humà de trobar significat enmig del caos i utilitza una versió per a piano de la cantata ‘Actus tragicus’ de Johann Sebastian Bach.

En contrast amb la seva última peça també es muntaran les seves primeres obres: tres solos que interpretarà la seva neboda Ruth Childs. La destacada intèrpret oferirà: ‘Pastime’ (1963), ‘Carnation’ (1964) i ‘Museum piece’ (1965). El ‘revival’ de Childs acabarà amb un espectacle de Dance on Ensemble, companyia berlinesa formada per ballarins que superen els 40 que presentarà ‘Works in silence’. Es tracta d’una selecció de peces que gairebé no s’han tornat a veure des dels anys 70 com ‘Untitled Tio I’ (1968/1973), ‘Katema’ (1978) i ‘Melody Excerpt’ (1977). Les ha posat en escena Ty Boomershine, antic ballarí i col·laborador de la coreògrafa novaiorquesa. Van ser dissenyades per ser representades en espais no teatrals, sense música o decorats, creades sota la influència de la filosofia de John Cage treballant amb l’aleatorietat i l’atzar.