Mugrons, llengües, preservatius i vibradors en tons pastel: comença Arco

Avui comença a Madrid la cita amb l’art contemporani més destacada del sud d’Europa, Arco. La 42a edició de la fira se celebra des d’aquest dimecres fins al diumenge 26 de febrer i comptarà amb la presència de 211 galeries de 36 països: és l’edició més internacional des del final de la pandèmia i el país convidat en aquesta ocasió és Grècia. 

La celebració d’Arco coincideix amb les bones dades econòmiques del mercat de l’art, un sector pròsper que va tancar 2022 amb una robustesa aliena els vaivens econòmics o la inflació. Entre les novetats de la fira figuren, per cert, dos debuts catalans: el de la galeria Chiquita Room i la Fundació Joan Miró, que tindrà un estand propi. 

Entre els artistes joves més destacats figura Eva Fàbregas, l’aposta de la galeria barcelonina Bombon Projects, que aposta per explorar «l’eròtica de l’objecte de consum i els mecanismes d’enginyeria del desig» a través de l’escultura, el vídeo, la instal·lació i el so, expliquen des de la galeria. «El seu interès en els afectes l’ha portat a produir obres que aborden la cultura del benestar i la relaxació, el psicodrama i la indústria del màrqueting, així com les subcultures terapèutiques a les xarxes socials».

Escultures acolorides, de textura tova i aspecte deforme. De format gran, criden l’atenció a simple vista i simbolitzen just el que semblen: mugrons, llengües, preservatius i vibradors; però pintats en colors pastel. La pràctica artística d’Eva Fàbregas és una explosió d’eufòria sensual i sexual. Una exploració d’allò eròtic elevat al seu màxim exponent i, alhora, present en tots nosaltres i a tot el nostre món. 

Segons Bombon Projects, l’obra de Fábregas gira al voltant del «desig i l’atracció, allò somàtic i allò tàctil». «Treballant amb materials sintètics i processos de fabricació suaus i mal·leables, les escultures d’Eva Fàbregas inclouen la possibilitat del compromís tàctil, la intimitat física, el vincle afectiu, la tendresa i diverses formes d’experimentació somàtica amb i a través de les seves escultures». Les seves peces estan realitzades amb materials com la silicona translúcida i el làtex, elements propis de la medicina protètica i de les joguines i les tecnologies sexuals. 

Quan aquesta artista catalana establerta a Londres va començar a donar vida al seu treball tenia una noció d’allò fàl·lic al seu cap: l’arquitectura del consolador, el seu aspecte brillant i les seves línies netes amb formes temptadores. «Volia tocar i ficar parts del seu cos dins d’ells, omplir les seves cavitats i fer que ells omplin les d’ella. Una mena de doble penetració», explicava Lorena Muñoz Alonso amb motiu de l’exposició que va protagonitzar a Bombon Projects el 2022.  

Però el coit no és l’únic que inspira la seva obra. El seu interès pels efectes del sicalíptic també l’ha aplicat als objectes de consum, raonant sobre com es trenquen els límits del desig i de l’afecte sexual per portar-los més enllà del cos biològic i aplicar-los, per exemple, al màrqueting, generant veritables mecanismes d’enginyeria del desig. 

A Arco es podrà veure una de les escultures monumentals de teixit elàstic i pilotes inflables recentment presentades en la passada Biennal de Lió, «formes corporals i orgàniques que apunten a un imaginari de decadència i fragilitat, però també de contagi i monstruositat» que pretenen provocar una sensació de «perill i amenaça» mentre conviden l’espectador a relacionar-se físicament amb ella: «La gent pot tocar, seure o tombar-se sobre les escultures», expliquen des de la galeria, «i imaginar altres cossos possibles, altres formes de ser al món, noves formes de força, resistència i afecte». 

Notícies relacionades

El Mediterrani inunda el món de l’art com a protagonista d’Arco 2023

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Les seves peces inflables de vius colors també evoquen el món de les plantes (flors amb els seus pistils i llavors), animals (cadàvers i capolls d’insectes) i humans (òrgans reproductius). Penjant del sostre, semblen a punt de proliferar per tot el recinte, amenaçant així de contaminar les àrees d’exposició. 

Jugant amb el contrast entre les formes orgàniques de les seves escultures i l’aspecte industrial de l’arquitectura, les obres de Fàbregas ens conviden a anar més enllà de les oposicions binàries entre fragilitat i força, creixement i decadència, sensualitat i monstruositat.