Mor l’humorista Manolo Vieira

L’humorista Manolo Vieira ha mort aquest dimecres a la nit, just unes quantes hores després que el cabildo de Gran Canària donés a conèixer que seria un dels protagonistes del seu Acte d’Honors i Distincions d’aquest any. L’honor de Fill Predilecte de Gran Canària li va arribar a Manolo Vieira tard, com a l’escriptor Alexis Ravelo o a la pintora Jane Millares.

Amb Manolo Vieira (Las Palmas de Gran Canaria, 1949) se’n va un dels artistes més estimats dins i fora de les Canàries. L’últim cap d’any va tornar a acompanyar-nos amb el seu espectacle, com havia fet en les últimes dècades des de Televisión Canaria. Durant 22 anys consecutius es va colar a través del televisor a les nostres cases per amenitzar la festa i les Canàries va caure sempre rendida als seus peus. També el 31 de desembre passat. L’especial cap d’any de Manolo Vieira era un clàssic i ja no n’hi haurà més. Ell havia anunciat que seria l’últim, però sempre hi havia l’esperança que en fos un rere l’altre i no un adeu per sempre.

Finalment, als seus 73 anys, Manolo va pujar a l’arbre, com la mare de l’amic del personatge del seu acudit. Tot el que va sentir explicar-ho alguna vegada sap de què va això. Per a la resta, ho expliquem. Això de pujara l’arbre era la forma que un amic tenia de dir-li a l’altre «de manera suau» que la seva mare havia mort.

Comiat

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Amb la seva veu ronca i el seu accent canari que va passejar per la Península arrencant rialles, l’humorista va anunciar el novembre passat que abandonava els escenaris amb un últim xou, al qual va anomenar ‘La última y nos vamos’. El va estrenar amb un èxit devastador el 18 de novembre al Teatre Pub Barret de Copa, la seva casa de sempre, visitat per centenars de milers de canaris durant 42 anys de trajectòria. En el transcurs de la presentació de l’espectacle, amb les emocions a flor de pell, confessava un desig que avui es converteix en epitafi: «Que em recordin com a bona gent».

«Me’n vaig més feliç que un gínjol», va dir també aquell dia. Avui totes les seves paraules sonen a comiat, perquè això era el que estava fent, ja que se sabia malalt. Fa menys d’una setmana, divendres passat, va haver de suspendre una actuació del seu espectacle ‘La última y nos vamos’, que tenia prevista en el terrer de lluita de Tías, a Lanzarote. Es va dir en aquell moment que era per motius de salut i que havia hagut de ser atès d’urgència a Gran Canària. Finalment, no va poder recuperar-se del mal que l’afligia i cinc dies després ha mort. Gairebé mor amb les botes posades, sobre l’escenari. Tota un comiat que segurament hauria convertit en acudit i que li hauria agradat explicar.