María Escarment, la «bruixa» que va sortir volant d’Operación Triunfo

Després del seu ja llunyà pas pel programa de televisió, María Escarmiento (María Villar, 31 anys) s’ha mogut amb naturalitat en territori ‘underground’ i fent el que l’estimulava. «Mai m’he identificat amb la música més ‘mainstream’; no la consumeixo, ni els meus amics, ni el meu cercle. No és res impostat, és on em sento còmoda», exposa l’artista, que divendres va publicar el seu primer àlbum, ‘Cosas de brujas’, disc de pop banyat en èxtasi en el qual les emocions són sempre extremes. «M’estimulen els sons trencats, la distorsió... Aquest so m’atrau molt: la música que et trenca i que et fa sentir coses al pit, una mica més visceral...», comenta sobre l’estil del disc (amb bones dosis d’‘hyperpop’ i fins i tot alguns dels principals actors del gènere com MDA i Fran Laoren), que ha suposat també un canvi de registre.

Abans d’aquest, el 2020, va llançar un destacable EP de reggaeton de club fosc, ‘Sintiéndolo mucho’. «Des que vaig sortir [d’‘OT’] ho vaig pensar i vaig arribar a la conclusió que no podia prendre decisions segons el que el públic esperava de mi o el que jo creia que esperava de mi. Estic aconseguint que, fent el que vull fer i estant còmoda, a la gent li agradi».

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

‘Cosas de brujas’ (una picada d’ullet a la sèrie que va marcar la seva infància, ‘Sabrina, cosas de brujas’) conté algunes d’aquestes cançons que en el fervor del ritme eufòric de les instrumentals (l’electrònica arriba fins i tot al ‘hardcore’) disfressen sentiments superprofunds. Gaudir saltant mentre cantes (‘Mejores que ayer’): «‘Sabes lo que quiero, pero no me lo das; lloro por las noches si te das la vuelta; parece imposible pero va a llegar; tengo muchos miedos, pero hoy los guardo en el cajón’». «M’agrada molt aquell moment d’èxtasi, que pots tenir la gent saltant mentre expresses pensaments molt profunds», comparteix la madrilenya.

María Escarmiento diu que, per la seva experiència (ella ha estat dins d’aquesta pantalla a la qual miren milions de persones), «això d’indagar a Twitter... La veritat és que es passa malament». I que els dies d’estrena, com divendrepassat, li solen generar nervis i ansietat, però que aquesta vegada ho ha sentit com l’inici d’una nova etapa que afronta amb ganes. L’artista mira cap endavant, com ha fet sempre, buscant quina és la següent corba que prendrà. «La música canvia rapidíssim. Sempre m’ha generat interès el nou... Em sembla que és un signe d’exploració, de donar importància a l’art i no quedar-se estancat», afirma sobre el futur.