La precarietat en la cultura: «Per als músics la jubilació és dramàtica, molts no han cotitzat res»

«Tenir una prestació d’atur pensada per a artistes és una fita històrica», assenyala la pianista i compositora de ‘latin jaz’z Isis ‘Apache’ Montero des de Mallorca, que al setembre va treure el seu disc ‘Arrels’. «I que els tècnics i auxiliars estiguin admesos en el mateix règim especial que els artistes és un altre èxit». El més habitual, explica, és treballar molt a l’estiu i gairebé res a l’hivern. Molts ofereixen classes particulars per sobreviure. La nova modalitat contributiva per a qui generi menys «serveix per tributar per a la pensió i es pot interrompre i reprendre si et surt un concert mentre estàs cobrant l’atur». N’hi haurà prou amb donar-se d’alta a la Seguretat Social i donar-se de baixa després de l’actuació per reprendre la prestació. Però considera que cal revisar les quotes d’autònom assenyalades per als que no generin més de 3.000 euros. «Seria millor tenir una quota progressiva en funció dels ingressos».

Als seus 43 anys, Isis, que presideix l’Associació ProMusics de Mallorca, només ha cotitzat 10 anys i nou mesos. I va començar als 14. «Un festival de jazz pot permetre’s pagar 1.800 euros als artistes famosos. Però als clubs, la majoria cobra uns 80 euros». Ella ha crescut envoltada de música. El seu pare era el lletrista de Bebo Valdés, que va passar de tocar en un hotel a Suècia a fer gires després de l’èxit de la pel·lícula de Trueba. «Jo he anat de gira amb Jerry González, una autèntica llegenda del jazz llatí ja mort, i treballava sense contracte». En el món del flamenc, explica, la situació és pitjor. El règim especial d’artistes existeix des del 2015 i es va reformar el 2003, però explica el fet que «nosaltres i els gestors tardem a conèixer-lo». Segons la seva opinió: «L’únic que et salva en la música és ser arranjador o compositor, així cobres drets d’autor».

Xevi Dorca. Ballarí, coreògraf i professor de ioga: «Les mesures s’ajusten a la nostra realitat»

«Valoro molt positivament el que s’ha aconseguit. D’una banda, s’ha reconegut la nostra particularitat; de l’altra, s’ha desenvolupat un sistema de prestacions més o menys adequat. Ara falta veure com es rep i com implementar-lo», diu Dorca, president de l’Associació de Profesionals de la Dansa de Catalunya (APDC). «Feia anys que lluitàvem i posàvem energia en el desenvolupament de l’Estatut del Treballador de l’Espectacle, que no només inclou artistes, sinó també tècnics i auxiliars». Ell reballa com a ballarí primer, coreògraf després i, últimament, com a professor de ioga. «Vaig començar als 16 anys i no he parat. En tinc 53 i n’he cotitzat 22. Com a ballarí no pots treballar eternament i pots retirar-te a partir dels 60, però com a coreògraf pots continuar treballant, que és el que m’agradaria». Creu que les mesures ajudaran els artistes. Reconèixer la intermitència ha sigut clau «perquè era complicat acumular dies de treball per tenir dret a prestacions».

En general, la dansa és un sector organitzat i els membres estan declarats com autònoms organitzats en companyies, constituïdes com a societat limitada o societat anònima. També treballen agrupats dins d’una associació cultural o d’una cooperativa. «Jo he sumat molt poc com a coreògraf. A l’estranger, quan em contractava un gran teatre, he hagut de donar-me d’alta com a autònom. Aquí els teatres tenen l’obligació de contractar-te amb el règim d’artista, però molts han intentat saltar-se la normativa i m’han volgut contractar com a autònom. Això no s’ha de permetre. Des de les associacions professionals fem pedagogia».

Dorca creu que el sector era millor a finals dels 90 i a principis dels 2000 que no pas ara. «Les companyia llavors treballaven amb temes laborals clars. Ara, després de la crisi del 2013 i encara més amb la pandèmia, moltes han tornat a treballar amb factures i autònoms i tracten els ballarins com si tinguessin una relació mercantil amb ells quan en realitat és laboral. És il·legal. Però hi ha molta precarietat i si els ballarins no ho denuncien, no s’hi pot fer res».

Big Mama Montse: «Hi ha molta precarietat, cal continuar lluitant»

«Hem aconseguit algunes coses, però cal continuar lluitant perquè hi ha molta precarietat», comenta Montserrat Pratdesaba, àlies Big Mama, un referent del blues català amb una vintena de discos. «Ara qui tingui poques actuacions i ingressos podrà cobrar un atur durant quatre mesos i els autònoms podran tenir el 100% de la jubilació, tot i que treballin puntualment. Abans era un escàndol perquè t’eliminaven la prestació». Espera que les noves mesures facilitin arribar a la jubilació. «Conec casos de gent que ha intentat jubilar-se i no ha pogut». En general, «per als músics la jubilació és dramàtica. Molts no han cotitzat res o quasi res». Ella, que aquest any en complirà 60, ha cotitzat 21 anys. Ara està embrancada amb diferents gravacions, vídeos i concerts per commemorar els seus 35 anys als escenaris amb nou repertori i so renovat, amb Lorenzo Spinozzi a la guitarra i Hernán Fridman al baix elèctric.

La precarietat és difícil de combatre. «El caixet després de la covid ha baixat. A ‘La Boîte’ paguen el mateix ara que quan vaig començar». Ella treballa com a autònoma en una cooperativa perquè «ens surt més a compte el tema de gestoria. Tots tenim el mateix NIF i a l’hora de fer la paperassa és més fàcil. L’únic problema és que les lleis de les cooperatives d’una comunitat autònoma poden xocar amb les d’altres comunitats». Actualment té 1.000 membres, però en les millors èpoques han superat els 3.000.

Jordi Banacolocha. Actor. «Espero que serveixi per tenir una vida millor»

Notícies relacionades

Una artista: «Amb 36 anys he necessitat ajuda per primera vegada»

Música amb Barcelona com a escenografia

L’intèrpret barceloní, amb una dilatada trajectòria, té una situació particular. Als seus 78 anys n’ha cotitzat 86. «Mai he sigut autònom i durant anys vaig cotitzar doble perquè vaig alternar la feina a la fàbrica amb els escenaris», explica l’actor, que va compatibilitzar el seu treball a la Pegaso com a informàtic amb la seva passió per la interpretació. «Espero que la lletra petita no impedeixi un prejubilat com jo seguir cobrant la pensió si m’ofereixen un paper». Actualment prepara al Versus Glòries ‘Pazzo’, una opereta apocalíptica de Fèlix Herzogs obre dos artistes de circ i que s’estrena aquesta setmana. L’únic que lamenta és que la nova legislació entri en vigor l’1 d’abril. Aleshores només li quedaran dos dies de funció al Versus. Encara així aplaudeix els canvis legislatius. «Les noves mesures ajudaran que tota la bona gent d’aquesta professió disfruti d’una vida millor».

Els actors jubilats perden la meitat de la pensió si treballen en un espectacle d’una empresa privada i la perden del tot si els contracta una empresa pública. «Fins ara, si em contractava TV-3, el TNC o qualsevol entitat pública, perdia tota la pensió mentre durés el contracte. Espero que això canviï», recorda.