Benidorm Fest: rampell i hedonisme al poder a la segona semifinal

La selecció final va ser un cant a l’amor universal amb base electroflamenca (Blanca Paloma), el disc-pop de tota la vida per cremar la pista de ball (Vicco), certa adorable cançó-folk de poblet manxec (Karmento) i, sí, una inevitable balada afectada (José Otero), tots, mereixedors de l’atenció de les seves excel·lències els votants.

Per fi, una mica d’hedonisme: el va subministrar, sobretot, Vicco, barcelonina de Tiana, amb ‘Nochentera’, títol contrafet a joc amb aquest eficaç Frankenstein de tres peces el pont del qual ve a afusellar la tornada de ‘Tacones rojos’, de Sebastián Yatra. Un milió i mig d’oients del tema (el més escoltat de tot el concurs) no podien estar equivocats, i així es va fer notar: destacant ben aviat al recompte de vots.

Però el primer lloc no se’l va endur la favorita Vicco, sinó la repetidora Blanca Paloma. Després del càntic ‘new age’ del 2022, la il·licitana va encertar al perfilar melismes flamencs i inflexions de copla, amb una subtil base electrònica (i bonica coreografia en blanc i vermell). Ocurrències així van condemnar la pobra Remedios Amaya al zero absolut fa ara 40 anys, però eren altres temps, entenem. Tema amb contorns de cançó de bressol, transmissor d’una afecció maternofilial que podria entendrir el públic continental arribat el cas.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

És una pena que les dues propostes més modernes acabessin a la cuneta. En el cas de Rakky Ripper, meritòria fan del hyperpop a l’estil de Charli XCX, es podia esperar, però a E’Femme se li augurava millor sort amb el seu simpàtic ‘Uff!’ resolt amb la facilitat d’un ‘girl group’ coreà. Que de les seves punxades es beneficiés el totxo ‘Inviernos en Marte’, del rossinyol José Otero (gran veu, d’acord), no té perdó. Almenys, l’altra de les quatre places se la va endur, per sorpresa, la participant d’Albacete, Karmento, que, si bé va cantar una mica sobreexcitada (¿era necessari moure tant els braços?), va entabanar amb la seva invocació folka de l’Espanya buidada.

Alfred García i Siderland van destacar una mica més per les seves posades en escena que per les seves cançons: balada amb aspiracions emocionals i himne eufòric a l’estil de Coldplay (en català), respectivament. I l’altra eliminació, la de Famous, amb ‘La Lola’, una peça atroç, ens va indicar que el sistema de vot adoptat per TVE pot ser molt just i ponderat.