Amaia, de nena a (gairebé) dona a Razzmatazz

A ‘Bienvenidos al show’, proa de l’àlbum i del concert, va fer lliscar els seus pensaments en veu alta amb aquesta innocència vocal tan seva: «‘Ya no soy pequeña / Tampoco soy mayor / Quiero ser lo que se espera de mí / y seguir siendo yo a la vez’», va entonar asseguda al piano, alimentant aquest personatge que creix en públic i comparteix els seus sotsobres. Amaia, encara amb tics una mica infantils i la seva coneguda informalitat discursiva («guau, quina passada, ¿eh?», va saludar, riallera), però trobant pas a pas la seva veu artística. Es va valer d’una banda pulcra i amb personalitat, gairebé la mateixa de la gira de 2019-21, amb la novetat de la guitarrista bilbaïna Amaia Miranda (compositora amb substanciosa carrera pròpia), que ocupa la plaça de Núria Graham.

Assalt a David Bisbal

Notícies relacionades

L’arquitectura, escultura descomposta

Israel celebra mantenir-se a Eurovisió i condemna el "boicot"

Amaia va articular el concert com una sinuosa cadena de pics i valls, amb el pop resolutiu de ‘Dilo sin hablar’ i ‘La vida imposible’ per rematar l’obertura, seguit d’un bloc recollit que, partint d’‘El relámpago’, va obrir espais de veu i piano a soles en la versió despullada de ‘La canción que no quiero cantarte’ (amb una temerària cita a David Bisbal i el seu ‘Ave María’) i el ‘cover’ de ‘Fiebre’, de Bad Gyal, colpejant amb fúria el teclat. I d’allà al bonic jardí de ‘Yamaguchi’, jota amb causa. Les versions podrien tenir la seva funció de farcit, però Amaia sap portar-les al seu camp, com aquest ‘Santos que te pinté’, de Los Planetas, amb teclats flotants i arabescos orquestrals.

¿I quin és aquest camp? Certa esveltesa melòdica, molt pop, en creixent fricció amb textos que uneixen el sentiment i certa mala bava còsmica, com a ‘La persona’ (‘¿Sabe tu padre que crio a un pobre espíritu? / ¿Sabe tu madre que llorarás todos los días de tu vida?’») o en aquesta «creu i ratlla» amb què castiga el seu ‘partenaire’ a ‘Yo invito’. Amaia naïf, però verinosa quan correspon. Desencadenada, per fi, quan en els bisos va jugar amb el ‘perreo’ a ‘Así bailaba’ (el seu duet discogràfic amb Rigoberta Bandini), va acollir Alizzz a ‘El encuentro’ i va tornar, ara amb més ‘bpms’, a ‘La canción que no quiero cantarte’. Sí, de vegades resulta que hi ha vida després d’‘OT’.