'Pa negre', fantasmes de la guerra

Fins ara, el cine espanyol ha donat voltes amb obstinació dement al voltant de la guerra civil. No obstant, poques han estat fins ara les conclusions d'abast sobre l'esdeveniment més salvatge de la història recent d'Espanya. Sobre el paper,Pa negre és una aproximació més als traumàtics efectes del conflicte. Però no és una més, sinó una altra.

Notícies relacionades

Mor Agustí Villaronga, el cineasta poètic de la crueltat

Reaccions a la mort de Villargona: «Ha sigut un autor europeu de primer ordre»

La violència sempre ha jugat un paper essencial en el cine d'Agustí Villaronga. El món dePa negretambé hi està submergit: la repressió, les detencions i els assassinats que castiguen un poblet català en la postguerra emmarquen un relat en què la increïble riquesa atmosfèrica queda establerta des de l'aclaparadora seqüència inicial: un home condueix un carro de cavalls pel bosc quan és atacat i assassinat per una figura emmascarada gairebé monstruosa. Després el cos és llançat a l'interior del vehicle, on el fill del mort s'oculta terroritzat, i cavall i carro cauen per un barranc.

El que passa després d'això és, en el fons, una història de fantasmes i fantasies infantils, el procés a través del qual un nen configura la seva consciència -i descobreix que tots portem a dins un monstre- en un paisatge moralment devastat. Emparentant-se amb obres comEl espíritu de la colmena,El espinazo del diabloiEl laberinto del fauno,Pa negrese situa en un territori gairebé mític, contaminat de secrets i mentides, i de les fosques llegendes que corren pel poble i amb les quals els més petits s'atemoreixen mútuament. Per moments Villaronga es mostra com un narrador una mica caòtic: succeeixen massa coses a la vegada que, afortunadament, no arriben a distreure'ns de les inquietants qüestions que Villaronga planteja sobre la decència humana.