Crítica de teatre
‘Buffalo Bill a Barcelona’: mites salvatges a revisar
La nova obra de Ramon Madaula reconstrueix al Goya la llegenda de l’home que va donar forma al llegendari Far West nord-americà.
![‘Buffalo Bill a Barcelona’: mites salvatges a revisar ‘Buffalo Bill a Barcelona’: mites salvatges a revisar](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/8debf5e3-a4c8-4587-9177-26ad89abfa69_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Va ser el primer mite global de masses. Diverses generacions van créixer fulgurades davant Buffalo Bill fins que la televisió i el cine, Son Goku i Los Vengadores, es van imposar a la seva aura vuitcentista. L’actor Ramon Madaula encara va viure en la seva infància aquella època de jugar a texans amb pistola que assassinen els malvats indis. Entre la nostàlgia i la revisió, en el seu nou text ‘Buffalo Bill a Barcelona’ (cada diumenge i dilluns al Goya), Madaula es fica a la pell de l’aguerrit ‘cowboy’ amb el rerefons de l’anècdota de la seva visita a Barcelona el 1889.
El mundialment famós circ ‘Buffalo Bill’s Wild West’ va dibuixar les bases del mite fundacional nord-americà, la violenta conquesta del salvatge oest. Sense el seu promotor, molt probablement, els ‘westerns’ haurien sigut diferents. Disfressar un genocidi d’èpica salvadora, com Jaume I, però sis segles després. Mitjançant un enrevessat somni dramatúrgic, Madaula ressuscita el cèlebre texà amb els seus tics de masculinitat desfasada, el sotmet a una entrevista, endolceix la seva epopeia i li dona l’oportunitat pòstuma d’explicar el seu ideari. Per equilibrar la balança, a l’altre costat, dispara preguntes Raquel Sans, presentadora i excorresponsal a Washington que s’interpreta a ella mateixa. El contrapès funciona només en part perquè, més que un judici del personatge, Madaula ha escrit un curiós biopic molt ben documentat que manipula amb cert carinyo un referent ja universal.
Dibuix precís
Notícies relacionadesCom en l’anterior comèdia de Madaula, ‘Els Brugarol’, Mònica Bofill dirigeix el text apostant per la senzillesa. Bon ritme i una teatralitat artesana, sense afegits, que sedueix en els seus moments més evocadors, quan Bill rememora paisatges i situacions enaltits pel disseny de so de Damien Bazin. A Raquel Sans li han reservat un paper a mida, no és actriu i es nota, tot i que en el seu rol d’entrevistadora mossega en la direcció correcta. Madaula irromp en escena saturat de clixés per després endinsar-se, a poc a poc, en un dibuix precís de personatge, credibilitat que aguanta l’obra.
Amb la base de la profusa investigació del llibre ‘L’espectacle de Buffalo Bill a Barcelona’ (Hesperus), de Jordi Marill Escudé, al final Madaula s’aventura a explicar raonadament el fracàs del famós espectacle d’indis i ‘cowboys’ en la seva visita a la ciutat. Recorrent a Vicens Vives es pregunta: ¿són els catalans un poble sedentari que no es deixa seduir per nòmades ni aventurers, que fuig de l’èpica i dels herois? És possible, tot i que l’enfocament un punt mitòman de l’obra contradigui aquesta idea.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques