Crítica de teatre

‘Buffalo Bill a Barcelona’: mites salvatges a revisar

La nova obra de Ramon Madaula reconstrueix al Goya la llegenda de l’home que va donar forma al llegendari Far West nord-americà.

‘Buffalo Bill a Barcelona’: mites salvatges a revisar

David Ruano

2
Es llegeix en minuts
Manuel Pérez i Muñoz
Manuel Pérez i Muñoz

Periodista.

ver +

Va ser el primer mite global de masses. Diverses generacions van créixer fulgurades davant Buffalo Bill fins que la televisió i el cine, Son Goku i Los Vengadores, es van imposar a la seva aura vuitcentista. L’actor Ramon Madaula encara va viure en la seva infància aquella època de jugar a texans amb pistola que assassinen els malvats indis. Entre la nostàlgia i la revisió, en el seu nou text ‘Buffalo Bill a Barcelona’ (cada diumenge i dilluns al Goya), Madaula es fica a la pell de l’aguerrit ‘cowboy’ amb el rerefons de l’anècdota de la seva visita a Barcelona el 1889. 

El mundialment famós circ ‘Buffalo Bill’s Wild West’ va dibuixar les bases del mite fundacional nord-americà, la violenta conquesta del salvatge oest. Sense el seu promotor, molt probablement, els ‘westerns’ haurien sigut diferents. Disfressar un genocidi d’èpica salvadora, com Jaume I, però sis segles després. Mitjançant un enrevessat somni dramatúrgic, Madaula ressuscita el cèlebre texà amb els seus tics de masculinitat desfasada, el sotmet a una entrevista, endolceix la seva epopeia i li dona l’oportunitat pòstuma d’explicar el seu ideari. Per equilibrar la balança, a l’altre costat, dispara preguntes Raquel Sans, presentadora i excorresponsal a Washington que s’interpreta a ella mateixa. El contrapès funciona només en part perquè, més que un judici del personatge, Madaula ha escrit un curiós biopic molt ben documentat que manipula amb cert carinyo un referent ja universal.

Dibuix precís

Notícies relacionades

Com en l’anterior comèdia de Madaula, ‘Els Brugarol’, Mònica Bofill dirigeix el text apostant per la senzillesa. Bon ritme i una teatralitat artesana, sense afegits, que sedueix en els seus moments més evocadors, quan Bill rememora paisatges i situacions enaltits pel disseny de so de Damien Bazin. A Raquel Sans li han reservat un paper a mida, no és actriu i es nota, tot i que en el seu rol d’entrevistadora mossega en la direcció correcta. Madaula irromp en escena saturat de clixés per després endinsar-se, a poc a poc, en un dibuix precís de personatge, credibilitat que aguanta l’obra

Amb la base de la profusa investigació del llibre ‘L’espectacle de Buffalo Bill a Barcelona’ (Hesperus), de Jordi Marill Escudé, al final Madaula s’aventura a explicar raonadament el fracàs del famós espectacle d’indis i ‘cowboys’ en la seva visita a la ciutat. Recorrent a Vicens Vives es pregunta: ¿són els catalans un poble sedentari que no es deixa seduir per nòmades ni aventurers, que fuig de l’èpica i dels herois? És possible, tot i que l’enfocament un punt mitòman de l’obra contradigui aquesta idea.