‘Buffalo Bill a Barcelona’: mites salvatges a revisar

El mundialment famós circ ‘Buffalo Bill’s Wild West’ va dibuixar les bases del mite fundacional nord-americà, la violenta conquesta del salvatge oest. Sense el seu promotor, molt probablement, els ‘westerns’ haurien sigut diferents. Disfressar un genocidi d’èpica salvadora, com Jaume I, però sis segles després. Mitjançant un enrevessat somni dramatúrgic, Madaula ressuscita el cèlebre texà amb els seus tics de masculinitat desfasada, el sotmet a una entrevista, endolceix la seva epopeia i li dona l’oportunitat pòstuma d’explicar el seu ideari. Per equilibrar la balança, a l’altre costat, dispara preguntes Raquel Sans, presentadora i excorresponsal a Washington que s’interpreta a ella mateixa. El contrapès funciona només en part perquè, més que un judici del personatge, Madaula ha escrit un curiós biopic molt ben documentat que manipula amb cert carinyo un referent ja universal.

Dibuix precís

Notícies relacionades

La sort variada dels teatres comprats per Barcelona: lliçons per a l’Antic Teatre

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Com en l’anterior comèdia de Madaula, ‘Els Brugarol’, Mònica Bofill dirigeix el text apostant per la senzillesa. Bon ritme i una teatralitat artesana, sense afegits, que sedueix en els seus moments més evocadors, quan Bill rememora paisatges i situacions enaltits pel disseny de so de Damien Bazin. A Raquel Sans li han reservat un paper a mida, no és actriu i es nota, tot i que en el seu rol d’entrevistadora mossega en la direcció correcta. Madaula irromp en escena saturat de clixés per després endinsar-se, a poc a poc, en un dibuix precís de personatge, credibilitat que aguanta l’obra. 

Amb la base de la profusa investigació del llibre ‘L’espectacle de Buffalo Bill a Barcelona’ (Hesperus), de Jordi Marill Escudé, al final Madaula s’aventura a explicar raonadament el fracàs del famós espectacle d’indis i ‘cowboys’ en la seva visita a la ciutat. Recorrent a Vicens Vives es pregunta: ¿són els catalans un poble sedentari que no es deixa seduir per nòmades ni aventurers, que fuig de l’èpica i dels herois? És possible, tot i que l’enfocament un punt mitòman de l’obra contradigui aquesta idea.