Cinc pel·lícules per recordar Gina Lollobrigida
Periodista
Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures
Ubicada/t a Barcelona
ver +
L’actriu italiana Gina Lollobrigida, morta als 95 anys, va participar en més d’una seixantena de pel·lícules abans d’abandonar el món del cine i dedicar-se a l’escultura i la fotografia. Aquests cinc títols figuren entre els seus films més populars i la seva visió constitueix una immillorable manera de recordar una intèrpret que va arribar a la fama com l’encarnació més rotunda de la sensualitat mediterrània.
‘Pan, amor y fantasía’
Luigi Comencini, 1953. Comèdia romàntica premiada a Berlín i nominada a l’Oscar que va consolidar la popularitat del ‘neorealisme rosa’ i va entronitzar Gina Lollobrigida com la ‘maggioratta’ original. La rotunditat física de l’actriu romana i el talent còmic de Vittorio de Sica constitueixen les principals cartes d’una pel·lícula simpàtica que va arrasar a la taquilla, va generar tres seqüeles (una, protagonitzada per Carmen Sevilla) i va cridar l’atenció dels productors de Hollywood.
‘La burla del diablo’
John Huston, 1953. Durant molts anys, aquesta comèdia negra rodada a Itàlia, protagonitzada per Humphrey Bogart i coescrita per Truman Capote ha carregat amb la reputació de ser una d’aquestes pel·lícules en les quals s’ho van passar millor els implicats fent-la que els espectadors veient-la (els relats que circulen sobre les farres que es van organitzar durant el rodatge estan trufats d’anècdotes llegendàries). El temps ha jugat al seu favor: el seu to autoparòdic i gairebé subversiu, incomprès al seu dia, és avui font d’alegria.
‘Trapecio’
Carol Reed, 1956. Gina Lollobrigida és aquí un dels vèrtexs del triangle amorós i circense que completen Tony Curtis i un Burt Lancaster que sota la carpa es mou com un peix a l’aigua. El britànic Carol Reed imprimeix empenta en Cinemascop a una pel·lícula que, sense volar tan alt com ‘L’espectacle més gran del món’ (el seu més obvi referent), és generosa en moments interessants. Curiositat: en les escenes en el trapezi, l’actriu italiana va ser doblada per l’espanyola Pinito del Oro.
‘Salomó i la reina de Saba’
King Vidor, 1959. Drama bíblic de proporcions èpiques rodat a Espanya que va suposar l’adeu al cine del clàssic King Vidor. També de Tyrone Power, que va morir d’un infart durant un assaig i va haver de ser substituït per Yul Brynner (¡amb cabells!) en el paper principal. Pletòrica de bellesa i sensualitat, la ‘Lollo’ es va convertir en un dels principals atractius d’un ‘pèplum’ desigual però ple d’encant que va triomfar de manera rotunda a les taquilles.
‘Buona sera, senyora Campbell’
Melvin Frank, 1963. Lollobrigida interpreta una jove viuda italiana que durant la guerra va albergar a casa seva tres combatents nord-americans a qui després ha anat reclamant diners atribuint-los la paternitat de la seva filla. Si l’argument els sona, es deu probablement que la trama d’aquesta simpàtica comèdia per la qual l’actriu va ser guardonada amb el Premi David de Donatello va inspirar anys després l’exitós musical ‘Mamma Mia!’.
