Mor Toni Batllori, el ninotaire afilat

L’humorista gràfic Toni Batllori ha mort aquest divendres, la nit del dia de Reis, al seu domicili de Teià, al Maresme, a causa d’una greu malaltia. Ninotaire incansable, dibuixant de tires còmiques vinculades a l’actualitat, Batllori era conegut pel seu treball a la secció de política de ‘La Vanguardia’ des del 1994, mitjà del qual era un dels col·laboradors més veterans. La mort de l’humorista ha sigut anunciada pel diari barceloní que ha precisat que Batllori va morir amb el deure complert, hores després d’entregar la seva tira diària, dedicada aquesta vegada a apuntar cap a la doble moral de la suposada necessitat d’anar armat fins a les dents en un conflicte bèl·lic mentre hi ha interessos econòmics privats en la mateixa decisió. Batllori va néixer a Barcelona el 1951 i el seu treball a La Vanguardia es remunta fins i tot abans de ‘Ninots’, la tira que li va donar fama ja que des del 1991 va formar part de la secció d’esports.  

Batllori va créixer en una família d’artistes ja que el seu pare Antoni Batllori Jofré era també dibuixant, de l’escola de Joan Junceda, i un dels puntals de la mítica revista ‘El Patufet’ i més tard de la no menys llegendària ‘TBO’. El seu fill va començar a publicar a finals dels anys 70 també a ‘El Patufet’ i en revistes més trencadores i agressives com ‘Mata-Ratos’ i, en particular, el setmanari satíric ‘El Papus’, una icona de la cultura contestatària de l’època que va rebre un sagnant atemptat per part de l’extrema dreta. ‘El Papus’ va ser un gran planter d’artistes gràfics que van saber polsar l’actualitat política de la Transició amb un humor desenfadat i àcid. 

Creador multipremiat

El 1973 va publicar la seva primera vinyeta al diari ‘El Noticiero Universal’ i el 1980 es va incorporar a ‘El Jueves’ i la secció esportiva del diari ‘Avui’. El 1987, participa en el llançament del ‘Diari de Barcelona’, on va fer tires diàries fins al tancament de la publicació. També va col·laborar a ‘El País’ amb el pseudònim de ‘Tonight’. 

A més del reconeixement que va suposar el Premi Ciutat de Barcelona el 2007, el dibuixant va comptar també amb el Premi Internacional Gat Perich, que també van obtenir professionals com Plantu, Georges Wolinski –mort en l’atemptat a ‘Charlie Hebdo’ El Roto, Miguel Gila, Mingote, Gallego & Rey i Ferreres. Altres distincions han sigut el Junceda (2004) i el Premi Nacional de comunicació (2015), en la categoria premsa, que va destacar la seva capacitat per a la crítica afilada i el seu esforç per vincular el seu treball amb l’actualitat més candent. Moltes de les seves tires i vinyetes han sigut recollides en diverses publicacions. 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

A més del seu treball com a dibuixant, Batllori va transitar diverses displicines artístiques, en particular l’escultura. Les seves peces escultòriques ocupen espais públics: una a l’Estació de França i una altra en una plaça d’Olost de Lluçanès, un homenatge a la colla dels cremats de la localitat, així com a la Rambla del Poblenou (Monument a les il·lusions perdudes).

El dibuixant també gestionava des del 2003 a Teià el Fons Batllori que reuneix els dibuixos, llibres i diversos objectes del seu pare. En aquest espai es fan també exposicions i activitats culturals.