Els llibres que caldrà llegir sí o sí aquest 2023

Sol dir-se que en qualsevol crisi, el sector del llibre sol ser un dels últims afectats. Per aquesta raó, en aquesta desencadenada inflació econòmica la indústria editorial continua encara mantenint el tipus i l’alegria demostrada i ratificada en els últims mesos quan es va coronar com una de les indústries culturals que menys va afectar la pandèmia. Més aviat, es diria que la impossibilitat de socialització que va imposar la covid va donar ales a la lectura per a alegria de tots els agents del llibre. ¿Quant durarà això? Segurament l’optimisme es desinflarà els primers mesos d’aquest nou any carregat d’incerteses però, com sol dir-se, s’ha d’aprofitar el moment. Mentre hi hagi llibres, i bons llibres, que és el que proposen les editorials, continuarem llegint. Aquestes són les obres que els lectors ben informats no s’han de perdre. 

Contra vent i marea 

Segurament, ‘Ciutat Victòria’, la nova novel·la de Salman Rushdie Edicions 62 / Random House), que apareixerà al març, serà una de les peces de caça lectora més cotitzades. Tres dies abans de rebre l’atemptat que va estar a punt de costar-li la vida, el novel·lista angloindi establert als Estats Units donava a conèixer la portada d’aquesta novel·la que apareixerà al febrer en anglès i renovarà, tràgicament, l’interès del mercat. El llibre vindrà acompanyat d’‘El lenguaje de la verdad’ (Seix Barral), la col·lecció d’articles amb la qual l’autor indaga en els grans noms de la literatura anglosaxona i reflexiona –té motius– sobre aquestes forces antagòniques que són la censura i la llibertat d’expressió. També dels Estats Units i a Random House arriben ‘El ritmo de Harlem’, última novel·la de l’afroamericà Colson Whitehead i dues vegades guanyador del Pulitzer, situada al Nova York dels anys 60. Un altre britànic trasplantat a Nova York com Douglas Stuart –que ens va seduir amb la ‘La història d’en Shuggie Bain’- porta ‘Un lloc per a en Mungo’ (1984 / Random House), de coordinades –novel·la de formació LGTBIQ+– similars, mentre que la torbadora Ottessa Mosfegh armarà una singular distopia amb ‘Lapvona’ (Angle / Alfaguara). Sense oblidar John Banville, un dels escriptors que més es mereixen el premi Nobel, que amb ‘Las singularidades’ (Alfaguara) recupera la seva antiga tirada per la història de la ciència amanida amb gotes de ‘thriller’.  I pel que fa als clàssics, res millor que capbussar-se en la més popular i accessible de les novel·les del complex Henry James, ‘Washington Square’ (Alba), que va donar peu a la pel·lícula de William Wyler del mateix nom.

França hi posa call 

A l’última novel·la d’Annie Ernaux, ‘El hombre joven’, en la qual relata la seva història amorosa amb un home 30 anys més jove que ella, s’hi uneix ‘La escritura como cuchillo’, en la qual la nobel es presta a ser entrevistada per Fréderic-Yves Jeannet. Juntament amb aquests llibres de Cabaret Voltaire (Angle en català) se situa també ‘Miradnos bailar’ en la qual la francesa Leila Slimani continua el seu fresc familiar iniciat per ‘El país dels altres’. Tenen també accent francès ‘El ancho mundo’ (Salamandra), primera entrega d’un nou cicle històric de Pierre Lemaitre, aquesta vegada amb el colonialisme gal a Indoxina com a teló de fons i ‘Una sortida honorable’ (Tusquets / Edicions 62) del gran Éric Vuillard, també situat a la Indoxina subjugada. Sense oblidar ‘El amor el mar’ de l’exquisit Pascal Quignard (Galaxia Gutenberg). I per desgreixar res millor que la novel·la il·lustrada ‘El taller de bicicletas’, obra cabdal de Sempé (Blackie Books).  

Consolidades i veterans 

Un nou llibre de Fernando Aramburu sempre és un esdeveniment en llibreries: amb ‘Hijos de la fábula’ (Tusquets) torna al tema del terrorisme però aquesta vegada en clau satírica. Ignacio Martínez de Pisón, mestre del realisme, sempre és un valor segur a les llibreries. ‘Castillos de fuego’ (Seix Barral) és la seva particular mirada als danys col·laterals de la post-Guerra Civil en un Madrid sense esperances. També mira enrere Álvaro Pombo, el qual els anys i les afeccions no han detingut. A ‘Santander, 1936’ (Anagrama) es val de la seva pròpia educació de noi gai en temps reprimits per armar una curiosa i falsa autoficció. Segur que farà diana Miguel Ángel Hernández amb ‘Anoxia’ (Anagrama) sobre una fotògrafa a qui encarreguen fer retrats de difunts i particularment curiosa resulta –especialment en aquests temps de cors trencats– la novel·la ‘Los genios’ de Jaime Bayly (Galaxia Gutenberg) en la qual recrea l’amistat de Mario Vargas Llosa i Gabriel García Márquez trencada a força de cop de puny. 

Elles, per la seva banda, porten bones expectatives. Edurne Portela recupera a ‘Maddi y las fronteras’ (Galaxia Gutenberg) la figura històrica de María Josefa Sansberro, un model de contradiccions que va ser capaç de servir els nazis i d’actuar com a membre de la Resistència. La veneçolana establerta a Madrid Karina Sainz Borgo s’apunta a ‘La isla del doctor Schubert’ (Lumen) a la novel·la d’aventures. Mentre que Elvira Navarro construeix a ‘Las voces de Adriana’ (Random House) una reflexió sobre el dol i el temps fantasmagòric en què vivim. 

En català 

Particularment bona la collita de les lletres en català. Allà hi haurà la inquietant ‘Profecia’ de Raül Garrigasait (1984) i la no menys torbadora, tot i que el context sigui molt més realista, ‘Triomfador’, de Joan Jordi Miralles (Males Herbes), retrat de la formació d’un noi de 13 anys a la Masia del Barça. Però sobretot destaquen les autores cobejades com Marta Orriols, que a ‘La possibilitat de dir-ne casa’ (Proa) regalarà un retrat femení en contrast amb el seu passat i la dificultat d’encaixar en el present. Imma Monsó ha ambientat ‘La mestra i la bèstia’ (Anagrama) en els foscos anys del franquisme i Ada Castells explora a ‘Solastàlgia’ (L’Altra) aquesta modalitat d’estrès vinculat al deteriorament mediambiental. Sense oblidar valors segurs com Ferran Torrent (‘Memòries del meu mateix’, Columna), Màrius Serra (‘La dona més pintada’, Proa) i el reconvertit Gerard Quintana (‘La puresa de l’engany’, Edicions 62). 

Negra i criminal 

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Els amants del gènere policíac estan d’enhorabona gràcies a ‘Estrella del desierto’ (AdN) de Michael Connelly i una nova però crepuscular història de Harry Bosch, que esperem que no sigui l’última. Però també amb ‘Eclipsi’ de Jo Nesbo (Proa / Reservoir Books), que s’ha passat quatre anys en repòs, per a desesperació dels seus fans i torna ara amb la tretzena aventura de Harry Hole. Descriuen com a obra mestra absoluta ‘El tiempo de las moscas’ de Claudia Piñeiro, que ha sigut finalista del Booker el 2022, ni més ni menys. Per rematar la collita caldria esmentar ‘Hagan juego’ d’Antonio Mazzini (Salamandra) i ‘Solo la oscuridad’, la novel·la que, després de la seva mort, va deixar inacabada William McIlvanney (Salamandra) i va rematar el seu amic Ian Rankin, sense oblidar la recuperació de ‘El francotirador’ (RBA), de l’enyorat Philip Kerr.  

L’altra cara de la ficció

Tot i que les fronteres del que és ficció i del que sol ser confús en els últims temps, bo serà fer una mirada al terreny del real. És el cas d’‘Un trabajo para toda la vida’ (Asteroide) en el qual la canadenca Rachel Cusk explora sense pietat tots els racons de la maternitat. En aquesta mateixa perspectiva feminista es troba ‘De quién es esta historia?’ (Debate) de Rebecca Solnit, que reivindica la necessitat de controlar un relat que per a les dones sempre han escrit d’altres. La voluntat de pensar el moment ha portat Paul Auster a ‘Un país banyat en sang’ (Edicions 62 / Seix Barral) a abordar un dels temes que més divideix avui la ja polaritzada societat nord-americana: el ‘dret’ a portar armes, mentre que el controvertit filòsof Slavoj Zizek amb ‘La incontinencia del vacío’ i el famós Byung-Chul Han amb ‘Vida contemplativa’ propugnen noves mirades al present. ‘Un bárbaro en París’ (Alfaguara), de l’avui solter Vargas Llosa, recull els seus articles sobre literatura francesa i ‘No callar’ (Tusquets) els periodístics de Javier Cercas. Finalment, no s’ha d’oblidar ‘Reflexions sobre cinema’ (Columna / Reservoir Books) de Quentin Tarantino