Només 10 setmanes a la cartellera
El musical ‘Grease’ celebra mig segle al Tívoli amb un repartiment jove
Una adaptació protagonitzada per Quique González, de 19 anys, i Mia Lardner, de 21, commemora el 51 aniversari de l’estrena del musical a Chicago
‘Grease’, un dels musicals més famosos de la història, torna a Barcelona amb una producció que commemora el 50 aniversari de la seva estrena a Chicago. Aquesta producció estrenada a Madrid la temporada passada per SOM produeix –la mateixa de ‘Billy Elliot’, entre d’altres– compta amb un jove i potent elenc. Serà a la cartellera al Tívolí de Barcelona fins al 12 de febrer, només 10 setmanes.
A diferència d’altres musicals com ‘Pretty Woman’ o ‘Mamma Mia!, ‘Grease’ com ‘Golfus de Roma’ són peces que es van estrenar abans al teatre que en el cine. El musical ‘Grease’, ambientat als anys 50 i a ritme del rock pioner i els somnis d’aquella època, es va estrenar el 1971 al Kingston Mines Theatre de Chicago, ja desaparegut. Un any després va arribar a Nova York, on es va representar durant vuit anys consecutius. Després del seu èxit a Broadway el 1978 va ser portada al cine. Dirigida per Randal Kleiser, la pel·lícula va catapultar John Travolta i la difunta Olivia Newton-John.
Equip jove
El repartiment de ‘Grease’ al Tívoli és joveníssim, conforme l’edat dels mateixos protagonistes d’aquesta història estudiants de l’institut Rydell. Quique González, de 19 anys, i Mia Lardner, de 21, encarnen els icònics personatges de Danny Zukko i Sandy Olsson, respectivament. Per a ells el que explica ‘Grease’ és tan actual ara com llavors perquè la rebel·lia adolescent, la pertinença de grup, la rivalitat entre bandes, les primeres relacions sexuals i l’amor mai passen de moda.
No obstant, admeten que sí que s’han llimat alguns aspectes del text, actituds masclistes que avui dia grinyolen. «Sandy és el personatge on més pots notar aquest masclisme a la pel·lícula. L’hem matisat perquè no xoqui tant a la gent de la nostra generació», explica Lardner.
«Com a actors també tenim una responsabilitat», defensa el seu col·lega masculí. «Cal transmetre una imatge que aporti alguna cosa a la societat. Per això tots dos, amb el director David Serrano, vam estar polint aquests detalls del llibret», destaca el madrileny González. «Certes coses que apareixen a ‘Grease’ ja no passen. La pel·lícula, per exemple, reflecteix un masclisme i uns trets que avui dia et poden xocar. Els hem matisat, tot i que la nostra versió manté l’essència de ‘Grease’».
Ella decideix
Fruit d’aquesta mirada des del present, al cartell de l’espectacle no veiem el noi amb la jupa de cuir, sinó a ella. «Sandy té un gran arc interpretatiu. El canvi que fa al final és decisió seva, no és per recomanació de ningú o per agradar algú. Ho fa per ella, perquè considera que ha de canviar», apunta l’actriu barcelonina.
«Ell continua sent el més gilipolles. Però molts s’identifiquen amb Zuko perquè la seva història ens toca a tots»
Sandy és el personatge que més evoluciona. «Ell continua sent el més gilipolles», reconeix l’actor que interpreta Zuko. «Però molts s’identifiquen amb Zuko perquè la seva història ens toca a tots: aquests xavals que intenten fer-se veure davant dels col·legues però que es mostren com realment són amb d’altres és una cosa amb què tots ens podem identificar».
Escenografia pop-art
Una escenografia pop-art que facilita canvis ràpids, amb telons dibuixats i palmeres retallades que apareixen en escena com per art de màgia dona un altre aire a ‘Grease’. El vestuari inclou moltes picades d’ullet a la pel·lícula. En aquest musical destaquen ‘hits’ musicals interpretats per una vintena d’artistes, entre ells Tony Viñals que se suma a la producció a Barcelona en el rol de Vince Fontaine i la banda de músics en directe, dirigits per Joan Miquel Pérez. Però contribuieix a connectar amb el públic d’avui la posada en escena i la coreografia, aquesta última firmada per Toni Espinosa (‘Billy Elliot’, ‘Matilda’).
Grans ‘hits’
Més enllà dels temes del musical original, la banda sonora inclou alguns dels èxits de la pel·lícula: cançons com ‘Hopelessly devoted to you’, ‘Sandy’ i ‘You’re the one that I want’, totes traduïdes al castellà.
Notícies relacionadesHi ha coses que no canvien. Avui la dinàmica dels grups, el fet d’integrar-se o no en ells continua formant part de l’experiència estudiantil en qualsevol institut. La principal diferència és la tecnologia: aquesta connectivitat més gran a través de xarxes socials i telèfons. ¿Importa? ‘Grease’ ja és un clàssic i per molt que evolucionem, la història d’amor de Sandy i Zuko és eterna.
Després del seu pas per Barcelona ‘Grease’ continuarà de gira per Espanya la resta de la temporada.
