‘Alcarràs’ no supera el tall i queda fora de la cursa pels Oscars 2023

Ha acabat el somni de Hollywood per a ‘Alcarràs’. La pel·lícula de Carla Simón no és entre les quinze preseleccionades per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, una tria que es realitza des de fa diversos anys per ampliar les expectatives en algunes categories i, de passada, posar en valor un nombre d’obres. D’aquí uns mesos coneixerem quines són les cinc finalistes en un dels anys més disputats dins d’aquest apartat a causa de la qualitat i el reconeixement que atresoren la major part d’aquests treballs procedents de diverses nacionalitats. 

La pel·lícula de Carla Simón va ser triada per l’Acadèmia espanyola per representar-nos als Oscars després d’haver guanyat el Os d’Or de Berlín, tota una fita per a la nostra cinematografia i ara acumula onze nominacions per als pròxims premis Goya.

Als Estats Units ‘Alcarràs’ encara no s’ha estrenat, ho farà el pròxim gener, però va tenir la seva première al prestigiós Festival de Nova York, on també es va projectar ‘Pacifiction’, d’Albert Serra. La plataforma de ‘streaming’ Mubi, que també és productora, per exemple, del fenomen indie ‘Aftersun’, serà la que s’encarregui de portar allà la distribució. 

És un any complicat en la categoria de Millor Pel·lícula Internacional a causa del nivell extraordinari de les pel·lícules que han presentat les diferents acadèmies i que compten amb un prestigi internacional a l’esquena. Entre aquestes trobem una de les favorites, ‘Argentina 1985’, la pel·lícula de Santiago Mitre protagonitzada per Ricardo Darín que aborda els judicis que van tenir lloc contra la dictadura militar enderrocada només un parell d’anys abans. Una pel·lícula de denúncia política plena de dolor i d’emoció. Aquest any l’idioma espanyol apareix més representat que de costum, ja que també hi trobem la mexicana ‘Bardo, falsa crónica de unas cuantas verdades’, d’Alejandro González Iñárritu que, malgrat les males crítiques, era esperable que entrés a formar part de la llista pel reconeixement que el seu director té per part de l’Acadèmia de Hollywood després de guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula per ‘Birdman’. 

Notícies relacionades

Aquest és el camí que porta d’‘Alcarràs’ a Hollywood

2022, l’any d’‘Alcarràs’ i la collita màgica del cine espanyol

D’Àsia, després de l’èxit de ‘Paràsits’ i del triomf de ‘Drive My Car’ l’any passat, arriba ‘Decision To Leave’, del sud-coreà Park Chan-wook, un thriller apassionant rodat amb l’habitual virtuosisme al qual ens té acostumats l’autor d’‘Old Boy’, i que li va valer la Palma d’Or al millor director a Cannes. De Cambodja procedeix ‘Retorno a Seúl’, de Davy Chou, sobre el viatge als seus orígens d’una jove, i del Pakistan, ‘Joyland’, de Saim Sadiq, un crit de llibertat que aborda la rebel·lió juvenil i la transsexualitat en un entorn eminentment patriarcal. 

D’Europa, a més d’‘Alcarràs’, trobem un bon nombre de representants: França amb ‘Saint Omer’, l’opera prima d’Alice Diop (Gran Premi del Jurat a Venècia) sobre el judici a una mare després de la mort de la seva filla; de Bélgica, ‘Close’, del jove Lukas Dhont (Gran Premi del Jurat a Cannes) en la quale s’aborden temes com el ‘buyilling’ o l’homofòbia en la infància; de Dinamarca, ‘Holy Spider’, d’Ali Abassi, un altre ‘thriller’, aquesta vegada ambientat a l’Iran (d’on és el director) sobre el cas real d’un assassí en sèrie que matava dones que exercien la prostitució amb la convicció que estava efectuant una purga religiosa; d’Alemanya procedeix una nova versió de ‘Sin novedad en el frente’, una ambiciosa producció bèl·lica que ha sigut nominada als Globus d’Or; de Suïssa, ‘L’emperadriu rebel’, de Marie Kreutzer, en la qual es dota d’una nova dimensió molt més punky a la monarca Isabel d’Àustria (Sissi) i que compta amb una inoblidable interpretació de Vicky Krieps. Finalment, el veterà cineasta polonès Jerzy Skolimowski també apareix a la ‘shortlist’ amb ‘EO’ (Premi del Jurat a Cannes), la història d’un ase enmig d’una Europa que sembla haver perdut els valors.