Rozalén: «La música folklòrica és la més sostenible»

‘Matriz’ és un àlbum seu diferent: conté temes propis, però, sobretot, adaptacions de cançons populars.

Tenia ganes de poder disposar d’una excusa per fer alguna cosa de folklore, perquè és d’on vinc: toco la bandúrria des dels set anys. I aquesta excusa ha sigut el 10è aniversari del meu primer disc. Volia donar les gràcies a la gent que ens ha cuidat tot aquest temps. Em sembla la manera més honesta de dir a algú «t’estimo». I sé el que suposa, per exemple, que jo canti en eusquera un tema de Xabier Lete.

¿A què es refereix?

És una mostra de carinyo brutal i comporta molt esforç intentar entendre els fonemes d’una llengua mil·lenària. En gallec canto ‘A virxe do portovello’, amb Tanxugueiras. Una cançó que plora els mariners perduts al mar. És una manera d’entendre i acostar-se a la gent que estimo.

I en català canta l’havanera ‘Amor del bo’, amb Sílvia Pérez Cruz.

És molt fort, perquè jo volia cantar en català i vaig apuntar alt, a la Sílvia. Al febrer va morir el meu pare de cop i vaig sentir que ella em va voler cuidar, perquè li havia passat el mateix amb el seu pare. La vaig anar a veure a un concert a Madrid i a la sortida em va dir: «He compost una havanera per al teu pare i per al meu». És una cosa molt màgica. Hi ha hagut senyals allà que em fan creure que des de dalt els nostres pares estan manejant els fils.

Té familiars a Terrassa, ¿no és així?

Alguns dels meus oncles van venir cap a aquí. A Terrassa avui hi ha més població de Letur, el meu poble, que al mateix Letur. Hi ha, fins i tot, el carrer de Letur. Des de petita jo escoltava català a Albacete, perquè a l’estiu venien les meves cosines catalanes, que ens portaven el Cacaolat, i cridaven per venir a jugar amb mi: «Que hi és la Mari?». Aquí em sento molt com a casa.

Al disc aborda alguns temes molt coneguts, com ‘La Paloma’, ‘María de la O’, ‘Anda jaleo’ ... ¿Què es va plantejar que podia aportar?

Hem fet molta barreja amb lletres noves. Són cançons que se m’han posat una mica al davant, amb una càrrega emocional, perquè els meus ancestres són allà. M’encanta que gent de tot Espanya em digui que l’emociona aquesta cançó o aquella altra.

Ha canviat el text del xotis ‘El Pichi’, en què «el chulo que castiga» es converteix en «un chulo de piscina».

Vaig pensar: ‘¿Per què no fem una versió actualitzada, amb Benjamín Prado, com a contestació?’. I ha quedat molt divertida. Perquè hi ha lletres de cançons populars que són masclistes. Jo de nena cantava «Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la echó a la sartén», i no era conscient del que estava dient.

¿Quin significat dona a la paraula ‘matriu’?

Matriu, úter, on neix la vida. M’interessava el concepte de pàtria i el de ‘màtria’. Quan estava fent el disc em deia ‘que patriota que em sento’, perquè estic orgullosa de tants racons diferents del meu país, però amb un concepte molt diferent d’aquell al qual està lligat generalment. Sembla que aquesta paraula només la poden utilitzar uns.

¿Hi ha provocació per la seva banda?

Per a alguns ho serà, però sento que aquest disc és molt unificador. Per a mi la pàtria és estimar tots amb les seves diferències i els seus colors i la seva riquesa. I pensava que hi hauria més reaccions negatives. Ha sigut al contrari.

No fa tant que la cançó tradicional era vista com una antigalla. Va arribar a semblar que defensar-la era conservador o reaccionari.

¡Si és la música més sostenible! Està associada al camp, la sega... Cal observar el que feien els nostres avis. Tenir la teva horta a casa em sembla molt progressista.

Notícies relacionades

Rozalén: «M’he sentit molt patriota amb aquest disc»

El retorn digital de ‘Sálvame’

El seu concert al Palau coincideix amb les nits de comiat de Serrat al Sant Jordi. Vostè va cantar amb ell fa uns mesos a València.

Em va portar a la plaça de toros a cantar ‘Es caprichoso el azar’ i va ser molt fort. M’ha passat una cosa amb Serrat que m’ha unit a ell per sempre. Quan va morir el meu pare, als quatre dies vaig haver de cantar per a ell quan li van donar la medalla d’Alfons X el Savi. Estava molt trencada, però vaig fer l’esforç per cantar ‘Aquellas pequeñas cosas’. Serrat ho va sentir i va ser molt fort. M’imposa molt Serrat, com ha de ser.