Zoo fa història per a la música valenciana al Palau Sant Jordi

Vuit anys de feina al marge de la gran indústria, pentinant circuits de festes majors, festivals i clubs, i propiciant el fogós boca-orella amb la seva música híbrida i política, feta d’arrels populars, electrònica i hip-hop, i Zoo es va anotar aquest dissabte un gol històric que ho és també per a la moderna música valenciana. Gairebé 30 anys després d’acollir Raimon, el Palau Sant Jordi (15.000 assistents) es va entregar a un artista vingut de l’altra vora del riu Sénia: «venim del sud, venim del País Valencià», va voler deixar clar Toni Sánchez, Panxo, enmig de la seva festassa d’himnes, com va recitar a ‘Vull’, «donant via lliure a l’instint animal / mirant com ens brillen les cares».

En tot aquest temps, Zoo ha demostrat un fort i creixent predicament a Catalunya, injectat desvergonyiment ideològic al cànon musical mestís. Però més que consignes llibertàries o anticapitalistes genèriques, el seu punt fort és la ràfega de metralleta immisericordiosa, com a ‘La del futbol’, on van titllar l’equip de futbol de «banda armada per màfies, ambient distès / vint-i-dos cabrons encenent la grada, la penya malhumorada / perquè no entra el balonet». Tema aquest del seu tercer i últim disc, ‘Llepolies’, que va apuntalar el repertori amb 10 de les 28 cançons de la nit.

Metal i techno dur

Notícies relacionades

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Imanol Arias és condemnat per frau fiscal i Ana Duato n’és absolta

Zoo va confirmar l’atractiu de la seva imaginativa potinga sonora, en què conflueixen la tradició de les bandes de metal valencianes, la cultura de club i el verb rapejat. Barreja sibil·lina que els permet armar artefactes devastadors, i allà hi van ser ‘Faena’ i ‘Panya’ («tan bonica com eres Espanya, i tan lletja com t’estan fent»), amb les seves bases de techno dur, o aquest ‘Avant’ que va implantar el ‘pogo’ a la pista. Aquí, Panxo va operar com a portaveu segur i dominador, i va posar èmfasi en el sentit de la diversió quan va recordar que «passar-ho bé» és el primer propòsit del grup, compatible amb «ser fidels a nosaltres mateixos i a la nostra gent».

Entre aquesta parentela hi van ser les llustroses veus convidades de Sandra Monfort i Selma Bruna (del trio Marala), i en un triomfal ‘Imperfeccions’, el Nega, de Los Chikos de Maíz. També, en esperit, van flotar al Sant Jordi dos grups valencians extints, Obrint Pas (seu era aquest lúdic ‘Camins’) i La Gossa Sorda (‘Esbarzers’).L’ebullició va anar a més a cop d’‘Estiu’, ‘Ventiladors’ i ‘Tobogan’, i va consumar una gesta que, sumada a la d’una setmana enrere en el madrileny Wizink Center (8.000 persones), va demostrar que l’èxit de Zoo ha trencat algunes barreres, sobretot mentals.