Albert Serra reuneix Hitler, Goethe i Fassbinder a la pel·lícula de 101 hores ‘Els tres porquets’

La paraula «impossible» no existeix per a Albert Serra. El 2012 va ser convidat per Documenta de Kassel per crear una obra que ja no pot catalogar-se ni d’art modern, ni de cine, artefacte expositiu o instal·lació. En tot cas, una amalgama de tot això o una nova propietat artística. Serra es va dedicar durant els 100 dies que va durar el certamen a filmar, muntar i projectar una hora cada dia d’un projecte titulat ‘Els tres porquets’, que neix de tres llibres de converses amb el poeta J. W. Goethe, el dictador Adolf Hitler i el cineasta Rainer Werner Fassbinder. S’ha vist l’obra composició sencera de 101 hores de durada en dues ocasions, a Alemanya. Ara recala al Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona, on s’exhibirà des de dissabte fins al 12 de febrer de l’any vinent.

Inabastable. Aquesta paraula la va repetir diverses vegades Serra durant la presentació d’aquesta obra magna que pot veure’s per primera vegada amb subtítols en català gràcies al suport del Goethe Institut i el Departament de Cultura de la Generalitat. Tres pantalles col·locades triangularment, en un espai adornat amb filats entre les punxes del qual apareixen objectes orgànics que simulen fragments de porcs, projecten aquestes 101 hores en què, en acurades composicions visuals, Goethe, Hitler i Fassbinder parlen en boca d’actors no professionals. «Tots els intèrprets són treballadors de la Documenta i gent que em vaig trobar per allà», explica Serra. El poeta i el dictador nazi estan interpretats per un mateix actor, mentre que del director de ‘Las amargues llàgrimes de Petra von Kant’ se’n fan càrrec diferents persones.

¿Tres personalitats completament diferents? «No tenen res en comú, al marge de la megalomania de tots tres, però sí que comparteixen alguns temes», comenta l’autor de ‘Pacifiction’. Els intèrprets no coneixien els textos prèviament. Per a Serra, els actors són «una espècie de membrana que recull alguna cosa, com en la majoria dels meus films. No hi havia temps de crear una dramatúrgia controlada». La pel·lícula-instal·lació-esdeveniment recull en imatges rodades en bars abandonats dels anys 60, parcs o llocs utilitzats pels nazis per als seus mítings el que Serra defineix com «un munt de restes de la història, un magma de paraules: els textos són interpretats, no llegits, en una espècie de monòleg interior mig inconscient».

Una pel·lícula infinita

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

La posada en escena havia de ser ràpida, immediata: «Cada dia filmàvem poc més d’una hora de metratge, això ens imposava una gran disciplina i adaptar-nos a l’actor, estar al servei de la seva inspiració». Es produïa una tensió que per a mi és garantia d’intensitat en el rodatge». ‘Els tres porquets’ dura 101 hores, que l’espectador pot consumir com li vingui de gust. De fet, és una pel·lícula infinita. Un rodatge titànic correspost amb un treball igual de titànic per part dels 108 traductors que han participat en la traducció i subtitulat al català.

Els 10 anys transcorreguts des de l’experiència a Kassel juguen a favor de la idea central de l’obra: revitalitzar la història parlant del passat. Bona part de les converses amb Hitler, que pertanyen al 1942 i 1943, giren entorn de la seva obsessió amb Rússia i Ucraïna. Goethe ja parlava a finals del segle XVIII de les utopies de l’Estat. Fassbinder va exposar en el seu cine la foscor de la postguerra alemanya. Una dècada després de la seva gestació, amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna, el Brexit i l’auge de l’extrema dreta, ‘Els tres porquets’ resulta encara més vigent i punyent.