Festival 42

‘Els anells de poder’ vs. ‘La casa del dragón’: ¿quina ha enfadat més els fans?

El Festival 42 de gèneres fantàstics s’ha fet ressò del debat entre els seguidors de les seqüeles televisives de l’obra de Tolkien i G. R. R. Martin.

‘Els anells de poder’ vs. ‘La casa del dragón’: ¿quina ha enfadat més els fans?
5
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Cap de secció de Participació

Especialista en Quan puc escric sobre història, literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Quina sèrie ha tingut més seguidors? ¿Quina ha generat més hostilitat i quina més decepció? ¿Quina s’ha desviat més de l’obra literària que l’ha inspirat i quina ha traslladat amb menys encert la personalitat dels personatges a les pantalles? ¿Quina ha resultat més brillant visualment? El debat entre el ‘fandom’ de les preqüeles d’‘El senyor dels anells, ‘Els anells de poder’ (Prime Video) i de ‘Joc de Trons’, ‘La casa del dragón’ (HBO) no podia faltar al Festival 42 de Gèneres fantàstics que s’ha clausurat aquest diumenge a Barcelona. I han sigut la professora d’estudis de comunicació de la UOC i col·laboradora d’EL PERIÓDICO Elena Neira (fan del món de George R. R. Martin) i l’escriptor d’inspiració tolkieniana Bernard Torelló que han animat un debat en què no han jugat amb la samarreta del seu equip posada.

Guerra d’expectatives: guanya ‘La casa del dragón’

Per començar, Elena Neira considera que la reacció dels seguidors acèrrims (diguem ‘fandom’ a partir d’ara) ha sigut «més severa amb ‘Els anells de poder’ que amb ‘La casa del dragón’. Sobretot per una qüestió d’expectatives, apunta Bernard Torelló: «La sèrie d’HBO venia d’una última temporada de ‘Joc de Trons’ que havia rebut moltes crítiques i ha tingut una acollida més calorosa, mentre que ‘Els anells de poder’ arribava amb expectatives molt més altes: la sèrie més cara de la història, que explicaria el que Tolkien no havia pogut escriure... i el ‘fandom s’ha emportat una bufetada». «Però ‘La casa del dragón’ no ha sabut trobar el seu lloc, no ha fet res per tenir una identitat pròpia», lamenta Neira. «En ‘Els anells del poder’ no ha reconegut absolutament res de l’obra de Tolkien, no està adaptant res, està inventant el 90%», retreu al seu torn Torelló

Dues sèries contemplatives: empat

Ho diu Elena Neira de ‘La casa del dragón’: hi ha grans situacions teatrals, com el banquet després d’un casament, però, malgrat «un molt bon episodi final... ¡No passen coses!» Però pitjor ho té ‘Els anells de poder», que és «tremendament contemplativa». Per a Torelló, el problema és que el que passa en aquesta sèrie no té cap lògica, amb escassa coherència i lògica de les seves línies argumentals, amb una sessió de natació de fons de la mateixa Galadriel que no s’entén «encara que sigui una elfa». Tot i que per a salts temporals desconcertants, els de la sèrie d’HBO, al·lega Neira.

Personatges mal dibuixats: un altre empat

Ni ‘El senyor dels anells’ ni ‘Joc de trons’ quedaven curts de personatges carismàtics, amb línies de diàleg memorables i escenes èpiques. Les seves dues seqüeles... «No aconsegueixo entendre les motivacions dels personatges. I si ets dolent, sigues dolent: això que cada vegada que algú fa alguna maldat sigui un ‘ups, jo no volia, ha sigut el drac, no jo..’.», critica Elena Neira la ‘La casa del dragón’. En ‘Els anells de poder’, descol·loca tots els seguidors que personatges reconeixibles a les pel·lícules i els llibres «com Galadriel, aquí siguin totalment diferents. Si diuen que és ‘Nàrnia: Els anells del poder’ seria el mateix», apunta Torelló. Tot i que aquí sí que pesin les fílies i fílies de cadascú. Torelló odia els Pelosos de la preqüela tolkieniana («són el pitjor»), Neira, totalment al seu favor («soc molt pelosa»). El primer veu Daemon de la sèrie d’HBO com «un personatge que pots entendre». Neira no entén res de la lògica dels diferents bàndols en la guerra de successió de la dinastia dels dracs. Tot i que almenys no acaba sent «pàmfila» com la sèrie de Prime que carrega amb la hipoteca de ser acceptable per a tots els públics.

Acabat visual: golejada d’‘Els anells del poder’

Si parlem de les sèries com a espectacle visual, aquí no hi ha punt de comparació. Sobretot en la llum, perquè allò dels episodis foscos sense aparent propòsit narratiu a la producció d’HBO (com sí que tenia en l’episodi ‘La llarga nit’ de la temporada 8 de GoT) irrita Neira. Ni abaixant les persianes de casa i amb una pantalla de les bones. «Prime tenia molt clar al cap que la factura visual de la sèrie havia de ser equiparable a les pel·lícules, i fins allà ha complert», conclou, amb Torelló completament d’acord.

Guerra d’audiències: misteri

Tot el que respecta a les audiències reals de totes dues sèries s’ha d’agafar amb pinces, malgrat que per primera vegada Amazon Prime, adverteix Neira, hagi donat dades d’audiència. Però o són domèstiques, als EUA, o recullen millor l’audiència per cable que la de streaming en el cas d’HBO... Tot i que si la relació és entre pressupost i audiència collida, ‘Els anells de poder’ molt probablement sigui la que ha sortit perdent. «Creia que era un error que HBO programés alhora la seva sèrie, i que seria totalment destruïda per la de Prime. Però no ha sigut així», apunta Torelló.

El debat dels elfs i els Velaryon negres

Notícies relacionades

Que la decisió dels creatius de totes dues sèries hagi sigut aportar diversitat ètnica al repartiment ha irritat molts puristes... i també les gossades ‘alt right’, per què negar-ho. Per a Torelló, tot i que les indicacions de Tolkien sobre l’aparença física dels personatges siguin clares, «allò dels elfs negres no és el més important, són més criticables els canvis argumentals, o si parlem dels físics, que l’alt rei elf sigui moreno i que les dones nanes no tinguin barba». Que una família que teòricament hauria de ser pàl·lida i amb ulls violetes siguin negres amb cabell blanc a ‘La casa del dragón’, bé, diu, ajuda a entendre visualment el debat sobre la filiació dels prínceps en discòrdia que s’assemblen al seu presumpte pare com un ou a una castanya. Neira entén més la decisió de forçar una varietat racial més enllà de l’obra literària: «Al final, això és Hollywood. Aquí hi ha coses que no serien problema, però allà sí, té molt pes la necessitat que totes les diferents comunitats se sentin representades i reflectides després de molts anys de repartiments monolíticament blancs».

Podcasters i streamers davant l’odi

El joc de sèries (i universos literaris) va tenir un altre espai per al debat dissabte, amb el col·loqui entre els responsables del ‘podcast’ de la Societat Tolkien espanyola ‘Regreso a hobbiton’, Elia Martell, l’administrador de la web Los Siete Reinos, Javi Marcos, i la cofundadora de la web dedicada al món de Brandon Sanderson Cosmere.es, Tamara Tonetti. Amb la tercera en lliça sense sèrie entre les mans però gestionant fins a cinc llibres de l’escriptor d’Utah com a espectadora, Martell (equip Tolkien) i Marcos (equip Martin) sí que van coincidir que si en alguna cosa coincideixen és en l’aclaparament davant el nivell de l’odi generat a les xarxes entre el ‘fandom’. Toxicitat que massa vegades esquitxa personalment fins i tot aquests streamers per amor a l’art.