Entrevista

Cory Doctorow: «La llei Iceta serà catastròfica per a la llibertat d’expressió a internet i per als mitjans»

Parlem amb el prolífic autor de ciència-ficció i activista digital canadenc arran de la publicació de ‘Radicalizado’ (Capitán Swing), quatre relats distòpics sobre la societat actual

Cory Doctorow: «La llei Iceta serà catastròfica per a la llibertat d’expressió a internet i per als mitjans»

Cory Doctorow (CC)

5
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Cory Doctorow (Toronto, 1971) és una de les veus més reconegudes dins de la literatura de ciència-ficció. A ‘Radicalizado’, el seu últim llibre que publica Capitán Swing, el prolífic escriptor i activista digital canadenc imagina quatre distòpies amb caires de realitat que retraten temes polítics, socials i com la tecnologia està modelant les nostres societats.

Doctorow, membre des del 2020 del Saló de la Fama de la Ciència-Ficció i la Fantasia del Canadà, atén EL PERIÓDICO en una conversa telefònica.

Al llibre descrius una societat desigual i corporativista que castiga els pobres, abusos policials contra les minories, una insurrecció violenta dels ciutadans i companyies d’assegurances que es lucren amb la salut dels altres. ¿És realment ciència-ficció?

La ciència-ficció és només una manera de mostrar què succeeix al món, no de predir què passarà. Serveix per observar les pors i aspiracions que tenim amb la tecnologia per fer-les més visibles. Qui diu que està predient el futur és un xarlatà.

¿Permet la literatura un activisme més seductor?

Això espero. Fa 20 anys que faig arguments abstractes sobre la privacitat i si els fas amb una història sobre els drets digitals pots despertar l’atenció sobre les polítiques que s’adopten i el seu impacte humà.

Més enllà de la distopia, has parlat de les xarxes com una oportunitat perquè la societat cooperi. ¿Com?

Veient la vigilància és fàcil creure que la tecnologia serveix per controlar les nostres ments, però no és així. Internet s’ha organitzat per facilitar la connexió entre la gent i això pot servir per organitzar tant els qui defensen la igualtat racial com els nazis. Internet ha fet que aquestes transaccions siguin més fàcils i ràpides i això és increïble. El meu temor i la meva esperança és que el que va permetre reunir el moviment Occupy Wall Street és el mateix que ha permès la propagació de QAnon.

En aquest sentit, ¿veus l’anomenat ‘metavers’ com una oportunitat d’organització o de més opressió per part de grans empreses com Meta?

Podrien ser les dues coses. Crec que és una idea estúpida que probablement no funcionarà. Si funciona i no es regula, la possibilitat de monopoli i d’abusos de vigilància són increïbles. Literalment suposaria que una empresa controla el món virtual. [Mark] Zuckerberg no és un geni, és un tio que va crear una ‘app’ per puntuar quines noies del seu institut estaven bones i després li van donar molts diners. Això és tot.

Internet és una infraestructura essencial, però gestionada per poques mans privades...

A internet tenim el mateix problema que en autopistes i aeroports: la decisió ideològica de privatitzar i permetre el monopoli d’empreses que no tenen servei públic i que són impossibles de regular.

¿Creus que la vigilància que regeix en aquestes empreses converteix el seu negoci en una cosa corrupta?

És al revés, són un negoci corrupte i per això espien. I ho fan no perquè no t’importi, sinó perquè operen com a monopolis. La gent no vol ser espiada. Quan Apple va canviar les seves polítiques de privacitat, el 96% dels usuaris no van donar permís per ser rastrejats. La decisió d’instal·lar bloquejadors d’anuncis al teu navegador és el boicot de consumidors més gran de la història, però no és suficient.

Al llibre, et refereixes als monopolis imaginant les companyies d’electrodomèstics que obliguen els seus usuaris a consumir només un tipus de productes. ¿Hem deixat créixer massa empreses a les quals ara no afecten les multes?

La GDPR [llei europea de protecció de dades] té bons punts, però la Unió Europea no l’ha aplicat tant com hauria hagut de fer-ho. S’ha posat més pressió a les petites empreses tecnològiques que a les grans. I la falta d’aplicació de polítiques antimonopolístiques durant 40 anys ha portat a aquests abusos. L’existència de monopolis fa que sigui molt difícil actuar contra ells i si poden lliurar-se’n vol dir que ho faran. S’ha de fer que aquestes companyies siguin més petites.

Cada vegada més empreses i governs recorren al que anomenen tecnologies predictives per determinar crèdits, accés a ajudes públiques o per vigilar els ciutadans. ¿S’està utilitzant els més vulnerables com conillets d’índies?

Es comença contra els qui no tenen poder, com els migrants o els més pobres, després es normalitza i s’acaba aplicant a tots. Els sistemes predictius policials no prediuen què farà la gent en un barri negre, sinó el que farà la policia contra ells. Fa 20 anys si una càmera et gravava era perquè eres un criminal, ara és perquè t’has comprat alguna cosa d’Apple o Google.

La UE està aplicant aquests sistemes d’IA a la frontera...

L’explicació bonista és que no saben que extrapolaran el que va passar en el passat perquè passi el mateix en el futur. Hi ha una altra explicació: saben exactament el què passarà i que són racistes, i volen que sigui una màquina qui els justifiqui.

Has criticat les lleis de ‘copyright’ i has publicat els teus llibres gratis a internet. ¿Què et sembla la llei espanyola que responsabilitza plataformes com Twitch i Youtube dels continguts publicats pels usuaris que puguin violar drets d’autor, cosa que portaria a un bloqueig automàtic d’aquestes?

Notícies relacionades

Els filtres automàtics de les plataformes no funcionen, és igual que sigui per ‘copyright’ o per una altra cosa, sempre hi ha excepcions i interpretacions. Per exemple, puc utilitzar el que ha dit un mitjà de comunicació per criticar-ho. El bloqueig de continguts és una cosa que hauria de dictar un jutge.

A més, el sistema de la publicitat digital està corromput perquè la majoria dels diners van a Google i a Facebook, que els el treuen als mitjans de comunicació. Si les dues companyies recolzen la llei és perquè saben que així podran expulsar la seva competència i ser més poderosos. La llei serà catastròfica per a la llibertat d’expressió a internet, però també per als mitjans.