Comiat ‘funky’
Fundación Tony Manero, un devastador últim ball a l’Apolo
El grup barceloní va tancar els seus 26 anys de carrera de servei a la música disc amb més fibra que nostàlgia en un acalorat concert en el qual va recórrer les seves diferents etapes amb èmfasi al seu segon àlbum, ‘Looking for la fiesta’ (2000)
![Fundación Tony Manero, un devastador últim ball a l’Apolo Fundación Tony Manero, un devastador últim ball a l’Apolo](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/989785ed-949a-4664-a456-d238d4fcaaa5_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Moltes nits de suors i galimaties, fent ballar la comunitat, precedien l’acte de comiat de la Fundación Tony Manero aquest divendres en un Apolo amb tot el paper venut des de feia mesos. I el grup barceloní les va invocar fent, per última vegada, allò que tan bé sap fer: activar el seu martell ‘funky’, amb múscul i seda, sense contemplacions, per retre honors al seu principi de sempre, el de «fer unitat al voltant de la música disco», com ens va recordar el guitarrista, Lalo López.
La Fundación Tony Manero va sorgir el 1996 amb aires d’homenatge irònic en l’era daurada discotequera, gairebé fa dues dècades. Però d’aquell fenomen urbà, que es va fortificar en sales com Bikini (on va gravar el seu primer àlbum a base de versions), va sortir una carrera amb marca pròpia, capacitat d’evolució i ‘hits’ de la seva collita. Molts procedeixen del seu segon disc, ‘Looking for la fiesta’ (2000), el més citat a Apolo, amb vuit cançons. Números com ‘T. F. P. (Tropical funky president)’, ‘No more chico encantador’ i ‘Conmotion’, que ens van saludar amb tota l’artilleria instrumental, inclòs l’indispensable trio de metalls.
Soul de barri
Parlem d’un grup que té un repertori que no contempla balades, ni sets acústics, ni trucs pensats per dosificar l’energia. Amb ells tot és fibra, una pujada contínua a compte de diferents accents de la música ballable d’una era, incloent-hi el diàleg electrònic contemporani (l’àlbum ‘Click!’, del 2005, del qual va sortir ‘Sube el tocadiscos’) o el so ‘boogie’ dels primers 80 (els temes ‘Disco para adultos’, 2020). Substanciosa (tot i que breu) va ser la falca de l’ambiciós projecte multidisciplinari ‘Pandilleros’ (2009), el seu ‘West side story’, banyat en soul ‘blaxpoitation’ i cine quinqui.
La Fundación es va tornar a posar el públic a la butxaca amb el doblet de ‘frontmen’, Miguelito Superstar i Paquito Sex Machine. Només es van posar una mica nostàlgics quan, cap al final, van celebrar haver viscut «un somni» al llarg d’aquests 26 anys. Va tancar el set amb el tema titular del concert, ‘Se acabó lo que se daba’, i la tanda de bisos va afegir un valuós temps afegit, potser intentant retardar dramàticament el crepuscle.
Última trucada per a ‘United soul’ i ‘Chungo de quitar’, aquesta amb dos convidats de la família, el teclista Mantecao i el guitarrista Comandante Loperena. I per a ‘Supersexy girl’, precedida amb una picada d’ullet a Donna Summer i el seu ‘Last dance’, orientant la brúixola cap a les seves fonts d’inspiració.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques