Crítica de llibres

‘Babysitter’ de Joyce Carol Oates: l’arriscat joc de somiar

L’autora de ‘Blonde’ conjuga en aquesta novel·la temes tan variats com la pederàstia, la violència masclista o el racisme

33 L’escriptora nord-americana Joyce Carol Oates. / ARXIU

Resulta inevitable pensar en la polèmica sorgida arran de l’estrena de l’adaptació de ‘Blonde’ al cine durant la lectura de ‘Babysitter’ (Alfaguara, 2022). Totes dues són històries de ficció de Joyce Carol Oates, totes dues amb dones protagonistes amb una existència al servei del desig masculí. A ‘Babysitter’ Oates ens narra la vida de Hannah Jarrett, una dona de classe acomodada, mare de dos fills i dona d’un respectable home de negocis. El seu dia a dia no pot ser més idíl·lic per viure a la perifèria blanca de Detroit el 1977: ella dedica el seu temps lliure als clubs de camp i als actes benèfics mentre la seva criada filipina Ismelda s’ocupa de la casa i dels nens. Que tot això no us porti a engany. La ‘Babysitter’ del títol no és Ismelda, sinó un assassí en sèrie que porta diverses víctimes a la seva llista ja. Tots blancs, tots entre 10 i 14 anys, tots trobats nus, banyats i amb la seva roba plegada i planxada al costat d’ells.

Malgrat aquest títol i aquest rerefons, la novel·la se centra en la vida de la Hannah i com després d’11 anys de matrimoni comença una aventura amb un estrany que coneix tan sols per les inicials ‘YK’. Es presenta a la seva primera cita amb ell en una habitació d’hotel amb la ferma convicció que no passarà res. No pot quedar-se. Però la seva enorme curiositat i el desig de trencar amb una rutina amb dies massa semblants entre si l’empenyen a seguir endavant. Aquella primera trobada culmina amb una violació que no serà la pitjor que pateixi la Hannah en mans d’aquest home. Oates no escatima en detalls: la violència és un dels temes fonamentals de la seva literatura. El que potser pot sorprendre aquí és l’emoció que esglaia la Hannah després d’aquestes trobades. Sent que, d’alguna manera, la seva vida per fi és plena i és completa. Té un amant.

Si bé està narrat en tercera persona, el text està regat de frases sorgides de forma directa de la ment d’ella en primera. El focus s’estableix d’una manera indiscutible en la Hannah, i gràcies a això podem arribar a entendre les seves motivacions i per què acudeix a les cites amb YK una vegada i una altra. El pecat té una importància fonamental en la història des del moment en què aquella cita inicial té lloc un Divendres Sant. El pes de la culpa turmenta la Hannah alhora que la sedueix.

Notícies relacionades

Malgrat presentar-nos un plantejament tan arriscat, aquest funciona sense fissures. No obstant, hi ha alguns elements que entorpeixen el desenvolupament de la novel·la: salts en el temps –que serveixen com a fidel reflex de la confusió mental de la protagonista però arriben a desorientar en certs moments el lector–, capítols en què les víctimes de ‘Babysitter’ ens parlen des del més enllà, així com girs en la intriga precipitats i poc desenvolupats. Que la trama de Babysitter perdi força a favor de la de Hannah també és desconcertant. Pot ser que l’error estigui en la voluntat de voler abordar tanta varietat de temes en tan sols 500 pàgines (assassinats en sèrie, pederàstia i Església, racisme, violència masclista). Potser menys hauria sigut més. Però el que no admet dubte és que el resultat no hauria sigut tan satisfactori si no tingués al darrere la mestria i la qualitat amb què Oates inunda totes les seves obres.