Crítica de llibres
‘Riccardino’, d’Andrea Camilleri: l’últim Montalbano
El desaparegut autor sicilià ha tancat a gran altura el cicle literari del personatge, protagonista d’una de les sèries més icòniques de la literatura italiana
El desaparegut autor sicilià ha tancat a gran altura el cicle literari del personatge, protagonista d’una de les sèries més icòniques de la literatura italiana
El comissari Montalbano tanca el seu últim cas amb permís pòstum de Camilleri
El telèfon de Salvo Montalbano sona abans de les cinc del matí. Això només pot significar una cosa: ha passat alguna cosa grossa i li truquen de la comissaria. Però en aquesta ocasió la trucada és per un altre motiu. Un home, un tal Riccardino amb una energia que hauria d’estar penada a aquelles hores de la matinada, l’anima que es presenti al lloc de la cita, davant del bar Aurora, al més aviat possible. Perquè tots l’estan esperant. Montalbano s’enfurisma a l’instant, tant per l’equivocació com per l’entusiasme del seu interlocutor. Per això, li demana perdó i li confirma que serà allà en quinze minuts a tot estirar. És cert que no l’hauria d’haver mentit, però també conclou que s’ha de ser més acurat a segons quines hores amb confondre números a la lleugera.
Poc després de les sis el telèfon torna a sonar. En aquesta ocasió és Catarè per informar-lo d’un assassinat. En ple carrer, dos trets a la cara. I casualitat de casualitats, el finat no és ni més ni menys que el ja famós Riccardino, que pel que sembla va ser abatut al cap de pocs segons de finalitzar la seva trucada a Marinella.
‘Riccardino’ és el tancament de la sèrie del comissari Montalbano, una sèrie formada per un total de 33 novel·les publicades entre el 1994 i el 2022. Aquesta última, com havia anunciat Andrea Camilleri fa anys, estava escrita i guardada en un calaix a l’espera de la seva mort. Com podem llegir en les notes finals del llibre, aquesta obra va ser acabada el 2005 i retocada el 2016, així que tanca la sèrie però no seria en realitat l’última que ha escrit el novel·lista italià.
Ja des de les primeres pàgines del llibre podem percebre en el personatge el cansament de l’autor. Tenia ja 80 anys i pensava que ja no n’hi quedaven gaires més. Malgrat això, van ser 18 les novel·les que van sorgir de la seva ploma després de redactar ‘Riccardino’. Fet que no deixa de ser sorprenent en un escriptor tardà, ja que no va començar aquesta faceta de la seva vida fins als 53 anys.
‘Riccardino’ atorga un tancament de nivell a un dels personatges més icònics de la literatura italiana. Com han fet molts d’altres prèviament –impossible no pensar en el joc de Carlos Zanón amb la seva novel·la sobre Pepe Carvalho ‘Problemas de identidad’ pels paral·lelismes entre tots dos protagonistes–, Camilleri introdueix l’autor dins de la intriga d’aquesta obra. Un joc metaliterari en què el personatge i el creador comparteixen impressions sobre temes tan interessants com la rellevància del gènere negre, el paper que la crítica té en aquesta visió i el pes de la construcció d’una bona història.
A banda d’això, un Montalbano impecable. Encara avui resulta sorprenent –després de tantes entregues– la complexitat de les seves trames, la qualitat dels seus diàlegs, el rerefons social de les seves històries, i tot això conjugat amb un humor que era marca de la casa. Malgrat la brevetat de les seves novel·les (al voltant de 250 pàgines), això no li impedeix poder dedicar-ne 20 –dos capítols complets– a l’interrogatori dels tres sospitosos, amb cura i detall. No existeix la pressa en els seus llibres, i sempre queda temps per dinar a la ‘trattoria’ de l’Enzo o per fer un tomb fins al moll i aclarir les idees davant el mar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- EDIFICI ICÒNIC La novel·la que va inventar Notre-Dame
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Estalvi Amb aquest truc enginyós ja no malgastaràs més paper higiènic
- Joan Cuscó: "El pàdel és imparable: serà olímpic la pròxima dècada"
- Alejandra Fernández: "Quasi deixo de córrer per falta de recursos"