Totes hauríem de ser Beyoncé

1. Conversió en ‘prime time’

1. Conversió en ‘prime time’L’edició britànica de la revista Vogue, el maig de 2013, va preguntar a Beyoncé si era feminista. «No ho sé. Aquesta paraula pot ser molt extrema. Suposo que soc una feminista d’avui dia. Crec en la igualtat i que tenim un camí per recórrer. És una cosa que s’ha deixat de banda i ens han condicionat a acceptar-ho. Però estic feliçment casada. Estimo el meu marit», va respondre. Anteriorment havia abordat tímidament aspectes de l’empoderament femení en peces com Independent Women Part I, a Destiny’s Child, o Run the World (Girls), en solitari. Tanmateix, entre l’esmentada entrevista i la seva actuació en els MTV Video Music Awards l’agost del 2014, hi va haver una escalada de consciència. No només va projectar en una pantalla part del discurs que, un any abans, l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie havia pronunciat a la xerrada TED Tots hauríem de ser feministes –la mateixa inclosa a Flawless, un tema del seu aclamat àlbum homònim; a més, sent ella davant, va mostrar en lletres gegants la paraula «FEMINIST». Una nova Beyoncé es donava a conèixer al món.

2. ‘Formation’ i la lluita racial

2. ‘Formation’ i la lluita racialSempre s’havia mostrat aliena a qualsevol indici de polèmica. Però tot va canviar el 6 de febrer del 2016 amb el vídeo de Formation, el primer avenç del disc Lemonade. Dirigit per Melina Matsoukas, arrencava amb una imatge seva pujada a un cotxe de policia semienfonsat; al fons, es veien cases negades per l’aigua. Aquella al·lusió directa a la tragèdia de l’huracà ‘Katrina’, i a la mala praxi de les autoritats –el 73% de les persones desplaçades van ser negres–, va ser interpretada com una ofensa per diversos sindicats de policia. Un dia després, la controvèrsia va augmentar: va protagonitzar el mig temps de la Superbowl junt amb Bruno Mars i unes ballarines vestides amb boina negra i cabell afro. La referència a les Panteres Negres, i per tant al moviment Black Lives Matter, va generar la repulsa dels mitjans conservadors nord-americans. Donat que els estaments superiors del futbol americà són majoritàriament blancs –actualment, només hi ha dos homes negres presidint equips a la NFL–, va ser una flagrant declaració d’intencions. 

 3. ‘Lemonade’: més enllà dels banyams

3. ‘Lemonade’: més enllà dels banyamsTan aviat Lemonade va emergir a la plataforma Tidal el 23 d’abril del 2016, al mateix temps que el llargmetratge del mateix nom a HBO, els mitjans es van limitar a abordar un dels seus punts més morbosos: la deslleialtat que Beyoncé va perdonar al seu marit, el raper Jay Z. Ara bé, en el terreny estrictament audiovisual, part de la cinta mostrava símbols de l’esclavitud –com la plantació de Destrehan- i cameos de figures com, entre d’altres, la tennista Serena Willians, la model amb vitiligen Winnie Harlow o la veu en off de la poeta somaliobritànica Warsan Shire. Totes, a una edat molt primerenca, van ser objecte d’assetjaments racistes i sexistes. Inclosa la seva filla, Blue Ivy. A causa d’això, en el vídeo de Formation, Beyoncé mostra la petita amb els cabells afro en contrapicat: és la seva resposta als qui la van qüestionar com a mare per deixar-li portar els cabells afro natural. Afirmar que Lemonade tracta d’una infidelitat és, com a mínim, superficial. D’una banda, celebra la sororitat entre les dones negres. I, de l’altra, la seva intrínseca imatge i bellesa. 

4. La presa del Louvre

Notícies relacionades

Beyoncé es reinventa com a disco-diva d’avantguarda a ‘Renaissance’

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La presa del Louvre El 14 i el 21 d’abril del 2018, acompanyada d’un cos de ball i una banda de més de 200 persones, Beyoncé va fer història: va ser la primera dona de color a encapçalar el cartell del festival Coachella. En les dues dates, així com en el documental Homecoming, estrenat a l’any següent a Netflix, va reivindicar les anomenades HBCUs (Historically Black Colleges and Universities): unes institucions d’ensenyament superior que, abans de la promulgació de la llei de drets civils del 1964, van possibilitar a milions d’afroamericans accedir a la universitat. També, el 2018, va veure la llum el vídeo d’Apeshit, l’únic senzill que es va extreure d’Everything Is Love, l’LP que va editar junt amb el seu marit. Molts van criticar que tots dos, a cop de talonari, lloguessin el Louvre per rodar-lo. No obstant, com el llibre apunta: «Simbòlicament, van ocupar una de les institucions principals que conserva l’aclaparadora blanquitud del llegat artístic europeu i internacional, fruit en part de l’espoli colonial». El bressol de l’alta cultura, per un moment, va estar als seus peus. 

5. Aliada LGTBIQ+

Aliada LGTBIQ+El seu recent àlbum, Act I: Renaissance, està ple de referències al voguing i la inclusiva cultura ballroom: aquells espais segurs sorgits a Nova York que, sobretot els setanta i els vuitanta, van acollir els joves afro i llatins que havien sigut expulsats de les seves llars per la seva orientació sexual i identitat de gènere. Allà hi ha Alien Superstar, un tema que inclou un sample d’una entrevista que Barbara Ann Teer, escriptora, actriu i fundadora del Teatre Nacional Negre de Harlem, va concedir el 1968: «Ens vestim de certa manera. Caminem de certa manera. Parlem de certa manera. Pintem de certa manera. Fem l’amor de certa manera. Totes aquestes coses que fem d’una manera diferent, única i específica són personalment nostres». Beyoncé va dedicar el llarg al seu oncle gai Jonny, que va morir de complicacions derivades del VIH. Quan les grans marques de luxe es negaven a vestir les Destiny’s Child, ell ajudava la seva mare, Tina Knowles, a confeccionar els vestits que lluïen a les alfombres vermelles.