Reggaeton amb càrrega política

Bad Bunny carrega en un vídeo contra la privatització de Puerto Rico i la seva conversió en paradís fiscal

El clip d’‘El apagón’, enllaçat amb el documental ‘Aquí vive gente’, denuncia els talls de llum que viu el país després de la venda del sector elèctric a una multinacional, així com l’exempció d’impostos als estrangers i el procés de gentrificació que pateixen barris i platges

Bad Bunny carrega en un vídeo contra la privatització de Puerto Rico i la seva conversió en paradís fiscal

EFE

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Un episodi d’indignació popular, causat pels talls d’electricitat que es produeixen a Puerto Rico des del començament de l’any, després de la privatització del sector, encén la metxa d’un irat videoclip que és bastant més que això: ‘El apagón’, fos amb el documental ‘Aquí vive gente’, és una peça audiovisual de 22 minuts en què Bad Bunny exposa una dura crítica al govern del país antillà, estat en lliure associació als Estats Units, que veu convertit en un paradís fiscal on es minen els recursos públics venent-los al millor postor.

‘El apagón’ poc té a veure amb els clixés que s’atribueixen al reggaeton: ni producció de radiofórmula, ni lletra banal, ni sexista, sinó una trama percussora molt «afro» que empara una protesta d’alta potència, en què es fa escoltar la veu popular: «Yo no me quiero ir de aquí / que se vayan ellos / Lo que me pertenece a mí / se lo quedan ellos / Esta es mi playa / Este es mi sol / Esta es mi tierra / Esta soy yo». El clip es barreja amb imatges de les apagades sofertes a l’illa, com la que va afectar tota l’illa l’abril passat, o la que, a l’agost, va sumir en la paràlisi durant 20 hores un dels principals hospitals. Apunta la periodista Bianca Graulau que això passa després que la distribució d’electricitat passés en mans d’una companyia privada, la nord-americana-canadenca Luma Energy, mitjançant un «contracte multimilionari» del govern, que per si no fos prou ha implicat set augments consecutius del preu de la llum.

Negres i pobres

A partir del minut 4, el clip es converteix en un documental desplaçant el focus a altres problemes de fons, com els que deriven de la Llei 22, que, segons explica Graulau, eximeix els estrangers que s’instal·lin al país de «pagar tributs pels guanys de les seves inversions en accions, criptomonedes i béns arrels». Riallers nord-americans apareixen celebrant el xollo que, afirmen, suposa establir-se a Puerto Rico, mentre porto-riquenys de classe humil censuren el governador, Pedro Pierluisi, d’haver entregat el país «amb safata de plata» als «invasors colonitzadors». Parlen veïns de barris populars cèntrics de San Juan ara cobejats per les immobiliàries, com Puerta de Terra, que acusen el govern de soscavar la vivenda pública per fer pas a luxoses promocions. «Com que som negres i pobres, abusen de nosaltres», lamenta Jorge Luis González.

Notícies relacionades

Apunten a la ‘carta dels 30 dies’, que propicia els desnonaments, facilitats per la caiguda dels preus d’aquestes propietats després de les destrosses de l’huracà María, el 2017. Assenyalen amb el dit una escola pública clausurada que es convertirà en un edifici d’apartaments amb vista al mar, i denuncien el tancament dels accessos de la ciutadania a les platges, espai públic, en urbanitzacions exclusives com Dorado Beach, per obra i gràcia d’una immobiliària, Prisa Group, que prèviament va fer generoses donacions als dos principals partits del país. Lloguers que passen de 200 dòlars al mes als 150 per nit. Una victòria: la suspensió de la construcció d’una piscina privada davant la platja, en una franja de terreny públic, celebrada pels veïns.

«Aquí el calor es diferente / El sol es taíno / La capital del perreo / Ahora todos quieren ser latinos», presumeix Bad Bunny. «Pero les falta sazón / Batería y reguetón». I tal és l’atractiu natural del país, que els porto-riquenys es van sentint «estrangers en la seva pròpia pàtria», expliquen els testimonis d’aquest documental que, com assenyalen els crèdits finals, va obtenir el silenci o el no per resposta de diversos al·ludits, entre aquests el mateix president Pierluisi.