SANT SEBASTIÀ
Christophe Honoré o el sentimentalisme a tota costa
Si el jurat encarregat d’elaborar el palmarès així ho decidís, Juliette Binoche podria marxar aquest any del Festival de Sant Sebastià havent guanyat dues estatuetes: una, el Premi Donostia en honor a les seves quatre dècades de carrera que li va ser entregat ahir a la nit; una altra, la Concha de Plata a la Millor Interpretació de Repartiment pel seu treball en el melodrama ‘Winter Boy’, presentat avui a competició. Per descomptat, aquesta seria una situació extremament inusual i fins i tot antihigiènica, i el sentit comú que se’ls pressuposa a aquests jutges permet descartar-la; però que la faci tècnicament possible ja n’hi ha prou per qüestionar la presència de la nova pel·lícula de Christophe Honoré entre les candidates a guardó.
És, segons ha confessat el mateix director, la seva pel·lícula més autobiogràfica, i reflexiona sobre assumptes com el final de l’adolescència, el dol, la soledat i la depressió a través del retrat d’un jove de 17 anys la vida del qual s’enfonsa després de la sobtada pèrdua del pare. A mesura que combina el relat cronològic d’aquest procés amb una successió aparentment aleatòria de monòlegs reflexius que el protagonista ofereix assegut davant la càmera des d’un temps narratiu posterior, ‘Winter Boy’ exhibeix un amanerament i una afectació que denoten certa desesperació per transmetre melancolia i intensitat dramàtica.
Com fa dues dècades que demostra, a més, Honoré està lluny de ser el més centrat dels narradors. Algunes escenes funcionen com pàgines de guió a mig arrencar, i d’altres es prolonguen fins a resultar extenuants. I el desinterès creixent per la lògica que va evidenciant fa que, malgrat anar acumulant desgràcies i moments suposadament climàtics, la pel·lícula perd manxa de forma incontenible. En suma, doncs, ‘Winter Boy’ ofereix poc més que arguments per posar en dubte les expectatives que un dia van erigir l’autor de ficcions com ‘Mi madre’ (2004) i ‘La belle personne’ (2008) en hereu legítim de la ‘Nouvelle Vague’. La interpretació que Binoche ofereix, això sí, és magnífica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius