Els films estrangers de la ‘rentrée’

Salvar el cine a les sales, penúltima oportunitat: aquestes són les pel·lícules triades

  • Si una cosa és segura és que la crisi d’espectadors dels cines no obeeix a la falta de films: la tardor arriba amb una poderosa oferta d’estrenes amb la missió de revertir una situació difícil

Salvar el cine a les sales, penúltima oportunitat: aquestes són les pel·lícules triades
7
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Dir que Hollywood i, per tant, la indústria cinematogràfica en general es juguen el seu futur en els pròxims mesos és poc menys que caure en una bajanada perquè, en realitat, fa molt temps que solquen un mar de dubtes i d’incertesa. L’eclosió de les plataformes de ‘streaming’ els hi va empènyer, la pandèmia va estar a punt d’ofegar-los i els últims mesos no sembla que hagin sigut suficients per salvar el negoci del risc de naufragi.

És cert, d’una banda, que diverses pel·lícules estrenades des de principis de maig han aconseguit rotunds superèxits –Top Gun: Maverick’, sobretot, però també ‘Doctor Strange en el multiverso de la locura’, ‘Jurassic World Dominion’ i ‘Minions: L’origen de Gru’, entre altres títols–, però també ho és que aquest agost ha destacat per l’absència total de ‘blockbusters’ i que, fa només uns dies, la cadena de cines britànica Cineworld –la segona més gran del món– va veure com les seves accions es desplomaven un 70%, mentre es prepara per declarar-se en fallida; no venen prou entrades. I, com demostra el repàs de les estrenes internacionals més destacades que arribaran a la cartellera d’aquí al final de les vacances nadalenques, el principal problema no és precisament la falta d’oferta.

Objectiu: omplir les sales

Molts espectadors pagaran gustosos per veure junts en una pantalla gran Julia Roberts i George Clooney, sigui el que sigui el que hi facin. I en aquesta certesa rauen bona part de les expectatives comercials de Viaje al paraíso (estrena a Espanya: 9 de setembre), la sisena pel·lícula en la qual comparteixen cartell. Si finalment es compleixen, serà una gran notícia per al futur de la comèdia romàntica, un gènere que als anys 90 va ser sinònim d’èxit en taquilla i que avui ha quedat relegat al territori de l’‘streaming’. En tot cas, les pel·lícules que més diners recaptaran aquest quadrimestre vinent –com de costum– són aquelles protagonitzades per justiciers embotits en vestits de licra o per criatures generades per ordinador.

Ningú dubta, per exemple, de la capacitat de Black Panther: Wakanda Forever’ (11 de novembre) per omplir cines, i això és així malgrat les dificultats que han envoltat la seva producció: d’una banda, la mort de l’actor Chadwick Boseman, que a ‘Black Panther’ (2018) va encarnar l’heroi titular; de l’altra, la mala reputació de qui, pel que sembla, és la seva successora en el paper, Laetitia Wright, de qui es diu que es va passar el rodatge propagant retòrica ‘antivacunes’.

Pel que fa als altres dos superherois d’aquesta llista, no pertanyen a l’Univers Cinematogràfic de Marvel sinó a l’Univers Estès de DC –és difícil d’explicar–; un d’ells és el protagonista de ¡Shazam! La furia de los dioses (21 de desembre), i el seu superpoder comercial ja va quedar clar gràcies a l’èxit de ‘¡Shazam!’ (2019); l’altre dona títol a ‘Black Adam’ (21 d’octubre) i la seva arma més infal·lible per atraure el públic és l’actor que li dona vida, Dwayne Johnson.

De tota manera, cap dels dos aconseguirà derrotar Avatar: el sentido del agua (16 de desembre), que no és sinó la seqüela de la pel·lícula que més ha recaptat en tota la història. És cert que des de l’estrena d’‘Avatar’ (2009) han passat 13 anys i que en aquell temps l’únic que ha mostrat interès real a donar-li continuació és el seu director, James Cameron, però res d’això li impedirà dominar la taquilla al cine.


Caçadors de premis

A més de batre rècords, ‘Avatar’ va ser nominada a nou Oscars –en va acabar guanyant tres– i és d’esperar que la continuació tindrà un protagonisme similar en la temporada vinent de premis de Hollywood. Algunes de les pel·lícules amb què lluitarà en aquesta competició també arriben als cines pròximament. Amsterdam (4 de novembre), el nou treball de David O. Russell, és una intriga criminal que compta amb un dels repartiments més estel·lars imaginables: la protagonitzen Christian Bale, Margot Robbie, John David Washington, Robert De Niro, Chris Rock, Anya Taylor-Joy, Michael Shannon, Mike Myers, Zoe Saldaña, Rami Malek i Taylor Swift, i no és descartable que fins i tot hi apareguin Volodímir Zelenski i el papa Francesc.

Pel que fa a ‘Empire of Light’ (13 de gener), la nova ficció del britànic Sam Mendes, explica una història d’amor ambientada en els anys 80 i en una vella sala de cine, i aquests dos ingredients –recreació d’una època passada i autoreferencialitat– la fan assemblar-se a dues de les més que probables companyes d’alfombra vermella en els pròxims mesos: ‘Blonde’ (28 de setembre), l’esperadíssim ‘biopic’ de Marilyn Monroe dirigit per Andrew Dominik i protagonitzat per Ana de Armas, que encara no ha vist la llum però ja fa mesos que genera controvèrsia, i ‘The Fabelmans’ (25 de novembre), viatge de Steven Spielberg a la seva infància per rememorar la seva primerenca passió pel cine i les dinàmiques familiars que després van influir en les seves pel·lícules.

I no està de més incloure en aquest grup l’estrena de ‘Moonage Daydream’ (23 de novembre), de Brett Morgen, aclaparador repàs de la vida i miracles de David Bowie que sens dubte acapararà nominacions en els guardons reservats per al cine documental.

Oci per a ments inquietes

Els qui prefereixen degustar el seu entreteniment cinematogràfic quan se serveix preparat de rellevància social trobaran a la cartellera un menú copiós d’aquí a finals d’any. ‘Bros’ (28 d’octubre), per exemple, és la primera comèdia romàntica gai produïda per un gran estudi que ha sigut escrita per una persona homosexual –Billy Eichner, que no només n’és el coguionista, sinó també el coprotagonista–; ‘Al descubierto’ (18 de novembre) homenatja el treball periodístic a càrrec de dues reporteres del ‘New York Times’, Megan Twohey i Jody Kantor, que van contribuir a la irrupció del moviment Me Too; ‘La mujer rey’ (14 d’octubre) és una epopeia d’acció que recorda l’exèrcit femení que al segle XIX va protegir el regne africà de Dahomey del zel colonitzador francès; ‘I Wanna Dance With Somebody’ (21 de desembre) rememora l’auge i la caiguda de la cantant Whitney Houston, i en el procés presta especial atenció als abusos dels quals va ser víctima en mans del seu marit, Bobby Brown; i l’esperada segona pel·lícula com a directora de l’actriu Olivia Wilde, ‘No te preocupes, querida’ (23 de setembre), barreja referències a ‘Terciopelo azul’ (1986), ‘El show de Truman’ (1998) i ‘Las esposas de Stepford’ (1975) per parlar de masculinitat tòxica i feminitat torturada. Llàstima que, fins ara, la pel·lícula sembla que desperti interès sobretot arran del romanç que Wilde va iniciar durant el seu rodatge amb el cantant Harry Styles, que la coprotagonitza.

Assots al bon gust

David Cronenberg ha concebut ‘Crímenes del futuro’ (29 de setembre) com una tornada als seus inicis artístics, quan es va erigir en exponent pioner del subgènere conegut com a ‘terror corporal’. Per als que no estan familiaritzats amb ell, una dada: en una de les seves primeres escenes, la nova pel·lícula mostra com un parell de braços mecànics cartilaginosos esquerden el pit de Viggo Mortensen i comencen a burxar dins del seu cos mentre ell es delecta de plaer; dit d’una altra manera: no és un film apte per a estómacs delicats. I segur que una cosa semblant es pot dir de Halloween: el final (14 d’octubre), 13a entrega d’una de les sagues cinematogràfiques més sagnants i plenes de morts brutals. Tot indica que serà l’última pel·lícula protagonitzada per l’assassí en sèrie Michael Myers, però amb Hollywood mai se sap.

Les altres dues ficcions que componen aquest grup també prometen deixar l’audiència amb els ulls com taronges, tot i que per motius molt diferents. ‘Tres mil años esperándote’ (2 de setembre), excèntrica fantasia dirigida per George ‘Mad Max’ Miller, ofereix una veritable allau de composicions bigarrades, imatges alterades a base de saturació cromàtica i efectes especials horteres; i a ‘Lilo, mi amigo el cocodrilo’ (21 d’octubre), musical basat en un llibre infantil supervendes, Javier Bardem apareix fent festes al gegant rèptil del títol. Imatges com aquesta no s’obliden fàcilment. 

 

Notícies relacionades

 

 

Temes:

Pel·lícules