Els castells de Llorenç del Penedès: ensenyant a aixecar-se després d’una caiguda amorosa

«M’interessava endinsar-me en el tema del desig amorós i la manera que tenim de relacionar-nos per lluitar contra la soledat», explica la directora en conversa telefònica uns dies abans de viatjar al prestigiós certamen. «Però també resulta fonamental la qüestió del viatge, tant físic com experiencial. Un personatge que es desplaça per buscar el seu camí». 

Torres ‘amateurs’

Camell sempre posa en el focus en una protagonista femenina que moltes vegades la sent com el seu propi àlter ego. De vegades, com en aquesta ocasió, es troba sumida en una crisi emocional i torna als espais que l’han marcat d’alguna manera. El seu trajecte comença a Barcelona, on es reunirà amb les seves amigues, i després es traslladarà a Llorenç del Penedès (on la mateixa cineasta ha passat bona part dels estius ja que allà resideix el seu pare), una localitat que conserva la tradició de fer castells de forma ‘amateur’. No hi ha cap colla castellera, simplement els habitants del poble, de totes les edats, es reuneixen una vegada a l’any per fer castells sense l’objectiu de competir o d’aconseguir fer la torre més alta. Per a Camell, això constituiria una metàfora sobre els vincles entre les persones. «Cristal·litza la idea de forjar, de crear i alçar vincles forts. La protagonista es troba en un moment de dubte, està perduda i pel camí aprendrà que pot caure per després poder de nou enfilar-se. L’important, és la confiança». 

Durant el seu camí, la protagonista, s’anirà trobant amb diversos homes mentre decideix si tornar o no amb la seva parella a França. Tanmateix, el que proposa la directora és que la dona no necessita ser seduïda, ella pot convertir-se en el motor del seu propi desig. «Tradicionalment en el cine hi ha la idea del ‘male gaze’, un home darrere de la càmera que mira a la dona, que es converteix en un objecte de desig. Aquí volíem fer el contrari, una dona que sedueix, que és activa en el seu desig, que prefereix ser ella qui mobilitzi les coses». 

Llibertat creativa

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

La Lara, que així es diu la protagonista, està interpretada per Carla Linares (‘Las amigas de Àgata’, ’Júlia ist’) i juntament amb la directora, es va encarregar de donar forma al personatge. «Va ser increïble treballar amb ella, és una dona molt intel·ligent i sensible i em va ajudar a perfilar la Lara des de l’absoluta llibertat creativa». 

Per a Camell participar a Locarno és un orgull, ja que és un festival a què se sent especialment pròxima pel tipus de cine que es projecta. ¿Alguns dels seus referents? Chantal Akerman i Hong Sang-soo o, com ella diu, el cine com a estat d’ànim.