Crítica de música
Els Pets, irresistible pop adult en el Grec
El grup de Constantí va exhibir tanta maduresa com reflexos d’innocència en la posada en escena del seu nou disc, ‘1963’, que al·ludeix a l’any de naixement dels seus integrants

Amb els seus 36 anys de servei, Els Pets s’han convertit en un cas únic, en l’escena catalanoparlant (i gairebé a títol general), de banda que creix en públic i que demostra que es pot continuar traient punta al llenguatge pop a edats que comencen a ser provectes: els 60 que dona a entendre el títol del seu nou àlbum, ‘1963,’ que el grup va recórrer gairebé sencer (11 de les seves 12 cançons; només va quedar al sarró ‘Els dies que han d’arribar’) en un escenari, el Teatre Grec, que estranyament mai havia trepitjat.
Va ser un concert de celebració d’aquest pop adult que segueix el seu camí, creixent en refinament disc rere disc sense perdre de vista l’instint melòdic i cert punt d’innocència, i posant cada vegada més difícil la selecció del repertori a l’hora d’afrontar una gira. Hi ha una cosa que Els Pets tenen clara, i és que són on són perquè mai han caigut en el pou de la nostàlgia i el ‘revival’, on acaben tants contemporanis. Així que va ser edificant veure’ls, un cop més, tancant files amb el seu cançoner de maduresa i burlant-se dels hipotètics triomfadors de la seva quinta a ‘Descafeinat’, el tema d’obertura.
Literatura viscuda
Notícies relacionadesEl trio clàssic, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falín Cáceres, es va ampliar a un eficient sextet per donar l’acabat pulcre a uns temes moderns rics en matisos, que invoquen la llunyana new wave sense quedar-se en una lectura superficial i busquen arranjaments, ponts i ganxos sibil·lins. Temes que al disc van passar pel sedàs d’una producció purificadora per part de Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i que fan lliscar una literatura viscuda: hi va ser ‘Jordi Puig’ (record d’un amic que va morir en plena adolescència) o ‘S’equivoquen’, que van presentar recordant que «els anys no et fan savi» si no, a tot estirar, ajudant-te a «ser més conscient dels teus errors». Apunts de mala llet sobre una tornada irresistible a ‘Atracament a La Caixa’, a partir de «l’experiència traumàtica d’anar al banc», i una substanciosa aproximació ‘costelliana’ a ‘Ulls com piscines’.
El seu anterior àlbum, ‘Som’ (2018), va representar en el seu moment cert renaixement anímic, i el van citar un parell de vegades, creuant-se amb algunes peces clau del passat, números pop irreprotxables com ‘Aquest cony de temps’, ‘La vida és bonica (però complicada)’ i ‘Agost’. Turbulències amb ‘L’àrea petita’, del seu disc més vulnerable, i un tram final en què Gavaldà, més efusiu de l’habitual, va recórrer la grada disfrutant de l’efecte que produïen en l’acalorada audiència les velles fites, de ‘Tantes coses a fer’ a ‘Bon dia’ (èxit gràcies al qual van pagar la hipoteca, va fer broma), i d’aquí a ‘Una estona de cel’, barrejant vigor i melancolia com només ells saben fer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Literatura catalana Jordi Nopca: «Tenir un fill és com ficar l’extrema dreta a casa»
- L’acudit s’explica sol
- Sector immobiliari ¿Qui és el propietari de la Casa Orsola?
- Previsió meteorològica Pluja a bots i barrals: el pronòstic del Meteocat per a Catalunya
- ¿Ets classe mitjana-alta el 2025? Aquest hauria de ser el teu salari mínim
- Congrés de la indústria audiovisual L’ISE torna a batre el seu rècord i supera els 85.300 visitants el 2025, un 15% més
- Campanya de l’IRPF La declaració de la renda es podrà pagar amb Bizum o targeta
- Club Entendre-hi + Animals i plantes ¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?
- Crisi migratòria Junts vincula el seu suport al repartiment de migrants al traspàs de les competències en immigració
- Forta discrepància Exclusiva Mamarazzis: Piqué no es muda a Miami i Shakira s’emporta els seus fills de gira