El Liceu estrena quatre òperes de cambra en el seu projecte ‘Òh!pera’

Amb un gran èxit, el Liceu ha presentat aquesta iniciativa, que promou la creació lírica, i programa l’estrena absoluta de quatre ‘micro òperes’. En una vetllada motivadora i nova, amb els espectacles –excel·lentment produïts– oferts de manera consecutiva en diferents espais del Gran Teatre, ‘Òh!pera’ s’ha transformat en un laboratori que ha donat a llum propostes de gran interès, cada una d’una mitja hora de durada. Els primers quatre compositors dels vuit seleccionats per Barcelona Creació Sonora de l’ICUB per a aquest projecte s’han mogut per camins i llenguatges molt personals.

‘Òh!pera’ ha arrencat en el Foyer amb ‘Entre los árboles’, de José Río-Pareja i llibret de Juan Mayorga, amb una règia de Nao Albet que no ha ajudat a clarificar la trama en una proposta escènica plena de símbols a càrrec d’alumnes de l’Escola Massana. L’òptim marc musical, integrat per violoncel, acordió i arpa, més alguna de les veus solistes vocalitzant a tall d’eco emocional, ha sigut defensat amb talent per José Manuel Guinot i Jorge Juan Morata i, en menor mesura, per una inintel·ligible Andrea Megías.

Proposta performativa

En el Saló dels Miralls s’ha pogut veure ‘L’ocell redemptor’, una proposta ‘performativa’ amb partitura i llibret de Fabià Santcovsky i una única intèrpret, Adriana Aranda, que canta poc i declama molt, amb la veu i els instruments manipulats amb electrònica. Dirigit per Marc Chornet, el muntatge, de ‘look’ impressionant (EINA, Centre de Disseny i Art), transforma la sala en el cervell d’un ordinador que col·lapsa; el que explica l’obra, tanmateix, ha resultat del tot inintel·ligible.

Notícies relacionades

Jim Jarmusch sedueix amb la seva discreta radiografia de la família

Gary Gautier, el guardià de la Casa Batlló

Natàlia Sánchez, Cristina Tena i Pau Camero han interpretat el millor de la vetllada, ‘The fox sisters’, de Marc Migó i llibret de Lila Palmer (teatrí del Conservatori Liceu), amb ‘regia’ de Silvia Delagneau a càrrec d’una fantàstica posada en escena, un vestuari genial i una caracterització de premi (BAU-Centre Universitari de Disseny). Migó es llueix amb una obra impactant i ben resolta que ha de tenir més recorregut, excel·lentment defensada pels cantants, el trio de cordes i l’enginyós ús d’elements gravats. S’ha ovacionat.

‘Shadow. Eurydice says’, de Núria Giménez-Comas (en el Foyer), és un ‘tour de force’ per a la solista, Helena Ressureiçao, sense parar en aquest complex monòleg en el qual la ‘mezzo’ ha demostrat un domini absolut del personatge i de l’extens text. L’obra, amplificada, es torna musicalment repetitiva davant tant clímax i fa més olor de ‘musical’ que d’òpera. Marc Antolí ha brindat una correcta rèplica i la direcció d’ Alicia Serrat s’ha emmarcat en un ardu treball plàstic de l’escola Elisava.