Crítica teatral

La tornada emocional d’Adele a Londres

  • La cantant anglesa ofereix dos concerts únics als seus fans londinencs cinc anys després de la seva última actuació

  • Més de 65.000 persones omplen Hyde Park per poder veure l’actuació de la cantant, visiblement emocionada

La tornada emocional d’Adele a Londres

Sony

3
Es llegeix en minuts

Quan els primers acords de piano van començar a sonar, encara no havia fosquejat a Hyde Park i es percebia en l’ambient que seria una nit especial. De sobte, va sonar la veu d’Adele, pujant les escales cap a l’escenari, entonant els primers versos de ‘Hello’, provocant el deliri del públic. Era el seu retorn als escenaris després de cinc anys, quan va suspendre la gira per problemes a les cordes vocals i va insinuar una possible retirada. Era també la seva tornada a casa, la seva tornada a Londres amb dos concerts únics. La seva veu sonava esplèndida, poderosa, portava un elegant vestit negre.  

«És molt estrany estar davant d’una multitud una altra vegada», confessava davant les 65.000 persones congregades a la gespa seca de Hyde Park que es perdien per la interminable esplanada. En aquest mateix escenari van actuar-hi en el passat Barbra Streisand, Céline Dion, Neil Young, Tom Petty o Blur. I la policia va desconnectar el 2012 els micros de Bruce Springsteen i Paul McCartney quan entonaven l’‘I saw her standing there’ davant del públic extasiat perquè la normativa municipal no permetia fer soroll més enllà de dos quarts d’onze de la nit.

Adele va crear una atmosfera bondiana amb la melodramàtica ’Skyfall’, es va introduir a les aigües turbulentes del seu divorci amb ‘Easy on Me’, va demanar al seu jove amant que passés una última nit amb ella a l’‘All I Ask’ amb l’únic acompanyament d’Eric Wortham al piano. Després va cantar la preciosista ‘Make You Feel My Love’, de Bob Dylan, del seu àlbum debut de 2008, i ‘Someone Like You’, amb el públic cantant-la a l’uníson com si ja fos seva i amb Adele amb els ulls plens de llàgrimes, bufant per poder continuar cantant.

Un moment Adele, de 34 anys, es despullava emocionalment amb cançons crues i tristes i, al moment següent, interactuava amb el públic, divertida, passejant-se com una monologuista còmica, rient-se de si mateixa mentre sostenia una tassa de te fumejant. Va explicar que havia comprat la bandera de l’arc de Sant Martí LGTB (dissabte era el dia de l’Orgull Gay a Londres) a dos nois a canvi de begudes gratis i una posició de primera fila al concert. «¿Heu begut molt? els va preguntar Adele acostant-los el micro. «Molt», van contestar ells.

Aquesta mateixa dicotomia entre la celebració i la tristesa, tan particular d’Adele, es reproduïa en el públic. Es veia gent plorant i abraçant-se i, al segon següent, rient i ballant. I de vegades reien i ploraven alhora. El concert era un viatge emocional. Els fans londinencs comprovaven com Adele, malgrat viure a Califòrnia, no havia perdut ni un àpex del seu accent dur del nord de Londres, del barri treballador de Tottenham on va créixer.

Notícies relacionades

La recta final del concert va començar amb la R&B ‘Oh My God’, amb la poderosa ‘Set Fire to the Rain’, que va coincidir a més amb el principi de la pluja a Hyde Park, una pluja que no va importar a ningú i menys a Adele («m’asseuré al vostre costat si comença a ploure», va dir) i que va acabar amainant. La balada 'Hold on', sobre la impossibilitat de veure el seu fill de nou anys –present en el concert– cada dia durant el seu divorci.

Amb la incommensurable ‘Rolling in the Deep’, va arribar potser a la cimera del concert ja entrada la nit. «Hi ha un toc de queda molt estricte en aquesta zona i els veïns pijos es queixen si ens passem», va fer broma abans de cantar ‘When We Were Young’ i ‘Love is a Game’ amb la bandera de l’arc de Sant Martí dels nois de la primera fila. I es va acomiadar fins a ningú sap quan, abans que a dos quarts d’onze la policia li desconnectés el micro.

Temes:

Adele Concerts