Hotel Cadogan
Els llibres recomanats per Olga Merino: per dormir amb el llum encès
‘La inquietante historia del horror’ esmicola els grans trops del gènere: monstres, fantasmes, zombis, dobles, psicòpates, robots i científics bojos
Els llibres recomanats per Olga Merino: una Venus ‘cockney’
Els llibres recomanats per Olga Merino: l’altra cara de ‘Downton Abbey’
Com que l’eternitat i l’insomni són llarguíssims i disposem de tantes hores mortes per conversar, els habitants del Cadogan ens coneixem molt bé les entreteles; sabem els secrets confessables de cadascú, les manies, les debilitats i, sobretot, allò que ens causa por, una de les emocions més primitives de l’ésser humà, potser la més difícil de dissipar. Al jardiner de l’hotel, el Viejo Yerbas, acostumat als cucs i la turba, el terroritza la possibilitat que l’enterrin viu. La nostra cuinera, la senyora Patmore, es tortura amb el deliri recurrent que una tribu caníbal, arribada d’algun confí de l’imperi, endrapa les seves sucoses carns, a queixalades i sense pa. I la donzella encarregada de la planxa encara s’estremeix amb les llegendes de la seva Irlanda natal sobre un xuclasangs anomenat Abhartach. ¡Ah, els vampirs! Ens fascinen perquè són una negació enigmàtica de la mort. Dels que ha projectat la imaginació dels homes, el nostre favorit, amb permís de Béla Lugosi, continua sent Nosferatu, l’home rata. No deixa de meravellar-nos, per cert, com el mite d’aquests no-morts, d’arrel pagesa i folklòrica, es va anar sofisticant amb els escriptors romàntics fins a convertir-los en criatures aristocràtiques, estetes, pàl·lides, cultes i molt sexualitzades, com els vampirs d’Anne Rice.
Aquesta qüestió i moltes d’altres les venim remugant des de la lectura d’un assaig publicat per Alianza: ‘La inquietante historia del horror’. L’autor, Darryl Jones, professor al Trinity College de Dublín, ha aconseguit compactar l’univers del gòtic en només 170 pàgines on conviuen l’alta cultura i el ‘pulp’, les tragèdies de Shakespeare i les pel·lis ben banyades de quètxup. Res de palla, només gra nutrici. El llibre està farcit d’exemples i reflexions interessants. L’horror, assenyala Jones, nia sobretot en els terrenys tèrbols, en els límits: jo/un altre, viu/mort, boig/assenyat, home/bèstia, dins/fora.
Notícies relacionadesDes de l’antiguitat, cada generació ha creat els seus propis monstres per exorcitzar les seves ansietats. Si al ‘final-de-siècle’ causava pànic la colonització inversa, ja provingués d’Orient o de l’espai interplanetari, als ‘baby boomers’ i a la generació X ens va terroritzar la possibilitat d’un holocaust nuclear. Ara, en canvi, estem en una altra pantalla: estan de moda l’ecoterror i el subgènere de l’horror digital. I el que ens queda.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La cultura que ve 15 pel·lícules que marcaran el 2026 a les sales de cine
- Més traçat del metro sense nous combois
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Sorteig de Reis ¿On puc comprovar el meu dècim de la Loteria del Nen 2026 en línia? Consulta els números premiats
- Mendicitat digital Morir en directe per un repte d’internet
- Primera persona Mercè Torrentallé, presidenta de les entitats de Salud Mental: "Hem fet camí, però ara falta que la joventut s'impliqui"
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Any nou, les mateixes pors
- Club Entendre-hi + Animals i plantes ¿Com replantar l’arbre de Nadal després de les festes?
- Cas Koldo El jutge Puente denega l’autorització perquè Ábalos assisteixi a la comissió Koldo al Senat com va demanar el PP
- En contra del criteri de la Fiscalia El jutge obre judici oral contra Errejón per la presumpta agressió sexual a Elisa Mouliaá
