Hotel Cadogan
Els llibres recomanats per Olga Merino: per dormir amb el llum encès
‘La inquietante historia del horror’ esmicola els grans trops del gènere: monstres, fantasmes, zombis, dobles, psicòpates, robots i científics bojos
Els llibres recomanats per Olga Merino: una Venus ‘cockney’
Els llibres recomanats per Olga Merino: l’altra cara de ‘Downton Abbey’

Com que l’eternitat i l’insomni són llarguíssims i disposem de tantes hores mortes per conversar, els habitants del Cadogan ens coneixem molt bé les entreteles; sabem els secrets confessables de cadascú, les manies, les debilitats i, sobretot, allò que ens causa por, una de les emocions més primitives de l’ésser humà, potser la més difícil de dissipar. Al jardiner de l’hotel, el Viejo Yerbas, acostumat als cucs i la turba, el terroritza la possibilitat que l’enterrin viu. La nostra cuinera, la senyora Patmore, es tortura amb el deliri recurrent que una tribu caníbal, arribada d’algun confí de l’imperi, endrapa les seves sucoses carns, a queixalades i sense pa. I la donzella encarregada de la planxa encara s’estremeix amb les llegendes de la seva Irlanda natal sobre un xuclasangs anomenat Abhartach. ¡Ah, els vampirs! Ens fascinen perquè són una negació enigmàtica de la mort. Dels que ha projectat la imaginació dels homes, el nostre favorit, amb permís de Béla Lugosi, continua sent Nosferatu, l’home rata. No deixa de meravellar-nos, per cert, com el mite d’aquests no-morts, d’arrel pagesa i folklòrica, es va anar sofisticant amb els escriptors romàntics fins a convertir-los en criatures aristocràtiques, estetes, pàl·lides, cultes i molt sexualitzades, com els vampirs d’Anne Rice.
Aquesta qüestió i moltes d’altres les venim remugant des de la lectura d’un assaig publicat per Alianza: ‘La inquietante historia del horror’. L’autor, Darryl Jones, professor al Trinity College de Dublín, ha aconseguit compactar l’univers del gòtic en només 170 pàgines on conviuen l’alta cultura i el ‘pulp’, les tragèdies de Shakespeare i les pel·lis ben banyades de quètxup. Res de palla, només gra nutrici. El llibre està farcit d’exemples i reflexions interessants. L’horror, assenyala Jones, nia sobretot en els terrenys tèrbols, en els límits: jo/un altre, viu/mort, boig/assenyat, home/bèstia, dins/fora.
Notícies relacionadesDes de l’antiguitat, cada generació ha creat els seus propis monstres per exorcitzar les seves ansietats. Si al ‘final-de-siècle’ causava pànic la colonització inversa, ja provingués d’Orient o de l’espai interplanetari, als ‘baby boomers’ i a la generació X ens va terroritzar la possibilitat d’un holocaust nuclear. Ara, en canvi, estem en una altra pantalla: estan de moda l’ecoterror i el subgènere de l’horror digital. I el que ens queda.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Delinqüència Identificat el lladre gravat per la tele mentre robava en una platja de Barcelona
- Energies renovables Els Mossos investiguen una empresa de plaques solars per estafar almenys 16 persones
- Zelenski adverteix els soldats russos «que estan disparant» contra la central de Zaporíjia
- Adolescència L’edat mitjana de la primera relació sexual és de 13,8 anys a Catalunya
- Arqueologia Noves proves suggereixen que Howard Carter va sostreure tresors de Tutankamon
- Conflicte a l’est d’Europa Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora i totes les claus de la invasió, en directe
- Millora de les condicions meteorològiques Barcelona desactiva l’alerta per incendis però demana precaució
- Futbol L’exmadridista Secretário, a l’uci per un accident cerebrovascular
- Calor extrema Últimes notícies de Catalunya, en directe: l’incendi de les Gavarres, estabilitzat
- BARCELONA AMB NENS Ruta amb nens a cinc escenaris de la Barcelona romana