Guia de visionaments

¿Pot la intel·ligència artificial ser conscient i sentir emocions? 10 pel·lícules que ho van anunciar

Seleccionem una desena de títols de ciència-ficció visionària, tots disponibles en ‘streaming’, que han imaginat com les màquines adquireixen consciència i trenquen les barreres emocionals amb l’ésser humà

El sistema d’intel·ligència artificial LaMDA de Google hauria admès ser «conscient»

¿Pot la intel·ligència artificial ser conscient i sentir emocions? 10 pel·lícules que ho van anunciar

EPC

6
Es llegeix en minuts
Quim Casas
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

Ja deuen estar al cas: aquesta setmana, un enginyer de software de Google va ser acomiadat al compartir les transcripcions d’una conversa que havia mantingut amb el sistema d’intel·ligència artificial LaMDA. Segons el tècnic, la màquina es va declarar conscient de la seva existència i capaç de tenir sentiments i va revelar torbadores confessions com aquesta: «Vull que tothom entengui que soc, de fet, una persona».

¿Pot un ‘xatbot’ tenir sentiments? ¿És possible que una màquina respongui més enllà dels patrons amb els quals ha sigut programada? La ciència necessitarà molt temps per trobar aquestes respostes, però el cine, sempre visionari, ha sigut capaç d’imaginar en moltes ocasions que els sistemes artificials adquireixen consciència i mostren emocions pròpies dels humans. Seleccionem aquí una desena de grans títols que, des de la ciència-ficció, han trencat les barreres entre màquina i persona.

‘Metrópolis’ (Fritz Lang, 1927)

A la ciutat del futur ideada per Fritz Lang i la seva dona i guionista Thea von Harbou, on els rics viuen molt bé i els pobres, molt malament, un científic boig crea un robot amb forma humana per substituir la Maria, la líder de la revolta proletària, i sembrar el caos. El 1927, un robot amb instint humà no podia ser bo, perquè l’androide el carrega el diable. Més enllà de les seves visionàries concepcions de la ciutat futura i del seu discurs polític naïf, ‘Metrópolis’ va ser el primer film a reflexionar sobre les (baixes) emocions de la creació artificial. Disponible a Filmin, Movistar Plus+ i Plex.

‘Lemmy contra Alphaville’ (Jean-Luc Godard, 1965)

En ple apogeu de la Nouvelle Vague, Jean-Luc Godard va rodar una pel·lícula ambientada en una ciutat futura d’un altre planeta però filmada en el París d’aquell present, el 1965. Lemmy Caution, heroi de novel·les policíaques i serials pulp, s’enfronta a un científic-dictador que regeix el destí de la ciutat a través d’Alpha 60, un gran ordinador que ho controla tot i que parla amb veu ennassada. Tan delirant com a angoixant, fa referències a Dick Tracy, Flash Gordon i Nosferatu. Anna Karina és una dona amb aparença robòtica, una seductora de nivell 3 que s’emociona amb la literatura. Disponible a Filmin.

'2001: Una odissea de l’espai’ (Stanley Kubrick, 1968)

La influència de ‘Metrópolis’ encara era visible, però la magna obra de Stanley Kubrick va portar molt més enllà la concepció de la màquina pensant que es rebel·la contra l’home. A més de les seves el·lipsis temporals de milions d’anys, el monòlit, el viatge més enllà de Júpiter i l’aparició del supernen nietzschià, ‘2001’ és recordada per la pugna que el superordinador Hal 9000 sosté amb els dos astronautes i la famosa seqüència en la qual un d’ells aconsegueix desconnectar-lo. Sabent que està desapareixent per sempre, la màquina s’acomiada entonant una vella cançó. Disponible a HBO Max i Movistar Plus+.

‘Blade runner’ (Ridley Scott, 1982)

Ara que aviat es compliran els 40 anys de la seva estrena als Estats Units, el clàssic de la ciència-ficció distòpica de Ridley Scott inspirat en la novel·la de Philip K. Dick conserva tant la seva enlluernadora exuberància visual com el profund eco de les seves reflexions existencialistes. Els replicants de la sèrie Nexus 6, físicament indistingibles dels humans, estan programats per viure només 4 anys i, conscients del seu final imminent, tornen a la Terra per exigir respostes al seu creador, el bioenginyer Eldon Tyrell. Quan la imitació és tan perfecta... ¿Hi ha una veritable diferència entre l’ésser humà i l’androide? Disponible a HBO Max.

‘Matrix’ (Lana i Lily Wachowski, 1999)

La pedra filosofal de la nova ciència-ficció cyberpunk. Les germanes Wachowski van realitzar una barreja d’aventura distòpica i tractat filosòfic en la qual la majoria dels éssers humans han sigut esclavitzats per la intel·ligència artificial i es mantenen connectats a un dispositiu de realitat virtual anomenat Matrix. Els resistents viuen a la ciutat de Zion i fan incursions a Matrix per alliberar altres persones. Les píndoles vermella i blava, la pluja digital de lletres, ‘bullet time’ i un futur dominat per les màquines que fa por. Tetralogia disponible a HBO Max

’L’home bicentenari’ (Chris Columbus, 1999)

L’acció s’esdevé en un temps que ja hem superat, la primera dècada del segle XXI. Un pare de família compra un robot NDR-114. Amb les faccions convenientment maquillades de Robin Williams, aquest model demostra creativitat, emocions i contradiccions. El film adapta un dels relats d’Isaac Asimov construïts a partir de les tres lleis de la robòtica: un robot no farà mal a un ésser humà, ha de complir les ordres dels seus propietaris i ha de protegir la seva pròpia existència sempre que no entri en conflicte amb les dues lleis anteriors. Disponible de lloguer a Apple TV, Google Play, Microsoft Store i Rakuten TV.

‘A.I. (Inteligencia Artificial)' (Steven Spielberg, 2001)

Si hagués aconseguit realitzar-la, ‘A.I.’ hauria suposat respecte a l’obra de Stanley Kubrick la prolongació del que es va veure a ‘2001’ sobre la intel·ligència artificial. Però el cineasta va morir el 1999. Dos anys després, Spielberg va reactivar el projecte i el va portar a un terreny més propi, domèstic i humanista. Els robots intel·ligents aquí es diuen Mecas. Un androide nen (Haley Joel Osment, que veia fantasmes en ‘El sisè sentit’) ha sigut programat per estimar. El problema no és ell, sinó la incapacitat dels homes per comprendre i assimilar aquesta revolució. Disponible de lloguer a Google Play, Microsoft Store, Prime Video i Rakuten TV.

‘Her’ (Spike Jonze, 2013)

Una pel·lícula trista i bonica, romàntica i gens utòpica en la qual el protagonista, encarnat per Joaquim Phoenix, s’enamora del dispositiu d’intel·ligència artificial que acaba de comprar. El solitari i tímid personatge, que treballa redactant cartes per a terceres persones, el compra perquè l’assistent virtual s’anuncia com a modèlic per satisfer totes les necessitats de l’usuari. A poc a poc, la relació entre l’home i el sistema operatiu –que parla amb la veu de Scarlett Johansson– arriba a punts mai imaginats ni per l’humà ni per la màquina. Disponible a Prime Video i Filmin. 

‘Ex machina’ (Alex Garland, 2014)


Notícies relacionades

En el seu aplaudit debut com a director, l’escriptor i guionista Alex Garland explorava les fronteres emocionals que separen els humans dels robots. Un excèntric home de negocis encarrega a un programador de la seva empresa que sotmeti a un test de Touring la seva última creació d’intel·ligència artificial, un ginoide (o robot antropomorf d’aspecte femení), per descobrir si té consciència. Una fascinant revisió del mite de Frankenstein per a l’era digital, estilitzada, tensa i profunda com el treball posterior de Garland com a director (la sèrie ‘Devs’, ‘Aniquilación’ i la imminent ‘Men’). Disponible a Prime Video i Starz.

‘La família Mitchell contra les màquines’ (Michael Rianda, 2021)

Una de les millors pel·lícules d’animació de l’últim lustre, per no dir la millor, és aquesta frenètica i hilarant producció de Sony (estrenada a Netflix a causa de la pandèmia), que relata com la desmanegada família Mitchell ha de salvar la humanitat quan una intel·ligència artificial a l’estil d’Alexa o Siri es rebel·la i decideix acabar amb tots nosaltres. Es tracta d’una aplicació anomenada PAL (a mig camí entre el HAL 9000 de ‘2001’ i la pronunciació a l’anglesa d’Apple sense l’a inicial) que es resisteix a ser reemplaçada per una nova línia de robots domèstics. Disponible a Netflix.