C Tangana beneeix la sobretaula al Sónar 2022

El concert és una suma de talents, entre el teatre i un videoclip en directe, i en el qual l’audiovisual pesa gairebé tant com les cançons del seu genial disc ‘El Madrileño’. Va començar amb ‘Still rapping’, una manera de dir d’on ve, i va continuar amb totes aquelles cançons que han engegantit la seva figura incloses al seu últim àlbum. També concessions a himnes com ‘Antes de morirme’, aquella cançó que ja va tocar en la seva primera vegada al festival barceloní. Però després de la batxata enganxosa ‘Ateo’, aquesta vegada sí amb Nathy Peluso (al Sant Jordi no va ocórrer), primer gran moment de la tòrrida nit, seguit de la preciosa ‘ Nunca estoy’ i ‘Demasiadas mujeres’, va presentar aquesta sobretaula ja mítica amb La Húngara, Niño de Elche i Juan José Carmona (Ketama) –va sonar també ‘Me maten’–. Sobretaula oberta, el públic, disposat des del minut u, era un intèrpret més de les cançons (‘Ingobernable’, ‘Los tontos’...). Per al final el xivarri i la perla ‘Tu me dejaste de querer’ en un altre concert de llegenda de C Tangana a Barcelona.

Tarda ‘política’

Precisament, un col·laborador de Pucho a l’hora de perpetrar ‘El Madrileño’, Niño de Elche (junt amb 43 músics, amb Ylia i una formació anomenada ‘La Valenciana’), era una de les grans cites de la tarda de dissabte amb una proposta ‘Concert de músika festera’ en què va invocar l’esperit de les festes populars valencianes amb la clara inspiració de la ruta del bakalao i les bandes de moros i cristians. És a dir: orquestra i electrònica extrema en una reivindicació de la festa. Una proposta amb un punt polític, deia Niño de Elche en aquestes pàgines.

Va començar amb retard –la banda va entrar 15 minuts tard creuant el públic fins a l’escenari–, i això va fer que s’encavalqués encara més del previst amb una altra cita –aquesta sí– extremadament política, la de la icona ‘queer’ Samantha Hudson, que es va presentar provocativa, obscena en els seus gestos i gemecs per despentinar tot conservador d’«Españita». La barra de ‘pole dance’ (s’hi va enfilar una vegada i una altra) feia intuir que allò es convertiria en el que va ser: un cabaret disco.

Ella, diva total, conjunt de cuir (es va quedar sense pantalons en els frenètics 15 primers minuts), micro a l’estil Chayane, unes pròtesis de pits gegants i punxeguts, no va parar un instant de moure’s junt amb un seguici de sis ballarins. «Benvinguts a l’inframon», proclamava a l’inici de l’espectacle anomenat ‘Liquidación total por cierre’. Va cantar a ritme disco, sense un moment de respir, les seves cançons plenes de subtext i ironia com ‘Dulce y bautizada’ o ‘Por España’. El Sónar és un espai transversal en el qual figures com Arca s’han fet grans, aquest divendres va seguir els seus passos Samantha Hudson amb una festa per al record en la qual no va quedar una etiqueta per esquinçar.

Futurs grans

Notícies relacionades

Un altre enfocament de la maternitat

Barreja discordant de gèneres

La ‘dj’ britànica Jamz Supernova feia a primera hora de la tarda d’aquest divendres el que busca fer sempre, en les seves sessions o des de les ones de la ràdio de la BBC en les quals exerceix d’agitadora cultural, dinamitzar el públic amb la seva taula de mescles. Quan això passava, un parell de talents emergents de l’urbà d’aquí, la desbordant sevillana Juicy BAE (Cristina Vela) i un dels homes d’aquest subgènere tan de moda del rap, el drill, el barceloní El Bobe.

Juicy Bae va mostrar el seu excel·lent últim àlbum, ‘PTSD’, que barreja de manera precisa el seu passat flamenc, que exercia fins i tot com a ‘bailaora’, amb el seu present com a equilibrista de sons entre el R&B i el trap i els afroamericans i afrollatins. El Bobe (19 anys), va combinar el vigor i el múscul del drill (molt present al carrer, aquest divendres amb una atracció regular) amb la seva encaramel·lada ‘Ella’, el seu ‘hit’ més gran per tancar el seu debut al festival.