Crítica de música
Patti Smith, un udol salvatge a Pedralbes
La cantant nord-americana va oferir un concert aclaparador en el qual va invocar el poeta ‘beat’ Allen Ginsberg, va clamar per l’activisme polític i va desconcertar el públic amb els seus electritzants assalts a clàssics com ‘Because the night’, ‘Gloria’ o ‘People have the power’

“¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo!», fins a quinze vegades, va recitar amb fúria Patti Smith seguint les notes a peu de pàgina de ‘Howl’, l’‘udol’ amb el qual Allen Ginsberg va denunciar el 1955 la deriva conservadora nord-americana. Hi ha paral·lelismes entre aquell temps de maccarthisme i el moment actual, ens va venir a dir invocant el 25è aniversari de la mort del poeta ‘beat’: «el futur és vostre, el moment és ara», va asseverar davant la façana del Palau de Pedralbes.
Patti Smith garanteix la tensió elèctrica allà on va, però això d’aquest dijous va estar un esglaó per sobre de l’habitual. Qui hauria dit dècades enrere que l’artista de Chicago arribaria a clavar-nos concerts de tal autoritat, nervi i qualitat vocal als 75. Però així va ser en aquesta nova visita, amb pòrtic de cadències jamaicanes al fil ambiental (Lee Scratch Perry) i palanca baptismal en el reggae-rock de ‘Redondo beach’. Als peus de la bateria de Jay Dee Daugherty, dues banderes d’Ucraïna i una d’Etiòpia.
Ofrena al públic
Notícies relacionadesConcert tocat per diatribes polítiques, poètic i salvatge, representant les essències d’un rock’n’roll urbà aliè a manierismes, amb els clàssics tersos (‘Dancing barefoot’, ‘Free money’) i diverses cites a la seva obra adulta, com aquest ‘Grateful’ entregat en ofrena a una audiència en tràngol, que va omplir el recinte en el seu format gran (3.400 assistents). Banda abassegadora, amb les severes sis cordes de Lenny Kaye i la roda de guitarres, baix i teclats a càrrec de Tony Shanahan i el fill de la cantant, Jackson Smith, al pare del qual, el llegendari Fred ‘Sonic’ Smith (MC5), va dedicar romànticament ella ‘Because the night’. Shanahan i Kaye van deixar que les seves cordes vocals descansessin i es van encarregar de retre honors a Hendrix (‘Stone free’) i The Stooges (‘I wanna be your dog’).
Banda superlativa i foc (¿etern?) a la figura central, sense importar-li citar dues vegades Dylan (‘The wicked messenger’, ‘One too many mornings’) i creant una escena de mística i paroxisme entorn de ‘Beneath the southern cros’ amb la seva declamació irada, acusant sirians, troians i corporacions, dient la cançó tant com cantant-la. I els trofeus finals, ‘Pissing in a river’, ‘Gloria’ i ‘People have the power’, estrenyent llaços elèctrics amb el públic, mentre ella llançava escopinades a terra, vella sacerdotessa punk, convidant-nos a imaginar com dimonis serà, un dia o un altre, un món sense Patti Smith.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»
- Josep Oliu: "Si no canvia res, dono un 85% de probabilitats que l’opa fracassi"
- Lapsus temporals Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones
- Crònica rosa L’amor sí que té edat
- El banc català confirma que hi ha "sobre la taula" una fusió alternativa
- Avançar el rellotge ¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu
- PSOE El ministre Ángel Víctor Torres anuncia que pateix càncer
- Clàssic a Montjuïc El Madrid guanya el Barça per primera vegada en la seva història i li recorda que no és immortal (1-3)
- Girona Un intent d’ocupació a Font de la Pólvora (Girona) deriva en disturbis i un grup assalta i causa destrosses al centre cívic
- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»