Crítica de música
Patti Smith, un udol salvatge a Pedralbes
La cantant nord-americana va oferir un concert aclaparador en el qual va invocar el poeta ‘beat’ Allen Ginsberg, va clamar per l’activisme polític i va desconcertar el públic amb els seus electritzants assalts a clàssics com ‘Because the night’, ‘Gloria’ o ‘People have the power’
“¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo! ¡Santo!», fins a quinze vegades, va recitar amb fúria Patti Smith seguint les notes a peu de pàgina de ‘Howl’, l’‘udol’ amb el qual Allen Ginsberg va denunciar el 1955 la deriva conservadora nord-americana. Hi ha paral·lelismes entre aquell temps de maccarthisme i el moment actual, ens va venir a dir invocant el 25è aniversari de la mort del poeta ‘beat’: «el futur és vostre, el moment és ara», va asseverar davant la façana del Palau de Pedralbes.
Patti Smith garanteix la tensió elèctrica allà on va, però això d’aquest dijous va estar un esglaó per sobre de l’habitual. Qui hauria dit dècades enrere que l’artista de Chicago arribaria a clavar-nos concerts de tal autoritat, nervi i qualitat vocal als 75. Però així va ser en aquesta nova visita, amb pòrtic de cadències jamaicanes al fil ambiental (Lee Scratch Perry) i palanca baptismal en el reggae-rock de ‘Redondo beach’. Als peus de la bateria de Jay Dee Daugherty, dues banderes d’Ucraïna i una d’Etiòpia.
Ofrena al públic
Notícies relacionadesConcert tocat per diatribes polítiques, poètic i salvatge, representant les essències d’un rock’n’roll urbà aliè a manierismes, amb els clàssics tersos (‘Dancing barefoot’, ‘Free money’) i diverses cites a la seva obra adulta, com aquest ‘Grateful’ entregat en ofrena a una audiència en tràngol, que va omplir el recinte en el seu format gran (3.400 assistents). Banda abassegadora, amb les severes sis cordes de Lenny Kaye i la roda de guitarres, baix i teclats a càrrec de Tony Shanahan i el fill de la cantant, Jackson Smith, al pare del qual, el llegendari Fred ‘Sonic’ Smith (MC5), va dedicar romànticament ella ‘Because the night’. Shanahan i Kaye van deixar que les seves cordes vocals descansessin i es van encarregar de retre honors a Hendrix (‘Stone free’) i The Stooges (‘I wanna be your dog’).
Banda superlativa i foc (¿etern?) a la figura central, sense importar-li citar dues vegades Dylan (‘The wicked messenger’, ‘One too many mornings’) i creant una escena de mística i paroxisme entorn de ‘Beneath the southern cros’ amb la seva declamació irada, acusant sirians, troians i corporacions, dient la cançó tant com cantant-la. I els trofeus finals, ‘Pissing in a river’, ‘Gloria’ i ‘People have the power’, estrenyent llaços elèctrics amb el públic, mentre ella llançava escopinades a terra, vella sacerdotessa punk, convidant-nos a imaginar com dimonis serà, un dia o un altre, un món sense Patti Smith.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- HANDBOL Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- Tensió als Estats Units "Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit
- Una nutricionista sobre la dieta que cal seguir si tens el còlon irritable: "No has de menjar res que t’inflami"
- Predicció La calor s’intensifica a partir de dilluns i algunes zones de Catalunya arribaran als 40 graus
- Xifres d’Interior Rècord d’identificacions policials a Catalunya: 1,2 milions el 2024
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Acte del PP Feijóo demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè es «retratin» els seus aliats: «Si el segueixen recolzant, seran els seus encobridors»