Crèiem que era cultura russa i és cultura ucraïnesa

Notícies relacionades

Alice Munro: Mestra de la narrativa breu

Cannes intenta resistir el terratrèmol

Rebón no n’eludeix les claus geopolítiques però s’esplaia molt més en els referents culturals i literaris de les dues nacions, revelant dades no gaire conegudes, com l’origen ucraïnès de tants autors percebuts com a russos (perquè escriuen en aquest idioma poderós), com Nikolai Gógol, Anna Akhmàtova, Mikhaïl Bulgàkov, Issaak Bàbel o Vassili Grossman. Tots ells van néixer dins dels límits de l’antic imperi rus però aporten unes senyes d’identitat que tenen poc a veure amb l’inflat orgull rus. «Ucraïna és un país amb una gran voluntat europea, tranquil, amb una important comunitat jueva, multicultural i marcat pel seu caràcter perifèric. Sol dir-se que la llibertat és un dels seus grans valors i això els ha ensenyat a ser tolerants. En canvi, en el que avui és la Federació Russa, amb els seus dos grans centres de poder, Moscou i Sant Petersburg, s’ha atrofiat els ciutadans», apunta Rebón. També reconeix que a Ucraïna, amb un còmic liderant el país, s’ha cultivat el sentit de l’humor com en cap altre lloc de l’Europa de l’est, una cosa que també els ha servit per desactivar el poder omnímode. «És veritat que hi ha autors russos molt divertits, però res comparable a ‘Les ànimes mortes’ de Gógol».

Es parla molt de la manipulació informativa del gegant rus, però hi ha una essència també enquistada en la història de l’antic imperi sobre la qual és difícil fer broma. «La bielorussa Svetlana Aleksiévitx ha fet una de les més encertades radiografies de la mentalitat del seu veí: ‘Els russos o estan fent la guerra o s’estan preparant per fer-la’. Això ha sigut històricament així perquè ha servit d’aglutinant per a la nació. El problema és que no sabem exactament quanta gent està en contra de Putin dins de Rússia. Ja ni tan sols són fiables les dades de les enquestes del centre sociològic Levada, que fins fa molt poc era un organisme independent i ara ja no sabria dir si ho és. Les dades diuen que un 80% dels ciutadans russos estan a favor de la guerra». Històricament, els russos sempre s’han sentit bé sota la bota autòcrata: «El punt d’inflexió va ser la caiguda de l’imperi soviètic, però gràcies a les extorsions i les privatitzacions que van crear una nova oligarquia, la possible democràcia russa va néixer morta. La seva història sempre s’apuntala en líders amb una masculinitat molt tòxica que governen a cop de testosterona. Quan Maksim Óssipov va venir aquí per Sant Jordi em discutia això, no acceptava l’especificitat russa, però jo crec que a Rússia hi ha aquest patró. I això ha fet que no conegui la democràcia».