Festival

Mavis Staples, 58 minuts d’èxtasi soul en el Primavera Sound

  • Als 82 anys, la cantant de Chicago regala un pletòric concert per a la història del festival

Mavis Staples, 58 minuts d’èxtasi soul en el Primavera Sound

Ferran Sendra

1
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Afrontar el concert de Mavis Staples amb l’ànim de qui va a veure, més que a sentir, a una venerable llegenda de la música afroamericana és errar del tot el tret. Per descomptat, és la dona de 82 anys que un dia va rondar Bob Dylan i que ho ha fet absolutament tot en l’univers del gòspel, el rhythm & blues, el soul i el funk, l’única supervivent dels monumentals Staple Singers i figura de referència absoluta de la cultura popular nord-americana de la segona meitat del segle XX. Però és que a més, avui dia, Mavis Staples continua sent una artista amb un directe irresistible.

Notícies relacionades

Així ho va reconèixer el públic de l’Auditori dret després de 58 minuts d’èxtasi: eixordadora ovació quan l’última gran dama de l’era daurada del soul es va retirar de l’escenari mentre la seva fenomenal banda, comandada pel finíssim guitarrista Rick Holmstrom, rematava els últims compassos de la majestàtica ‘I’ll take you there’

Enrere quedava un concert (un altre) per a la història del festival en què la cantant de Chicago, que conserva molt més que vestigis de la seva fenomenal veu i es va mostrar com una intèrpret d’enorme generositat, va fer honor a la seva promesa de regalar al públic una dosi d’amor, alegria, inspiració i «vibracions positives». Ho va fer de la mà d’una dotzena de clàssics del seu repertori, que va incloure versions de Funkadelic (‘Can you get to that’) i Buffalo Springfield (‘For what it’s worth’), i amb la brillantor i l’autoritat d’una estrella que mai s’apaga. Grandiós.