‘Live is Life’. ‘Verano azul’ a la Ribeira Sacra

«En aquella època, quan sorties amb els teus amics a muntar en bicicleta per aquests paratges, semblava que vivies una aventura constant. Hi havia una sensació de llibertat, no teníem mòbils i de sobte deixaves a un costat les obligacions, la rutina i et llançaves a descobrir», comenta el director durant una visita als escenaris naturals de la pel·lícula. 

El paisatge de la Ribeira Sacra adquireix una importància fonamental, entre vinyes, boscos frondosos, cascades i la immensitat de l’horitzó. Allà es perdran el Rodri, l’Álvaro, el Maza, el Suso i el Garriga, els joves protagonistes, en un itinerari a la recerca d’una flor màgica per curar la malaltia d’un d’ells. Durant aquest trajecte, s’enfrontaran als quinquis de la zona, passaran pels poblats fantasmals de la droga, adoptaran un nadó que es convertirà en la noia del grup, aniran a festes ‘de gent gran’ i faran una ruta de piscines fins a arribar al seu destí. 

«A mi sempre m’havien agradat les pel·lis de xavals, em vaig criar als vuitanta amb ‘Els Goonies’ i ‘Compta amb mi’. Així que aquesta pel·lícula té una mica de nostàlgia, és clar, però no una nostàlgia prefabricada, perquè l’he fet des del cor. No vull dir que qualsevol temps passat fos millor, però, per exemple, els actors de la pel·lícula no entenien que amb la seva edat acampéssim una nit sencera fora de casa i als pares els semblés bé. Ara hi ha més informació i, per tant, més por a tot». 

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

El director va estar fent càstings en escoles o equips de futbol durant mesos, volia frescor, que els protagonistes no estiguessin contaminats quan es posessin per primera vegada davant de la càmera. Ara, aquests nens de 14 anys estan a punt de convertir-se en majors d’edat. A alguns, com David Rodríguez (el Suso) o Javier Casellas (el Garriga), presents a la visita de premsa, els ha picat el cuc de la interpretació i els agradaria començar una trajectòria professional.

‘Live is Life’ es va rodar durant l’estiu de la pandèmia. En aquell moment ningú sabia què passaria, tot eren incerteses, pors i, per descomptat, necessitat de prendre aire i respirar. Potser per això, l’experiència va resultar més especial, si hi cap, per a tothom. Per a Dani de la Torre és una pel·lícula que l’ha deixat en pau amb si mateix, com ell diu, per veure en família, una cosa que a la seva mare, que va morir durant el camí, li feia molta il·lusió perquè, per primera vegada, no hi havia ni violència ni trets en una pel·lícula del seu fill.