El Govern busca fórmules per blindar el percentatge de català en la llei audiovisual pròpia

Mentre el ple del Congrés dels Diputats es disposa a aprovar (previsiblement dijous) la controvertida llei general de comunicació audiovisual que trasllada a l’ordenament jurídic espanyol la directiva europea del 2018, l’Executiu català que presideix Pere Aragonès ha decidit trepitjar l’accelerador en la tramitació d’un avantprojecte de llei audiovisual pròpia que, entre altres preceptes, pretén aprofitar l’escàs marge que li deixa la norma estatal per intentar blindar la presència de la llengua catalana (i de l’aranès) en aquest àmbit.

La llei catalana de l’audiovisual en vigor des de l’any 2005 ja inclou l’obligatorietat que els prestadors públics de serveis de televisió i els privats que operen a l’empara d’una llicència autonòmica dediquin un percentatge de les seves emissions a obres en català o aranès. L’avantprojecte de la norma que ha de substituir aquesta llei i que en aquests moments s’està ultimant (serà probablement presentat la setmana que ve) pretén estendre aquesta obligatorietat també als prestadors de serveis audiovisuals «que tenen una audiència significativa a Catalunya», cosa que inclouria les televisions d’àmbit estatal i les plataformes de ‘streaming’ i d’intercanvi de vídeos.

Recorregut legal

Notícies relacionades

De quan les bombolles i mig Hollywood ens felicitaven el Nadal: de Paul Newman a Demi Moore, Gwyneth Paltrow i Shakira

La 39a FIL de Guadalajara bat rècords històrics de participació amb Barcelona com a ciutat convidada

Segons el text elaborat pel Govern, serà el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) l’organisme encarregat de fixar els criteris que determinin quins operadors estan subjectes a aquesta obligació i de vetllar perquè es compleixin a través d’un règim sancionador. Fonts de l’Executiu autonòmic admeten que, especialment en el cas de les plataformes, serà complicat trobar la fórmula que permeti blindar la presència del català via quotes, però asseguren que, des d’un punt de vista jurídic, existeix recorregut per a això.

Aquest és també el criteri que defensa l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, dirigit per Joan Ridao, que acaba de confeccionar un informe sobre el marge de maniobra que té la Generalitat a l’hora de desplegar polítiques pròpies en matèria audiovisual. El text avala la pretensió del Govern de «maximitzar» els percentatges de català i aranès en l’oferta audiovisual tot i que admet que la llei estatal tindrà un «greu impacte» en les competències de l’administració autonòmica.