Sau30, fidels a l’esperit de Sau al Palau

Peces aquestes que van bascular entre el ‘riff’ guitarrer de ‘Trossets de mi’ i el simpàtic mig temps ‘El dia menys pensat’; el miratge dels vuitanta, banyat en sintetitzadors, de ‘Potser és allò que en diuen fer-es gran’, i una flagrant lleugeresa com ‘Color de sang’. Al seu dia, Sau va cultivar alhora la sonoritat adulta (d’un rock atemporal d’FM) i la tonada amb brots juvenils, i el nou repertori va preservar aquest equilibri, avenint-se així molt amb els números clàssics, que n’hi va haver, sobretot, procedents dels àlbums ‘Quina nit’ (1990) i ‘El més gran dels pecadors’ (1991).

Notícies relacionades

Pilar Rahola rescata la lluita dels maquis i les tortures policials de Via Laietana a la seva nova novel·la

‘La part salvatge’, de Ferran Guallar: l’activisme ecològic des de dins

Aquests van ressorgir amb maneres pulcres, a càrrec dels músics originals, amb Pep Sala al capdavant, còmplices com el fi guitarrista Josep Lluís Pérez (extitular de la saga Los Burros-El Último) i convidats com la violinista Simone Lambregts. De cobrir en la mesura possible l’absència de Carles Sabater es va encarregar Jonathan Argüelles, precís i elegant dins de les coordenades del paperot, en aquestes cançons que al seu dia van aplicar al català motllos lírics de la música ‘anglo’, com ‘Envia’m un àngel’ i ‘Tu encens el meu foc’. I tot i que és desconegut el futur que li esperi a Sau30, sí sabem que Sau té, per aquest ‘Boig per tu’ que va inflamar el Palau, un lloc assegurat als annals de la nostra música.