Crítica de música

Sau30, fidels a l’esperit de Sau al Palau

El grup capitanejat per Pep Sala va evocar la formació mare amb la pulcra revisió dels seus clàssics i el cançoner del nou disc, de sonoritat homologable, ‘Mil i una nits i uns quants dies’

Álvaro Monge

La reunió d’amics que, el 2017, va donar peu a una tornada oficiosa de Sau sota la marca Sau30 ja té aspecte de grup normal i actiu, i després del ‘revival’ ha arribat el disc de cançons noves, ‘Mil i una nits i uns quants dies’, que va emmarcar el concert d’aquest dijous al Palau. Nit de reafirmació d’una generació de músics i de públic, i d’un so històric a què la banda no renuncia, ja que les noves cançons reviuen el vell esperit sense complexos ni pretensions de modernització.

Peces aquestes que van bascular entre el ‘riff’ guitarrer de ‘Trossets de mi’ i el simpàtic mig temps ‘El dia menys pensat’; el miratge dels vuitanta, banyat en sintetitzadors, de ‘Potser és allò que en diuen fer-es gran’, i una flagrant lleugeresa com ‘Color de sang’. Al seu dia, Sau va cultivar alhora la sonoritat adulta (d’un rock atemporal d’FM) i la tonada amb brots juvenils, i el nou repertori va preservar aquest equilibri, avenint-se així molt amb els números clàssics, que n’hi va haver, sobretot, procedents dels àlbums ‘Quina nit’ (1990) i ‘El més gran dels pecadors’ (1991).

Notícies relacionades

Aquests van ressorgir amb maneres pulcres, a càrrec dels músics originals, amb Pep Sala al capdavant, còmplices com el fi guitarrista Josep Lluís Pérez (extitular de la saga Los Burros-El Último) i convidats com la violinista Simone Lambregts. De cobrir en la mesura possible l’absència de Carles Sabater es va encarregar Jonathan Argüelles, precís i elegant dins de les coordenades del paperot, en aquestes cançons que al seu dia van aplicar al català motllos lírics de la música ‘anglo’, com ‘Envia’m un àngel’ i ‘Tu encens el meu foc’. I tot i que és desconegut el futur que li esperi a Sau30, sí sabem que Sau té, per aquest ‘Boig per tu’ que va inflamar el Palau, un lloc assegurat als annals de la nostra música.

Temes:

Palau de la Música

Inicia sessió 0 Comentaris

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental