Las Migas: flamenc apoderat i libèrrim

El disc compta amb altres col·laboracions de gran volada: Estrella Morente posa la seva veu a ‘Alba’, inspirada en un poema de Lorca, i José Fernández, ‘Tomatito’, a ‘Rumba para que te enamores’. Aquest suport per part de grans artistes és un motiu d’orgull per a Marta Robles (guitarra), Alicia Grillo (guitarra), Roser Loscos (violí) i Carolina Fernández ‘La chispa’, cantaora extremenya amb una veu superflamenca capaç d’adaptar-se a altres registres. Ella ha sigut l’última a incorporar-se a aquesta banda en la qual va començar l’avui consagrada Sílvia Pérez Cruz.

«És el primer disc que gravo i és un orgull fer-ho amb elles», declara Fernández amb un enorme somriure. «M’encanta innovar i, tot i que em sento flamenca i aquest rampell sempre em sortirà, això d’enredar per tot arreu em va. Estic desitjant portar-lo a un escenari. Això és el que més m’omple», diu, pensant ja en el concert de presentació que oferiran aquest dimecres a Luz de Gas. La posada de llarg comptarà amb convidades especials, com Judit Neddermann, les Sey Sisters, les Maruja Limón i Magaly Sare. «Ens fa molta il·lusió», confessen.

Concebut en pandèmia

«Teníem algunes cançons, però va arribar la pandèmia. Això ens va permetre dedicar molt de temps i de carinyo al disc», diu Robles, que s’ha estrenat a la producció musical, junt amb Oriol Riart, el seu noi, i Luis Villa (Unomusic). «El disc té molta tirada cap al sud, que és el que ens mou a nosaltres, però també hi ha molta innovació. A la Marta, per exemple, li tira molt la música nord-americana», afegeix Grillo. «Si arrisquem en el disc és perquè ens sentim lliures de tota mena de prejudicis i etiquetes».

‘El querer de una morena’, el tema d’aires country que obre el disc, part de lletres d’un ‘garrotín’ tradicional. Va començar sent una rumba i va desembocar en el country. «Abans no érem tan atrevides. Aquest disc és diferent». El violí té un paper protagonista en aquesta cançó amb un videoclip que demostra com són capaces de reinterpretar peces tradicionals «masclistes» adaptant-les al sentiment de les dones del segle XXI. En canvi, ‘Playa de San Lúcar’, inspirada en un poema de Machado, i ‘El mar’, unes alegries de Cadis, són més tradicionals.

Durant la pandèmia totes van aprendre a treballar ‘online’. Es connectaven dos dies a la setmana i fins i tot feien classes de castanyoles juntes a través de l’ordinador. «Vam pencar un munt durant el confinament», explica Loscos, que conjugava la seva passió per la música amb l’atenció al seu nadó. «A nivell tècnic n’hem après molt també», compte Robles.

Tots els concerts suspesos els van deixar més temps per perfilar les cançons i arribar a l’estudi amb les idees clares. «Ens hem despullat molt les unes amb les altres. De tot aquest treball previ, de totes les converses, ha sortit el to més feminista del disc. Som dones i volem ajudar d’altres a tirar endavant, a ser el que vulguin ser perquè la llibertat és això», apunta Robles. Que ningú esperi proclames. Las Migas tenen una gràcia especial per dir coses importants sense alçar la veu. «És un disc molt alegre, transmet força i energia. Res està tractat des de la pena o amb esperit de lluita», ressalta Loscos. «Tot és molt cap amunt. T’anima, et fa ballar». Fins i tot la ‘Milonga del corazón’, que comença molt calmada, acaba molt diferent. A ‘Arena del sur’ passa el mateix. El seu violí no és sempre present.

Maduresa

«Hem madurat a nivell de composició. Abans el violí estava concebut com una guitarra més. Ara si no apareix en un tema no passa res. L’important és que quan apareix, tot i que sigui una frase, aporti molt», assenyala Robles. Loscos opina el mateix. «El tema de vegades no necessita el meu violí o hi surt poc, però dona un altre toc a la cançó».

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

‘Libres’ és també fruit de la seva guerra per deixar la discogràfica amb què tenien un contracte que volien finalitzar. «No podíem deixar-la per qüestions legals i ens sentíem molt tancades. Vam decidir lluitar per anar per lliure, autoeditar-nos i fer les coses a la nostra manera», explica Robles. Després d’un any de batalla, van aconseguir el seu objectiu. «És una experiència molt nova. Ara l’Alicia i jo som com dues empresàries i estem aprenent un munt de coses. Tenim un equip de gent que ens ajuda, però la responsabilitat és nostra. I és molt difícil, però el resultat és supergratificant».

Després de Luz de Gas faran gira per Espanya i Europa, amb moltes parades a Andalusia, «tot un reconeixement per a nosaltres», confessen. No n’hi ha per a menys. Esperen reprendre les gires als EUA. Austràlia i Llatinoamèrica a partir del 2023.