Un robot amb un penis respectable: l’impacte del cine a l’obra de Nazario

Així que Nazario, guionista i realitzador de les seves historietes, es va convertir en un dels narradors més importants de la contracultura espanyola (la de veritat) des del seu fortí barceloní, dibuixant un espai habitat per xulos, travestis, prostitutes, robots eròtics de fal·lus gegant i aventureres de la nit canalla. Els va traslladar al còmic des de mitjans dels anys 70 fins a finals dels 90, quan va decidir dedicar tot el seu temps a la pintura. ‘Mujeres raras’, ‘Nuevas mujeres raras’, ‘Turandot’, ‘Alí Babá y los 40 maricones’ i la més popular de les seves creacions, ‘Anarcoma’ (moltes aventures de les quals van ser recopilades integralment en un volum el 2017) són part indissociable de la història del còmic ‘underground’, de la revista ‘El Víbora’ i l’editorial La Cúpula.

Aperitiu

Tant li agrada el cine a Nazario que la Filmoteca de Catalunya li ha ofert carta blanca perquè seleccioni una desena de les seves pel·lícules preferides, per motius molt diversos. És només això, una espècie d’aperitiu en el qual segur que també podrien haver estat melodrames de Rainer Werner Fassbinder, Luchino Visconti, Pier Paolo Pasolini o Hans-Jürgen Syberberg.

Aquesta ‘Carta blanca a Nazario’ s’obre dimarts vinent amb la projecció de ‘Die puppe’ (‘La muñeca’), film d’Ernst Lubitsch realitzat el 1919 i que serà presentat pel mateix artista, i es tanca dimarts 19 d’abril amb ‘Lust in the dust’, un western ‘trash’ i transprotagonitzat per Divine i Tab Hunter el 1985.

Parentius

La pel·lícula muda de Lubitsch és una autèntica raresa, desbordant en imaginació, que es basa en un conte d’E.T.A. Hoffmann: la història d’un jove molt tímid que es casa amb una nina autòmat sense saber que ha sigut suplantada per una dona de veritat. En l’univers gràfic de Nazario han aparegut éssers mecànics amb aparença humana com XM2, company d’aventures d’Anarcoma, «un robot fabricat i patentat pels germans Herr, calb i vellós, fort i de polla respectable, el secret de la qual és al seu melic, on té un botó i, si el prems, el robot es posa a les teves ordres amb el membre empalmadíssim», tal com ho va descriure Nazario en la seva presentació de personatges del volum ‘Anarcoma. Obra gráfica completa’.

El transsumpte sexual del film de Lubitsch és diferent, per descomptat, però és molt interessant la reivindicació que realitza Nazario de ‘La muñeca’ pel seu caràcter lúdic i transgressor en una època en la qual el cineasta, encara establert a la seva Alemanya natal, rodava grans produccions històriques com ‘Madame DuBarry’ i ‘Ana Bolena’.

Ho té tot

En una selecció cinematogràfica de Nazario no podia faltar Marlene Dietrich, la gran icona ‘queer’ en els temps del cine clàssic. Podria haver escollit qualsevol de les pel·lícules que va fer amb Josef von Sternberg, el cineasta que millor va saber mostrar en pantalla l’ambigüitat i fascinació de l’actriu, però l’opció del ‘Marroc’ (1930), el seu primer film a Hollywood amb el director, és la més clara.

Història de pulsions amoroses i fatalistes entre una cantant de cabaret i un legionari, ho té tot per seduir Nazario, que la considera la més rodona de totes les que van fer junts: glamur, sofisticació, perversió, obsessió, pulsió sexual, els plans de Marlene vestida d’home, el toc canalla del legionari Cooper. Una de les 30 il·lustracions que formen l’‘Abecedario para mariquitas’ que Nazario va publicar el 1978 a la revista ‘Bazaar’ –«ple de picades d’ullet, picardia, icones gais i homenatges»– està dedicada precisament a Dietrich.

Perspectiva militant

Des de la perspectiva gai militant que Nazario i els artistes de la seva generació sempre van representar, és lògic que en la selecció hi hagi també ‘No es perverso ser homosexual, perverso es el contexto’ (1971), una espècie d’assaig sociològic sobre l’homosexualitat a Berlín que va suposar el primer llargmetratge de Rosa von Praunheim, un dels cineastes més militants del cine gai. El film va poder realitzar-se perquè des del 1969 els homosexuals no eren processats, tot i que fins al 1994 va continuar sent considerada un delicte. Von Praunheim i Nazario van escollir camins ben diferents al parlar del tema, però tots dos han sigut fonamentals per avançar en el procés de normalització social, tot i que l’homofòbia continuï campant al seu aire avui dia.

Tampoc podia faltar una pel·lícula del canadenc Bruce LaBruce, el Ralf König del cel·luloide gai. Nazario ha seleccionat ‘Gerontophilia’ (2013). Si LaBruce és conegut sobretot pel seu imaginari més punk i sadomasoquista, cosa que entronca amb no poques històries d’‘Anarcoma’, en aquesta pel·lícula explica la relació entre un jove que se sent atret pels homes d’avançada edat i un dels pacients del geriàtric en el qual acaba treballant.

Records de La Paloma

Pot sorprendre la presència de ‘El placer’ (1950), obra mestra de Max Ophüls basada en tres contes de Guy de Maupassant. No hi ha aparent temàtica gai, però per a Nazario és un film «amb uns moviments de càmera que em deixen atònit sempre que la veig», el mateix que amb ‘Carta de una desconocida’, ‘Madame de…’, ‘Lola Montes’ i altres films d’Ophüls. A més, «el passadís del local de ball de la primera història, la de l’home gran que es posa una màscara per semblar més jove, em recorda a La Paloma».

Notícies relacionades

Azcón: "La sentència del TS s’ha de complir a les bones o a les males"

Lucía Cerezo, la jove sensació del ‘romantasy’

La pel·lícula més sorprenent en aquesta selecció és ‘Vegas in space’ (1991), una sèrie B trans de Philip R. Ford que Nazario conserva encara en una cinta de VHS: «Ultrpassa el kitsch, aquest concepte ni tan sols serveix per al film». Els seus protagonistes són tres tripulants masculins d’una nau espacial que es fan passar per dones per entrar al planeta Clítoris, habitat només per dones. Busquin imatges: més delirant, impossible. Nazario s’inspiraria en alguns aspectes per a la història d’Anarcoma amb Metamorfosina i les seves piranyes bòrnies.

Els secrets de l’artista

La carta blanca es completa amb ‘Las aventuras del príncipe Achmed’ (1923-1926), el primer llargmetratge animat de la història, realitzat per Lotte Reiniger amb la tècnica del paper retallat per explicar la història d’un califa i un cavall màgic, i dos treballs de Pol Merchan: ‘Pirate boys’ (2018), sobre l’escriptora punk i teòrica del feminisme prosexe Kathy Acker i el fotògraf intersexual Del LaGrace Volcano, el treball del qual discorre entorn de la representació del gènere; i ‘Faunos’ (2022), un retrat del mateix Nazario en el qual l’artista li va permetre al director obrir la caixa en la qual guardava tota mena d’objectes comprats als Encants i desentranyar els misteris guardats al seu entresolat.