Crítica de música
Idles, punk amb futur a Razzmatazz
La banda britànica va arrasar amb el seu brutalisme sibarita i les seves invectives sociopolítiques en la presentació del seu quart àlbum, ‘Crawler’
![Idles, punk amb futur a Razzmatazz Idles, punk amb futur a Razzmatazz](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/0e775f46-d5c8-492c-a80e-171576e1999d_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Idles van invocar el «brutalisme» i l’«alegria» («com a acte de resistència») en els títols dels seus dos primers àlbums, i entre els dos pols continuen situant-se per a goig de l’afició, ara amb més tècnica i matisos, però sense suavitzar el seu vandalisme no nihilista, a distància del secular ‘no future’ punk. Era d’esperar l’aparatosa sessió de purga col·lectiva que ens van dispensar aquest dijous a la sala gran de Razzmatazz, amb entrades esgotades des de feia setmanes.
Els de Bristol uneixen el sotrac físic i el missatge amb fons sociopolític, i la dinàmica sònica conscienciosa, en la qual cada músic sembla lliurar la seva pròpia guerra contra el món, i la tornada preparada per al cor popular i el ‘pogo’. Equació diabòlica que va esclatar en el ‘crescendo’ inicial del clàssic ‘Colossus’ rumb a ‘Car crash’, cançó sobre dilemes existencials procedent del recent ‘Crawler’, el seu quart àlbum.
Dissonància i denúncia
Estirant aquest fil, i el previ ‘Ultra mono’ (2020), van travar la primera meitat dels seus 90 minuts de concert, casant ‘riffs’ postpunk i posthardcores dissonants amb invectives líriques molt precises: picades d’ullet al feminisme ‘riot grrrl’ a ‘Mr. Motivator («Kathleen Hanna con garras de oso agarrando a Trump por el coño»), la plantofada el canceller d’hisenda britànic Rishi Sunak de ‘New sensation’ (per plantejar que, amb la crisi covid-19, els artistes haurien d’aprendre a reciclar-se) i la sordidesa de l’alcoholisme plasmada a ‘The wheel’, a propòsit de la mare del cantant, Joe Talbot. Allà va obrir un espai distintiu ‘The beachland ballroom’, amb la seva cavil·lació sobre l’ansietat i la seva barreja de melodia de vella balada soul, taxatives cortines de guitarres i un fantasmal sintetitzador.
Talbot, peu sobre el xivato, esperonant l’audiència i encoratjant el feliç enrenou a la pista, i les cançons, en boca de tots: de ‘I’m scum’ a ‘Rottweiler’, previ pas per la molt oportuna ‘Danny Nedelko’, cant a favor del multiculturalisme dedicat al seu amic, el cantant del grup Heavy Lungs, immigrant ucraïnès.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques