Idles, punk amb futur a Razzmatazz

Idles van invocar el «brutalisme» i l’«alegria» («com a acte de resistència») en els títols dels seus dos primers àlbums, i entre els dos pols continuen situant-se per a goig de l’afició, ara amb més tècnica i matisos, però sense suavitzar el seu vandalisme no nihilista, a distància del secular ‘no future’ punk. Era d’esperar l’aparatosa sessió de purga col·lectiva que ens van dispensar aquest dijous a la sala gran de Razzmatazz, amb entrades esgotades des de feia setmanes.

Els de Bristol uneixen el sotrac físic i el missatge amb fons sociopolític, i la dinàmica sònica conscienciosa, en la qual cada músic sembla lliurar la seva pròpia guerra contra el món, i la tornada preparada per al cor popular i el ‘pogo’. Equació diabòlica que va esclatar en el ‘crescendo’ inicial del clàssic ‘Colossus’ rumb a ‘Car crash’, cançó sobre dilemes existencials procedent del recent ‘Crawler’, el seu quart àlbum.

Dissonància i denúncia

Estirant aquest fil, i el previ ‘Ultra mono’ (2020), van travar la primera meitat dels seus 90 minuts de concert, casant ‘riffs’ postpunk i posthardcores dissonants amb invectives líriques molt precises: picades d’ullet al feminisme ‘riot grrrl’ a ‘Mr. Motivator («Kathleen Hanna con garras de oso agarrando a Trump por el coño»), la plantofada el canceller d’hisenda britànic Rishi Sunak de ‘New sensation’ (per plantejar que, amb la crisi covid-19, els artistes haurien d’aprendre a reciclar-se) i la sordidesa de l’alcoholisme plasmada a ‘The wheel’, a propòsit de la mare del cantant, Joe Talbot. Allà va obrir un espai distintiu ‘The beachland ballroom’, amb la seva cavil·lació sobre l’ansietat i la seva barreja de melodia de vella balada soul, taxatives cortines de guitarres i un fantasmal sintetitzador.

Talbot, peu sobre el xivato, esperonant l’audiència i encoratjant el feliç enrenou a la pista, i les cançons, en boca de tots: de ‘I’m scum’ a ‘Rottweiler’, previ pas per la molt oportuna ‘Danny Nedelko’, cant a favor del multiculturalisme dedicat al seu amic, el cantant del grup Heavy Lungs, immigrant ucraïnès.

Notícies relacionades

Jordi Casanovas estrena ‘Göteborg’, una comèdia dramàtica romàntica sobre les segones oportunitats

‘Zodiac Killer Project’: el mirall en què el ‘true crime’ s’hauria de mirar