Crítica de ‘La hija oscura’: mala mare, mala gent

Novel·la publicada per Laura Ferrante el 2006, ‘La filla fosca’ se serveix del retrat d’una professora divorciada que passa les vacances en un poble costaner, i mentrestant incorre en pensaments i actes qüestionables, per reflexionar sobre la càrrega indescriptible que comporta ser mare i sobre la qual les dones no gosen parlar a causa de la pressió exercida per una societat que mitifica la maternitat. I, donada la subtilesa i els matisos que exhibeix al fer-ho, és lamentable l’afany que aquesta adaptació cinematogràfica evidencia per trobar explicacions lògiques a les decisions de la protagonista al llarg de la seva vida i utilitzar-les com a base d’intensos sentiments de culpa.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Això no impedeix a l’actriu Olivia Colman passar una bona part del metratge representant amb mestria les contradiccions del personatge i la incomoditat que li causa ser una dona sola en públic, malgrat que els seus esforços es veuen constantment interromputs per una successió de ‘flashbacks’ que no només ofereixen reduccionistes vincles causals entre el passat i el present sinó que converteixen el debut com a directora de l’actriu Maggie Gyllenhaal en pura redundància. Arribat el moment, això sí, el personatge deixa de ser una intel·lectual que troba cert gaudi actuant amb insensatesa per revelar-se com una egòlatra envanida i incapaç de manejar les seves emocions. L’única veritat sobre ella acaba sent que va ser una mare pèssima que detestava la maternitat, com gairebé totes les altres coses.