Paolo Taviani encara la mort a la Berlinale

És comprensible que l’espectre de la mort plani en tot moment sobre ‘Leonora Addio’, presentada aquest dimarts a concurs a la Berlinale. En primer lloc, perquè és la primera ficció que Paolo Taviani dirigeix en solitari després de la mort del seu germà Vittorio, juntament amb qui va firmar obres tan rellevants com ‘Allonsanfàn’ (1974) i ‘Good Morning Babilonia’ (1987); en segon lloc, perquè és poc probable que ell mateix, amb 90 anys, tingui molt més temps de dedicar al cine abans de dir-nos adeu.

Notícies relacionades

Carla Simón: «Reivindicar la família és per mi una necessitat emocional»

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

I la condició elegíaca de la pel·lícula fa que resulti especialment lamentable la seva incapacitat per despertar el més mínim interès tant durant la seva primera meitat, que recrea el viatge que les cendres de Luigi Pirandello van experimentar fins a ser dipositades en el seu Agrigento natal, com durant la segona, que escenifica un dels relats escrits pel mític dramaturg italià.

Dilema amb Michael Koch

Pel que fa a ‘A piece of sky’, pel·lícula suïssa que també aspira a l’Os d’Or, resulta absorbent mentre se centra en la seva línia argumental central: després de casar-se, una jove que habita una localitat alpina descobreix el seu marit masturbant-se davant la seva filla, i se sent dividida entre la protecció que li deu a la nena i l’amor que li continua professant a aquest home, sens dubte víctima d’una malaltia mental. És una pena que el director Michael Koch s’entossudeixi a adornar aquesta premissa amb capritxosos efectismes estètics i pretencioses referències religioses.