Crítica de teatre
‘Adeu Arturo’: funeral a La Cubana
La històrica companyia capitanejada per Jordi Milán s’instal·la al Coliseum amb una aclaparadora celebració de la vida emmarcada en una vetlla
Més que als morts, les exèquies sumptuoses alimenten la vanitat dels vius. Corre per internet una frase similar atribuïda a Eurípides, pare de la tragèdia, i ve a tomb perquè els funerals tenen una bona dosi de teatre, com la resta dels rituals socials que La Cubana ha esbudellat amb sorna en els seus més de quaranta anys d’història. No sonen ara les ‘Campanades de boda’ sinó el toc de difunts en els ritmes més variats, els que imprimeixen la lletra i la música del seguici fúnebre més esbojarrat vist mai en un teatre.
Per la vetlla d’Arturo Cirera Mompou, artista multidisciplinari i adinerat habitant de l’Eixample de sempre, desfilen familiars, amics, una musa ‘stripper’ jubilada i la diva del ‘son’ cubà amb molt d’‘asúcar’. També veurem els representants de les associacions i comitives més inversemblants en què el públic pren part activa. Com en el mític ‘Cómeme el coco, negro’, el paroxisme ‘kitsch’ marca de la casa es torna a perfumar d’una nostàlgia crepuscular pel món de les ‘varietés’. Un espectacle de cos present que en el seu últim fulgor declina el ‘carpe diem’ mentre el lloro que el sobreviu repeteix les mateixes lletanies.
La històrica companyia de Jordi Milán mai es va avenir amb la quarta paret, tampoc aquí, i no per previsibles es fan menys impactants les seves transgressions en l’espai i el temps. S’entreveu la tensió entre no repetir-se i mantenir-se fidel al seu trepidant estil. Així, el ritme vertiginós no dona respir a l’espectador en les gairebé dues hores de canvis de personatge en el límit de l’impossible. La Cubana no està morta i té corda per estona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La fortuna somriu Sainz i Roma pateix una penalització
- Més traçat del metro sense nous combois
- La cultura que ve 15 pel·lícules que marcaran el 2026 a les sales de cine
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Campanades L'enginyeria artesanal del vestit de les campanades de Pedroche: dotze anys d'història i una tiara de mascareta
- Foment de l'ús Barcelona i Òmnium es conjuren per reduir «a zero» les llistes d'espera per aprendre català
- L'opinió de Salut Mental Catalunya DDaniel Osiàs, Fundació Marianao: "Un casal de barri o un grup de cant coral poden ser tant o més terapèutics que una consulta mèdica"
- Predicció de Meteocat Els termòmetres tornaran a baixar a Catalunya en un cap de setmana de cel clar i avisos per vent
- Finançament autonòmic La Generalitat calcula que ingressarà 1.700 euros més per català amb el nou model de finançament
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'editorial de Cristina Villanueva: Alliberats, però no lliures