EL LLIBRE DE LA SE
Crítica d’‘Una historia ridícula’, de Luis Landero: naufragi existencial
L’escriptor aborda brillantment un altre retrat de personatge mesquí a qui el lector reconeix humanitat
És coneguda i molt visible l’estirp cervantina de Luis Landero. Una herència narrativa antidogmàtica que sosté el lligam de les seves ficcions des d’una concepció de la novel·la com a successió d’històries que es prenen i reprenen en un constant vaivé preparat amb un característic to conversacional i amb un humorisme inconfusible. La seva és una literatura que estudia l’home gens altisonant, un ésser en més d’una ocasió patètic en el seu naufragi existencial. El personatge de Landero porta al damunt les seves situacions personals cap al terreny de l’absurd, i és allà on l’autor eleva la seva novel·la a un terreny poc comú: la naturalitat, que no pertany a la mirada del lector, sinó a la del personatge, que troba natural les peripècies absurdes i ridícules que li passen. Al cap, els éssers de ficció de Landero competeixen per una idiotesa frustrant de la qual emergeix, no obstant, una mirada entranyable i profundament humana.
Mapa emocional
Notícies relacionadesPer això el paradoxal que sosté aquesta novel·la, feta d’«un petit equívoc» i ancorada en una constant confrontació entre el sobrenatural i el quotidià, l’absurd i el lògic, l’individual i l’universal. Per això a Marcial Pérez Armel, que mai parla en va, li importen més en el seu discurs monolític «els temes que les peripècies, la filosofia més que l’acció. De manera que això és la història de la meva vida i un assaig sobre mi mateix». A través dels pensaments privats de Marcial va apareixent davant els ulls del lector el mapa emocional d’un personatge eloqüent en el seu verb, però patètic en la seva figura. Elegant en els seus raonaments, però pervers en les seves accions. Subtil en el seu interior, però ridícul per fora. Ambigüitat decisiva en un «informe o document narratiu» amb què el lector queda també obertament confrontat. Aquell Marcial que relata els seus amors i desamors, els seus treballs i els seus dies, els seus afanys per ser escriptor i filòsof i estar així «a l’altura de les circumstàncies» (leitmotiv de tota la novel·la), aquell Marcial que treballa en una indústria càrnia i que perd el cap per la Pepita és, en definitiva, «un paio perillós» que confon el real amb l’imaginari, la bondat amb la maldat, l’amor amb l’odi i la vida amb la literatura.
Serà una història ridícula en la mesura que sigui també tràgica, «feta en principi d’amors platònics, d’odis no menys platònics, de pensaments profunds, de gent escollida entre els més cultes, d’altes passions i nobles ideals». I serà tràgica en la mesura que sigui ridícula. Perquè Landero sap prou bé que els seus personatges de paper tenen doble fons, juguen a ser bondadosos quan estan situats al vòrtex de la maldat quotidiana que els assola per persona interposada. I perquè que bé que sap Landero tancar una novel·la cap a l’inoblidable clímax apoteòsic al qual ha conduït el lector magistralment. Extraordinària. Una altra vegada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- PRIMER ANIVERSARI Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- TENNIS Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid
- Copa Amèrica de vela Una regatista d’estirp a l’equip espanyol
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Apunt Queden cinc finals